Diferència entre les revisions de "Manuel Valdés Blasco"
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Manuel Valdés Blasco | | nom = Manuel Valdés Blasco | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Valladolid Manolo Valdes Expo 2006 01 lou.JPG|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Obra de Manuel Valdés |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Pintor i escultor. | | ocupació = Pintor i escultor. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| + | [[Image:Palometes.jpg|thumb|right|300px|Palometes, avinguda Rei En Jaume, Castelló]] | ||
Influït per [[Velázquez]], [[Rembrandt]], [[Rubens]] i [[Matisse]], Manolo Valdés realisa una obra de gran format en la que les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat pel tractament donat als materials. La seua obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i buscar imàgens significatives de l'història de l'art. | Influït per [[Velázquez]], [[Rembrandt]], [[Rubens]] i [[Matisse]], Manolo Valdés realisa una obra de gran format en la que les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat pel tractament donat als materials. La seua obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i buscar imàgens significatives de l'història de l'art. | ||
Ademés dels treballs exposts com a part de l'Equip Crònica, Valdés realisà, entre els anys [[1965]] i [[1981]], més de 70 exposicions, tant individuals com a colectives. Com a escultor, és autor de la "Dama del Manzanares" (2003), obra de 13 metros d'altura situada en el Parc Llineal del [[Manzanares]] (Madrit). En l'any [[2005]] va portar a terme el conjunt escultòric "Asturcones", per a la ciutat d'[[Oviedo]]. | Ademés dels treballs exposts com a part de l'Equip Crònica, Valdés realisà, entre els anys [[1965]] i [[1981]], més de 70 exposicions, tant individuals com a colectives. Com a escultor, és autor de la "Dama del Manzanares" (2003), obra de 13 metros d'altura situada en el Parc Llineal del [[Manzanares]] (Madrit). En l'any [[2005]] va portar a terme el conjunt escultòric "Asturcones", per a la ciutat d'[[Oviedo]]. | ||
| + | |||
| + | == Exposicions == | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1988]] expon en el Museu de Belles arts de [[Bilbao]] i en la Galeria Freites de [[Caracas]], país en el que establirà un víncul especial que li portarà a obtindre l'any [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello. | ||
| + | |||
| + | En [[1991]] realisa la seua primera exposició en la galeria Marlborough de [[Nova York]], ciutat en la que poc de temps despuix fixaria la seua residència i el seu estudi principal de treball. En [[1997]] expon en el Museu Rufino Tamayo de [[Mèxic]] DF, en la Pinacoteca do Estat de Sao Paolo i en el Museu de Belles arts de [[Buenos Aires]], i dos anys despuix representa a [[Espanya]] en la Bienal de [[Venècia]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[2002]] té dos grans exposicions, una en el [[Museu Guggenheim]] de Bilbao i una atra en el Museu Nacional de Damasc, en [[Síria]]. | ||
| + | |||
| + | En [[2005]] realisa una exposició de les seues conegudes Menines en el Palais Royal de [[París]], una mostra que obté una gran repercussió en [[França]], lo que li portarà a expondre en llocs tan emblemàtics d'este país com el castell de Chenonceau, en el de Chambord o en la mítica plaça Vendôme de París. | ||
| + | |||
| + | El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia li dedica una retrospectiva en [[2006]], en el que també expon en la Fundació Maeght de Saint-Paul de Venç (França). Atres importants museus que han acollit importants exposicions seues han segut el Museu Nacional de [[China]], en [[Pequín]], el State Russian Museum de [[Sant Petersburgo o el Pera Museum d'[[Estambul]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any 2002 expon per primera volta una escultura monumental en la ciutat de Nova York, concretament en Park Avenue, cosa que repetiria en esta ciutat de forma molt més àmplia i en notable èxit de públic i crítica en el Bryant Park ([[2007]]), a lo llarc de tota l'Avinguda Broadway ([[2010]]) i en el Jardí Botànic de Nova York ([[2012]]). Atres ciutats que han acollit exposicions de les seues escultures monumentals han segut [[SaintTropez]], [[Mónaco]], [[La Haya]] o el desert d'[[Arizona]]. | ||
== Premis == | == Premis == | ||
| − | Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en [[1965]] els premis ''Lissone'' i ''Biella'', en [[Milà]] ([[Itàlia]]), en [[1979]], la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en [[ | + | Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en [[1965]] els premis ''Lissone'' i ''Biella'', en [[Milà]] ([[Itàlia]]), en [[1979]], la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en [[Tòkio]] ([[Japó]]) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en [[Lisboa]] ([[Portugal]]); en [[1983]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en [[1986]] la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en [[Bagdad]] ([[Irac]]) i en [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en [[Veneçuela]]. |
En l'any [[2012]] va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de [[Sevilla]]. | En l'any [[2012]] va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de [[Sevilla]]. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.operagallery.com/artist/manolo-valdes «Manolo Valdés». Opera Gallery] | ||
| + | * Tendencias del Mercado del arte [Madrid], núm. 20, febrer 2009, p.26-28. ISSN: 1887-5483 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 | ||
| + | * Mas, Ricard «Pop-up Valdés, escultura al carrer». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.42. ISSN: 1885-4389 | ||
| + | * Van den Bossche, Marc (2018). «Kunst als plek van ontmoeten». Vreemde wereld, Zygmunt Bauman over samenleven in vloeibare tijden (en neerlandés). Bruselas: ASP. p. 145. ISBN 9 789057 187551 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Manolo Valdés}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vald%C3%A9s_Blasco Manolo Valdés en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vald%C3%A9s_Blasco Manolo Valdés en Wikipedia] | ||
Última revisió del 15:43 22 set 2024
| Manuel Valdés Blasco | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Obra de Manuel Valdés | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i escultor. | ||
| Naiximent: | 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Valdés Blasco, conegut com Manolo Valdés (Valéncia, 8 de març de 1942), és un pintor i escultor valencià resident en Nova York (EE.UU.). Fon l'introductor en Espanya d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social en l'humor i l'ironia.
Biografia[editar | editar còdic]
Manolo Valdés va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de març de 1942. Fill de María Gràcia Blasco Marqués, natural de la localitat castellonenca d'Altura, la seua infància i adolescència va estar molt vinculada a dita població. En l'any 1957 es va matricular en la valenciana Escola de Belles Arts de Sant Carles en la que va estar dos anys, abandonant els estudis per a dedicar-se a pintar.
En l'any 1964 va fundar el grup artístic Equip Crònica junt en Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes en el qual es va mantindre fins a la mort de Solbes en 1981, encara quan als dos anys de la fundació del grup, Toledo l'havia abandonat.
A la mort de Rafael Solbes seguix treballant en solitari en Valéncia durant uns anys, fins que en 1989 viaja a Nova York a on monta el seu estudi i seguix experimentant en les noves formes d'expressió. Pertany a la Galeria Marlborough i a la Galeria Freites. Monta també estudi en Madrit per a la realisació de grans escultures, alternant la creació en abdós ciutats.
Obra[editar | editar còdic]
Influït per Velázquez, Rembrandt, Rubens i Matisse, Manolo Valdés realisa una obra de gran format en la que les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat pel tractament donat als materials. La seua obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i buscar imàgens significatives de l'història de l'art.
Ademés dels treballs exposts com a part de l'Equip Crònica, Valdés realisà, entre els anys 1965 i 1981, més de 70 exposicions, tant individuals com a colectives. Com a escultor, és autor de la "Dama del Manzanares" (2003), obra de 13 metros d'altura situada en el Parc Llineal del Manzanares (Madrit). En l'any 2005 va portar a terme el conjunt escultòric "Asturcones", per a la ciutat d'Oviedo.
Exposicions[editar | editar còdic]
En l'any 1988 expon en el Museu de Belles arts de Bilbao i en la Galeria Freites de Caracas, país en el que establirà un víncul especial que li portarà a obtindre l'any 1993 la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello.
En 1991 realisa la seua primera exposició en la galeria Marlborough de Nova York, ciutat en la que poc de temps despuix fixaria la seua residència i el seu estudi principal de treball. En 1997 expon en el Museu Rufino Tamayo de Mèxic DF, en la Pinacoteca do Estat de Sao Paolo i en el Museu de Belles arts de Buenos Aires, i dos anys despuix representa a Espanya en la Bienal de Venècia.
En l'any 2002 té dos grans exposicions, una en el Museu Guggenheim de Bilbao i una atra en el Museu Nacional de Damasc, en Síria.
En 2005 realisa una exposició de les seues conegudes Menines en el Palais Royal de París, una mostra que obté una gran repercussió en França, lo que li portarà a expondre en llocs tan emblemàtics d'este país com el castell de Chenonceau, en el de Chambord o en la mítica plaça Vendôme de París.
El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia li dedica una retrospectiva en 2006, en el que també expon en la Fundació Maeght de Saint-Paul de Venç (França). Atres importants museus que han acollit importants exposicions seues han segut el Museu Nacional de China, en Pequín, el State Russian Museum de [[Sant Petersburgo o el Pera Museum d'Estambul.
En l'any 2002 expon per primera volta una escultura monumental en la ciutat de Nova York, concretament en Park Avenue, cosa que repetiria en esta ciutat de forma molt més àmplia i en notable èxit de públic i crítica en el Bryant Park (2007), a lo llarc de tota l'Avinguda Broadway (2010) i en el Jardí Botànic de Nova York (2012). Atres ciutats que han acollit exposicions de les seues escultures monumentals han segut SaintTropez, Mónaco, La Haya o el desert d'Arizona.
Premis[editar | editar còdic]
Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en 1965 els premis Lissone i Biella, en Milà (Itàlia), en 1979, la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en Tòkio (Japó) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en Lisboa (Portugal); en 1983 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en 1986 la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en Bagdad (Irac) i en 1993 la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en Veneçuela.
En l'any 2012 va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de Sevilla.
Referències[editar | editar còdic]
- «Manolo Valdés». Opera Gallery
- Tendencias del Mercado del arte [Madrid], núm. 20, febrer 2009, p.26-28. ISSN: 1887-5483
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
- Mas, Ricard «Pop-up Valdés, escultura al carrer». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.42. ISSN: 1885-4389
- Van den Bossche, Marc (2018). «Kunst als plek van ontmoeten». Vreemde wereld, Zygmunt Bauman over samenleven in vloeibare tijden (en neerlandés). Bruselas: ASP. p. 145. ISBN 9 789057 187551
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manuel Valdés Blasco.