Diferència entre les revisions de "Creïlla"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Solanum tuberosum 02.jpg|thumb|right|200px|<center>Creïlles</center>]] |
[[Image:Blühende Kartoffel.JPG|thumb|right|200px|Creïllera]] | [[Image:Blühende Kartoffel.JPG|thumb|right|200px|Creïllera]] | ||
| − | La '''creïlla''' ('''''Solanum tuberosum''''') | + | La '''creïlla''' ('''''Solanum tuberosum''''') és un tubèrcul comestible, fruit de la [[creïllera]],<ref>{{DGLV|Creïllera}}</ref> és redonenc, carnós, feculent en una fina pell fosca o [[roig|rogenca]]. És originària d'[[Amèrica]], fon introduïda en [[Europa]] a partir del [[sigle XVI]]. Hi ha moltes varietats i se cultiva en la majoria de païssos. |
| − | Encara que en un principi la seua introducció fon lenta al final | + | Encara que en un principi la seua introducció fon lenta al final acabà sent un aliment bàsic en moltíssims països. Les malalties de les collites de les creïlles o les primeres plagues provocaren verdaderes fams ya que era l'aliment base de les classes més pobres. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | + | La paraula "creïlla" és una variant de la paraula antiga "criaïlla",<ref>{{DGLV|Criaïlla}}</ref> hui en desús. La paraula general del [[valencià]] "creïlla" te numerosses variants dialectals o locals: pataca, creadilla, creaïlla, credadilla, credella, creguilla, creiaïlla, criaïlla, crilla, queradilla, queredilla, queraguilla, queraïlla, querdaïlla, quereïlla, querilla, treguilla.<ref>{{DGLV|Creïlla}}</ref> | |
| − | La paraula "creïlla" és una variant de la paraula antiga "criaïlla",<ref> | ||
| − | |||
== Propietats de les creïlles == | == Propietats de les creïlles == | ||
| − | * Les creïlles són un aliment que nos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un | + | * Les creïlles són un aliment que nos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un treball físic. |
* Quan mengem les creïlles bollides o en puré són realment un aliment molt digestiu per lo que són ideals per a persones en problemes gàstrics com l'agrea d'estòmec, problemes hepàtics o intestinals, etc. | * Quan mengem les creïlles bollides o en puré són realment un aliment molt digestiu per lo que són ideals per a persones en problemes gàstrics com l'agrea d'estòmec, problemes hepàtics o intestinals, etc. | ||
| − | * Les creïlles tenen un efecte alcalinisant sobre l'organisme favorint puix l'eliminació de toxines (ideal en casos d'àcit úric) i la remineralizació de nostre organisme. Ademés ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc. | + | * Les creïlles tenen un efecte alcalinisant sobre l'organisme favorint puix l'eliminació de toxines (ideal en casos d'àcit úric) i la remineralizació de nostre organisme. Ademés, ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc. |
* La seua riquea en [[potassi]] favorix, si les creïlles són cuites i sense [[sal]], l'eliminació de líquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retenció de líquits. Deuen tindre cuidat els malalts del [[renyó]] als que el seu mege els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi. | * La seua riquea en [[potassi]] favorix, si les creïlles són cuites i sense [[sal]], l'eliminació de líquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retenció de líquits. Deuen tindre cuidat els malalts del [[renyó]] als que el seu mege els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi. | ||
* A nivell extern les propietats de les creïlles també són moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produïdes pel [[sol]], també calmen i disminuïxen les bosses dels [[ull|ulls]] (les típiques ulleres). | * A nivell extern les propietats de les creïlles també són moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produïdes pel [[sol]], també calmen i disminuïxen les bosses dels [[ull|ulls]] (les típiques ulleres). | ||
| Llínea 21: | Llínea 19: | ||
En la composició de la creïlla cap destacar la cantitat d'[[hidrats de carbó]], majoritàriament en forma d'[[almidó]] i una chicoteta proporció com [[glucosa]], [[fructosa]] i [[sacarosa]]; aixina com un aporte important de [[fibra]]. | En la composició de la creïlla cap destacar la cantitat d'[[hidrats de carbó]], majoritàriament en forma d'[[almidó]] i una chicoteta proporció com [[glucosa]], [[fructosa]] i [[sacarosa]]; aixina com un aporte important de [[fibra]]. | ||
| + | |||
La creïlla és una bona font de [[vitamina C]], si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el procés de cuita. Per a preservar el seu contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'[[alumini]]). Ademés, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara més un chollat profunt, pot representar una pèrdua important de la cantitat d'este nutrien. També estan presents atres vitamines i elements com [[tiamina]], [[niacina]], [[piridoxina]] i [[àcit fólic]]. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I. | La creïlla és una bona font de [[vitamina C]], si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el procés de cuita. Per a preservar el seu contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'[[alumini]]). Ademés, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara més un chollat profunt, pot representar una pèrdua important de la cantitat d'este nutrien. També estan presents atres vitamines i elements com [[tiamina]], [[niacina]], [[piridoxina]] i [[àcit fólic]]. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I. | ||
| Llínea 26: | Llínea 25: | ||
També aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els més abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en cantitats menors. | També aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els més abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en cantitats menors. | ||
| + | |||
Conté miosmina, un alcaloide específic del [[tabac]] que pot estar present en algunes fonts dietètiques com [[cereals|cereals]], fruites, verdures i [[llet]] i que podria eixercir un paper beneficiós en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este és un fet que deu ser investigat en major profunditat. | Conté miosmina, un alcaloide específic del [[tabac]] que pot estar present en algunes fonts dietètiques com [[cereals|cereals]], fruites, verdures i [[llet]] i que podria eixercir un paper beneficiós en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este és un fet que deu ser investigat en major profunditat. | ||
[[Archiu:Several_varieties_of_potatoes.png|center|thumb|600px|Algunes varietats de creïlla]] | [[Archiu:Several_varieties_of_potatoes.png|center|thumb|600px|Algunes varietats de creïlla]] | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Creïlles al forn]] | ||
| + | * [[Creïlles braves]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | ||
| + | * Dimitri, Milan (1987). Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. ACME S.A.C.I, Buenos Aires | ||
| + | * Hawkes, J.G. (1990). The potato: evolution, biodiversity and genetic resources. London.: Belhaven Press,. p. 259 | ||
| + | * Plaisted, R. (1982). «Potato». En W. Fehr & H. Hadley, ed. Hybridization of Crop Plants. Nueva York: American Society of Agronomy, Crop Science Society of America. pp. 483-494 | ||
| + | * [http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/11_134_01_Solanum.pdf Solanum en Flora Ibérica] | ||
| + | * Solanum tuberosum en Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España, CSIC/RJB, Madrid, 2012 | ||
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/tro-29600334 The Plant List: A Working List of All Plant Species] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Creïlla}} | ||
{{Commonscat|Solanum tuberosum}} | {{Commonscat|Solanum tuberosum}} | ||
| − | + | {{Wikispecies|Solanum tuberosum}} | |
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 11:55 13 abr 2024
La creïlla (Solanum tuberosum) és un tubèrcul comestible, fruit de la creïllera,[1] és redonenc, carnós, feculent en una fina pell fosca o rogenca. És originària d'Amèrica, fon introduïda en Europa a partir del sigle XVI. Hi ha moltes varietats i se cultiva en la majoria de païssos.
Encara que en un principi la seua introducció fon lenta al final acabà sent un aliment bàsic en moltíssims països. Les malalties de les collites de les creïlles o les primeres plagues provocaren verdaderes fams ya que era l'aliment base de les classes més pobres.
Etimologia[editar | editar còdic]
La paraula "creïlla" és una variant de la paraula antiga "criaïlla",[2] hui en desús. La paraula general del valencià "creïlla" te numerosses variants dialectals o locals: pataca, creadilla, creaïlla, credadilla, credella, creguilla, creiaïlla, criaïlla, crilla, queradilla, queredilla, queraguilla, queraïlla, querdaïlla, quereïlla, querilla, treguilla.[3]
Propietats de les creïlles[editar | editar còdic]
- Les creïlles són un aliment que nos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un treball físic.
- Quan mengem les creïlles bollides o en puré són realment un aliment molt digestiu per lo que són ideals per a persones en problemes gàstrics com l'agrea d'estòmec, problemes hepàtics o intestinals, etc.
- Les creïlles tenen un efecte alcalinisant sobre l'organisme favorint puix l'eliminació de toxines (ideal en casos d'àcit úric) i la remineralizació de nostre organisme. Ademés, ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc.
- La seua riquea en potassi favorix, si les creïlles són cuites i sense sal, l'eliminació de líquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retenció de líquits. Deuen tindre cuidat els malalts del renyó als que el seu mege els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi.
- A nivell extern les propietats de les creïlles també són moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produïdes pel sol, també calmen i disminuïxen les bosses dels ulls (les típiques ulleres).
Composició[editar | editar còdic]
En la composició de la creïlla cap destacar la cantitat d'hidrats de carbó, majoritàriament en forma d'almidó i una chicoteta proporció com glucosa, fructosa i sacarosa; aixina com un aporte important de fibra.
La creïlla és una bona font de vitamina C, si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el procés de cuita. Per a preservar el seu contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'alumini). Ademés, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara més un chollat profunt, pot representar una pèrdua important de la cantitat d'este nutrien. També estan presents atres vitamines i elements com tiamina, niacina, piridoxina i àcit fólic. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I.
Conte minerals com fòsfor, magnesi i ferro, si be la cantitat de calci es molt reduïda. A l'igual que atres fruites i hortalices, la creïlla aporta una gran cantitat de potassi, acompanyat d'una escassa proporció de sodi, lo que la convertix en un aliment recomanable en cas d'hipertensió o afeccions cardiovasculars. Presenta ademés, chicotetes cantitats de seleni. A este respecte, diversos estudis epidemiològics han trobat una relació inversa entre l'ingesta d'este oligoelement i la mortalitat deguda a varis tipos de càncer.
També aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els més abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en cantitats menors.
Conté miosmina, un alcaloide específic del tabac que pot estar present en algunes fonts dietètiques com cereals, fruites, verdures i llet i que podria eixercir un paper beneficiós en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este és un fet que deu ser investigat en major profunditat.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Dimitri, Milan (1987). Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. ACME S.A.C.I, Buenos Aires
- Hawkes, J.G. (1990). The potato: evolution, biodiversity and genetic resources. London.: Belhaven Press,. p. 259
- Plaisted, R. (1982). «Potato». En W. Fehr & H. Hadley, ed. Hybridization of Crop Plants. Nueva York: American Society of Agronomy, Crop Science Society of America. pp. 483-494
- Solanum en Flora Ibérica
- Solanum tuberosum en Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España, CSIC/RJB, Madrid, 2012
- The Plant List: A Working List of All Plant Species
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Creïlla». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Creïlla.
Wikispecies té un artícul sobre Creïlla.