Diferència entre les revisions de "Ciutadella de Valéncia"
| (No es mostren 53 edicions intermiges d'9 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Ciudade.jpg|300px|right|thumb|La Ciutadella de Valéncia, en el [[sigle XIX]], abans del seu derrocament]] | ||
| + | La '''Ciutadella de Valéncia''' era la fortalea que servia per a defendre la ciutat i es situava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta de la Mar i la del Real, a la vora del [[convent de Santo Domingo]]. Fon construïda en l'any [[1574]]. | ||
| + | |||
| + | Davant de l'antiga [[Porta de la Mar]] hi havia una placeta tancada entre l'antic edifici de l'aduana (entrant per la porta a mà esquerra) i la Casa d'Armes (dreta), per a entrar en la ciutat hi havia que passar un atre portal a on havia una image de la Mare de Deu de la Bona Guia. L'antiga Casa d'Armes donaria pas a la posterior Ciutadella. Les distintes administracions borbòniques varen derrocar cases, l'aduana i el portal de l'image creant una gran explanada davant la Casa d'Armes ya nomenada Ciutadella. | ||
| + | |||
== Situació de la Ciutadella == | == Situació de la Ciutadella == | ||
| − | + | [[Archiu:Ciudade3.jpg|300px|right|thumb|La Ciutadella, antiga Casa d'Armes de Valéncia en l'any [[1900]]]] | |
| − | + | Ocupava la Ciutadella l'extrem oriental de la muralla defensiva de la Ciutat, contigua a la [[porta del Mar]] i [[convent de Santo Domingo]]. Ben proveïda com vorem en les descripcions que del mateix conservem, aixina apareix representada, tant en el pla de [[Mancelli]], de l'any [[1608]], com en el del [[Pare Tosca]] corresponent a [[1704]]. No aixina en els dibuixos d'Anthoine van donen Wijngaerde, de l'any [[1563]], data en que encara no havia segut alçat un baluart tan enfortit. | |
| − | El Baluart es va alçar en 1574 per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons Escolano va ser restaurat en | + | == Una miqueta d'història == |
| + | [[Archiu:Ciudade2.jpg|300px|right|thumb|<center>La Ciutadella en el sigle XIX</center>]] | ||
| + | El Baluart es va alçar en l'any [[1574]] per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]] va ser restaurat en l'any [[1643]], quan a càrrec de la [[Fàbrica de Murs e Valls]] es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la [[porta dels Judeus]] a la del Real i des de la de [[Quart]] fins al [[Portal Nou]]. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la [[torre del Esperó]] fins a la [[porta dels Judeus]]; tot això es va acabar a l'any següent de [[1544]] per haver-se escampat el rumor que el corsari [[Barbaroja]] s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia. | ||
| − | + | == Senyes bibliografiques == | |
| − | == | ||
| + | [[Archiu:Ciudade4.png|300px|right|thumb|<center>Derrocament de la Ciutadella en l'any [[1901]]</center>]] | ||
| + | Molt concreta i abundant és l'informació que mos facilita el [[Pare Teixidor]] que, religiós de Santo Domingo, explica les incomoditats i dificultats patides pel seu convent donada el veïnat d'esta casa de les armes perque, estant en ruïnes la torre de l'Esperó, que es trobava contigua a la porta de la Mar i junt en el seu convent, els jóvens pujaven ad ella i es passejaven sobre el mur fins a la porta del Real molestant els frares en les seues celes, raó per la qual la Ciutat va donar als dominics la clau de la dita torre en l'[[abril]] de l'any [[1548]]. La dita torre va desaparéixer en la construcció del nou Baluart en l'any [[1574]], sent virrei el marqués d'Ondéjar, i va vindre a ocupar la plaça on anteriorment van treballar els pedrapiquers de la ciutat, ampliant-la en els terrenys necessaris per a rodejar-la del fos, tant per dins com per fora de la ciutat, agafant de l'hort del convent de Predicadors el terreny que varen jujar necessari. | ||
| − | + | == L'admiració de mig món == | |
| − | |||
| − | |||
| − | == L'admiració de mig | ||
| − | Les moltes armes conservades en la Ciutadella | + | Les moltes armes conservades en la Ciutadella varen causar sempre l'admiració dels ciutadans i estrangers que la varen visitar com una de les grandees del Regne i els eixercicis d'armes es feyen l'espai fronterer a la mateixa. S'explica aixina l'obligada visita dels reis quan van vindre a la ciutat. I de les descripcions més detallades i riques de la mateixa, sens dubte la que relata [[Felipe de Gauna]] en la crònica de les reals bodes de [[Felip III]] i [[Margarita d'Àustria]] en la nostra catedral Metropolitana, [[la Seu]], en l'any [[1599]]: |
| − | “… huna hermossa y ancha plassa donde esta fabricada la rica Cassa de las armas y Baluarte de la ciudad… y entraron en las hermossas salas della donde en lugar de colgaduras de tapicería estaban colgadas por sus hordenes de todas maneras y suertes de armas para pelear… falsetes, moriones bien aserados, a pruheva descopeta, con infinitud de armas blancas y ielmos para justar… y por otras estancias puestas por su horden, havia infinitas picas y lanssas de ierro bien aseradas… que de repente se pueden armas destas armas sobredichas mas de seys mil soldados de infantería y dos mil de a cavallo… Y por medio destas salas estan puestos por su horden muchas piesas de mosquetes de monicion con sus horquillas para disparar… y en lo mas baxo… unos bastimentos de madera donde penden… infinitas espadas y dagas valencianas… infinitos escudos de asero… fueron a otra cuadra toda de boveda de piedra y llena de barriles de polvora fina con las puertas della de ierro que no se entra en ella sino para sacar la polvora quando hes menester. Vistas todas estas curiosidades de armas… salieron ariba en el grande y espacioso Baluarte donde se hazia huna hancha plaza… y alargando mas la vista se descubre gran parte de la mar con el pueblo del Guerau, con las naves y otros vaxeles… en esta plassa y alto del Baluarte estavan puestos… mas de veynte i cinco piessas de bronse muy grandes de monicion para batir, y en ellas gravados los escudos y armas de la Diputación y Generalidad del Reyno de Valencia,… infinitos mascletes y otras piessas de artelleria…”. | + | {{cita|“… huna hermossa y ancha plassa donde esta fabricada la rica Cassa de las armas y Baluarte de la ciudad… y entraron en las hermossas salas della donde en lugar de colgaduras de tapicería estaban colgadas por sus hordenes de todas maneras y suertes de armas para pelear… falsetes, moriones bien aserados, a pruheva descopeta, con infinitud de armas blancas y ielmos para justar… y por otras estancias puestas por su horden, havia infinitas picas y lanssas de ierro bien aseradas… que de repente se pueden armas destas armas sobredichas mas de seys mil soldados de infantería y dos mil de a cavallo… Y por medio destas salas estan puestos por su horden muchas piesas de mosquetes de monicion con sus horquillas para disparar… y en lo mas baxo… unos bastimentos de madera donde penden… infinitas espadas y dagas valencianas… infinitos escudos de asero… fueron a otra cuadra toda de boveda de piedra y llena de barriles de polvora fina con las puertas della de ierro que no se entra en ella sino para sacar la polvora quando hes menester. Vistas todas estas curiosidades de armas… salieron ariba en el grande y espacioso Baluarte donde se hazia huna hancha plaza… y alargando mas la vista se descubre gran parte de la mar con el pueblo del Guerau, con las naves y otros vaxeles… en esta plassa y alto del Baluarte estavan puestos… mas de veynte i cinco piessas de bronse muy grandes de monicion para batir, y en ellas gravados los escudos y armas de la Diputación y Generalidad del Reyno de Valencia,… infinitos mascletes y otras piessas de artelleria…”.}} |
| − | Tampoc escapa a l'interés dels viagers del | + | Tampoc escapa a l'interés dels viagers del [[sigle XVII]]. Diu Des Esssarts: “Sobre la porta del Mar es veu l'Armeria, on estan totes les municions de guerra. Hi ha allí dos grans sales de 80 passos de llarg, de 20 d'ample, i al mig els mosquets, cascs, piques, etc…”. |
== Armes que no foren utilisats en Almansa, lo Regne no estava en guerra == | == Armes que no foren utilisats en Almansa, lo Regne no estava en guerra == | ||
| − | Piques i arcabussos | + | Piques i arcabussos: |
| + | |||
| + | Quan ''en l'any [[1707]] es va possessionar de la Ciutadella [[Felip V]], es varen trobar 26 canons de bronze, en piques, arcabussos i mosquets suficients per a armes a deu mil hòmens'', manant el rei que en la part que dona a la ciutat, tal com reproduïx el gravat de [[Tomás López Enguídanos]], de [[1809]], es construïra un bastió que feya cantó a l'hort de Predicadors en el seu fos i torrello i una gran flor de lliri per remat, pera la seua convenient defensa i seguritat, destinant-lo per a ciutadella. En el seu frontis, una placa de negra pedra en mayúscula inscripció llatina, traduïda aixina Deya: | ||
| + | |||
| + | {{cita|“[[Felip V]], Rei d'[[Espanya]], vençuts junt en [[Almansa]] els enemics, presa [[Valéncia]], estalvis per la seua clemència els ciutadans, en la present obra va atendre a la seguritat de la Ciutat i del Regne l'any [[1707]]”}} | ||
| + | |||
| + | Text vexatori per a la ciutat que no va arribar a estar fixat allí ni un sigle, perque va ser arrancat el [[14 de novembre]] de [[1808]]. El torrelló va ser demolit en l'any [[1901]], encara que el baluart va subsistir enfront del riu fins a l'any [[1958]]. | ||
| + | |||
| + | ==De Casa d'Armes de la ciutat a símbol de poder real== | ||
| + | |||
| + | {{cita|El contrast (de la Ciutadella) en les [[Torres dels Serrans]] i les [[Torres de Quart]], obertes per la part de dins de la ciutat, no podía ser més patent, i és que els [[Jurats]] que les havien construïdes en l'época d'explendor foral s'afanyaven per afirmar l'hegemonia del poder civil, i ara calia subjugar la ciutat a l'autoritat del monarca<ref>Sanchis Guarner, pp. 348-349</ref>}} | ||
| − | + | == Referències == | |
| + | {{Reflist}} | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| + | * Sala, Daniel. Universitat CEU Cardenal Herrera. Artícul de Las Provincias. | ||
| + | * Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. [[L'Oronella]]. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4 | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| + | {{Commonscat|History of Valencia}} | ||
| − | + | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070427/cultura/ciudadela_20070427.html Artícul en Las Provincias] | |
| − | [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070427/cultura/ciudadela_20070427.html Las Provincias] | ||
| − | [Categoria: | + | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
Última revisió del 10:38 6 jul 2024
La Ciutadella de Valéncia era la fortalea que servia per a defendre la ciutat i es situava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta de la Mar i la del Real, a la vora del convent de Santo Domingo. Fon construïda en l'any 1574.
Davant de l'antiga Porta de la Mar hi havia una placeta tancada entre l'antic edifici de l'aduana (entrant per la porta a mà esquerra) i la Casa d'Armes (dreta), per a entrar en la ciutat hi havia que passar un atre portal a on havia una image de la Mare de Deu de la Bona Guia. L'antiga Casa d'Armes donaria pas a la posterior Ciutadella. Les distintes administracions borbòniques varen derrocar cases, l'aduana i el portal de l'image creant una gran explanada davant la Casa d'Armes ya nomenada Ciutadella.
Situació de la Ciutadella[editar | editar còdic]
Ocupava la Ciutadella l'extrem oriental de la muralla defensiva de la Ciutat, contigua a la porta del Mar i convent de Santo Domingo. Ben proveïda com vorem en les descripcions que del mateix conservem, aixina apareix representada, tant en el pla de Mancelli, de l'any 1608, com en el del Pare Tosca corresponent a 1704. No aixina en els dibuixos d'Anthoine van donen Wijngaerde, de l'any 1563, data en que encara no havia segut alçat un baluart tan enfortit.
Una miqueta d'història[editar | editar còdic]
El Baluart es va alçar en l'any 1574 per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons Escolano va ser restaurat en l'any 1643, quan a càrrec de la Fàbrica de Murs e Valls es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la porta dels Judeus a la del Real i des de la de Quart fins al Portal Nou. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la torre del Esperó fins a la porta dels Judeus; tot això es va acabar a l'any següent de 1544 per haver-se escampat el rumor que el corsari Barbaroja s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia.
Senyes bibliografiques[editar | editar còdic]
Molt concreta i abundant és l'informació que mos facilita el Pare Teixidor que, religiós de Santo Domingo, explica les incomoditats i dificultats patides pel seu convent donada el veïnat d'esta casa de les armes perque, estant en ruïnes la torre de l'Esperó, que es trobava contigua a la porta de la Mar i junt en el seu convent, els jóvens pujaven ad ella i es passejaven sobre el mur fins a la porta del Real molestant els frares en les seues celes, raó per la qual la Ciutat va donar als dominics la clau de la dita torre en l'abril de l'any 1548. La dita torre va desaparéixer en la construcció del nou Baluart en l'any 1574, sent virrei el marqués d'Ondéjar, i va vindre a ocupar la plaça on anteriorment van treballar els pedrapiquers de la ciutat, ampliant-la en els terrenys necessaris per a rodejar-la del fos, tant per dins com per fora de la ciutat, agafant de l'hort del convent de Predicadors el terreny que varen jujar necessari.
L'admiració de mig món[editar | editar còdic]
Les moltes armes conservades en la Ciutadella varen causar sempre l'admiració dels ciutadans i estrangers que la varen visitar com una de les grandees del Regne i els eixercicis d'armes es feyen l'espai fronterer a la mateixa. S'explica aixina l'obligada visita dels reis quan van vindre a la ciutat. I de les descripcions més detallades i riques de la mateixa, sens dubte la que relata Felipe de Gauna en la crònica de les reals bodes de Felip III i Margarita d'Àustria en la nostra catedral Metropolitana, la Seu, en l'any 1599:
Tampoc escapa a l'interés dels viagers del sigle XVII. Diu Des Esssarts: “Sobre la porta del Mar es veu l'Armeria, on estan totes les municions de guerra. Hi ha allí dos grans sales de 80 passos de llarg, de 20 d'ample, i al mig els mosquets, cascs, piques, etc…”.
Armes que no foren utilisats en Almansa, lo Regne no estava en guerra[editar | editar còdic]
Piques i arcabussos:
Quan en l'any 1707 es va possessionar de la Ciutadella Felip V, es varen trobar 26 canons de bronze, en piques, arcabussos i mosquets suficients per a armes a deu mil hòmens, manant el rei que en la part que dona a la ciutat, tal com reproduïx el gravat de Tomás López Enguídanos, de 1809, es construïra un bastió que feya cantó a l'hort de Predicadors en el seu fos i torrello i una gran flor de lliri per remat, pera la seua convenient defensa i seguritat, destinant-lo per a ciutadella. En el seu frontis, una placa de negra pedra en mayúscula inscripció llatina, traduïda aixina Deya:
Text vexatori per a la ciutat que no va arribar a estar fixat allí ni un sigle, perque va ser arrancat el 14 de novembre de 1808. El torrelló va ser demolit en l'any 1901, encara que el baluart va subsistir enfront del riu fins a l'any 1958.
De Casa d'Armes de la ciutat a símbol de poder real[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Sanchis Guarner, pp. 348-349
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Sala, Daniel. Universitat CEU Cardenal Herrera. Artícul de Las Provincias.
- Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. L'Oronella. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutadella de Valéncia.