Diferència entre les revisions de "Antic convent del Carme (Valéncia)"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
|||
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Ccarmen1.jpg|thumb|250px|<center>Frontera Convent Carme</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Columnes de la façana de l'església del Carme, València.JPG|250px|thumb|<center>Frontera Iglésia del Carme (Santa Creu)</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Exterior de la cúpula de la capella de la Comunió, convent del Carme, València.JPG|250px|thumb|<center>Cupula</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Campanar del Carme vist des del claustre gòtic, València.JPG|250px|thumb|<center>Campanari vist des del clastre gòtic</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:20151120 047 Valencia - Centro Cultural El Carmen (23249278931).jpg|250px|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Claustre gòtic, convent del Carme, València.JPG|250px|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Patio interno en el Centre del Carme.jpg|thumb|250px|<center>Claustre gòtic.</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Claustro renacentista del convento del Carmen de Valencia 03.jpg|thumb|250px|Claustre renaixentiste]] |
| − | [[ | + | [[File:Barrio del Carmen 31.A.jpg|250px|thumb|Retaule de ceràmica de Santa Teresa]] |
| − | + | [[File:Dormitori del convent del Carme de València.JPG|250px|thumb|Antic dormitori]] | |
| + | [[File:Capella de la Comunió del convent del Carme (València).jpg|250px|thumb|Capella de la Comunió]] | ||
L''''antic convent del Carme''' està situat en el carrer Museu de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), en el [[Barri del Carme]]. El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]]. | L''''antic convent del Carme''' està situat en el carrer Museu de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), en el [[Barri del Carme]]. El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 19: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en [[1280]] i un any despuix el rei [[Pere III]] d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat. | + | Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en l'any [[1280]] i un any despuix el rei [[Pere III]] d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat. |
La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]]. | La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]]. | ||
| − | + | Despuix de la [[desamortisació]] l'edifici va patir grans reformes per a convertir-ho, en seu del [[Museu de Pintures]] i de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]], i encara despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] passaria a ser [[Escola de Belles Arts]]. | |
| − | ==Iglésia, claustre i capelles == | + | == Iglésia, claustre i capelles == |
=== Primeres construccions === | === Primeres construccions === | ||
La construcció de la capella de la [[Mare de Deu de la Vida]] se pensa que fon contemporànea a la creació del [[claustre gòtic]], que junt en la capçalera de la nova iglésia constituïxen una nova i important etapa constructiva del convent que conseguiria al [[sigle XV]], i que s'interrompria una vegada començada la nova iglésia. Este claustre és de planta quadrada en quatre [[arcs apuntats]] per panda i galeries en [[voltes de creueria]] simple els [[nervis]] que baixen en [[mènsules]] tallades en [[motius heràldics]] en figures. També destaquen en ell els [[florons]] esculpits en les [[claus]] dels seus [[corsies]]. | La construcció de la capella de la [[Mare de Deu de la Vida]] se pensa que fon contemporànea a la creació del [[claustre gòtic]], que junt en la capçalera de la nova iglésia constituïxen una nova i important etapa constructiva del convent que conseguiria al [[sigle XV]], i que s'interrompria una vegada començada la nova iglésia. Este claustre és de planta quadrada en quatre [[arcs apuntats]] per panda i galeries en [[voltes de creueria]] simple els [[nervis]] que baixen en [[mènsules]] tallades en [[motius heràldics]] en figures. També destaquen en ell els [[florons]] esculpits en les [[claus]] dels seus [[corsies]]. | ||
| Llínea 31: | Llínea 32: | ||
Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre [[contraforts]], segons l'esquema més freqüent en la [[arquitectura valenciana]] del moment. | Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre [[contraforts]], segons l'esquema més freqüent en la [[arquitectura valenciana]] del moment. | ||
| − | Esta obra quedaria interrompuda quan a soles s'havia construït la capella major, de [[testera]] poligonal de tres costats, i un tram de la nau en les seues corresponents capelles laterals, separat tot més tart | + | Esta obra quedaria interrompuda quan a soles s'havia construït la capella major, de [[testera]] poligonal de tres costats, i un tram de la nau en les seues corresponents capelles laterals, separat tot més tart del restant per mig d'un [[arc toral]]. Les capelles immediates del següent tram quedarien a soles plantejades. |
==== Segon claustre ==== | ==== Segon claustre ==== | ||
| − | + | Despuix de la interrupció del temple, i seguint un orde cronològic en la construcció de l'edifici, a mig del [[sigle XVI]] va haver de planejar-se l'obra del segon claustre, en la part oest del convent, conegut en el nom de "[[claustre del Renaiximent]]" per ser este el seu estil característic. | |
D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada [[panda]] i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever [[entaulament]] en resalts que baixen en senzilles [[ròtules]] a manera de [[mènsules]] entre les eixutes de les arcades inferiors. | D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada [[panda]] i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever [[entaulament]] en resalts que baixen en senzilles [[ròtules]] a manera de [[mènsules]] entre les eixutes de les arcades inferiors. | ||
| Llínea 48: | Llínea 49: | ||
En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. | En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. | ||
| − | + | ==== La torre ==== | |
| − | === | ||
A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de [[Sant Elies]]. | A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de [[Sant Elies]]. | ||
| − | === | + | ==== Atres elements ==== |
Destacada és la capella de [[Comunió]], que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. | Destacada és la capella de [[Comunió]], que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. | ||
| − | Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la [[corsia]] que unix els dos claustres, coberta en [[cúpula de mija taronja]]. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny [[tardomanierista]], de cap a [[1650]], composta per [[fusts acanalats]] que arrematen en [[mútilos denticulats]], [[entaulament dòric]], [[frontó partit]] en [[edícul]] central i arrematades apiramidats als costats. | + | Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la [[corsia]] que unix els dos claustres, coberta en [[cúpula de mija taronja]]. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny [[tardomanierista]], de cap a l'any [[1650]], composta per [[fusts acanalats]] que arrematen en [[mútilos denticulats]], [[entaulament dòric]], [[frontó partit]] en [[edícul]] central i arrematades apiramidats als costats. |
| − | La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la [[Tercera Orde]] que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. | + | La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la [[Tercera Orde]] que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. |
== Usos == | == Usos == | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Museu del Carme]] | ||
* [[Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara]] | * [[Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara]] | ||
* [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] | * [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] | ||
* [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] | * [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{listaref}} | ||
| + | |||
| + | * [http://www.fvmp.es/fvmp3 Este artícul incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis y Provincies, que mediant una autorisació va permetre agregar contingut i imàgens i publicar-los baix llicencia GFDL a Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | * [https://www.consorcimuseus.gva.es/museos/centre-del-carme-cultura-contemporania/?lang=es «Centre del Carme Cultura Contemporània». Consorci Museus. ] | ||
| + | * [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.researchgate.net/publication/278026198_Historia_y_devenir_del_ex_Convento_del_Carmen_de_Valencia Rojo, Eugenia. «Historia y devenir del ex Convento del Carmen de Valencia.». Proyecto I+D (HAR 2009-13209). doi:10.13140/RG.2.1.3216.4001] | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| − | * | + | * Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana. Valéncia, Generalitat, 1983. 2 vol. |
| + | * Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5 | ||
| + | * Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B | ||
| + | * Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007 | ||
| + | * Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989 | ||
| + | * Tormo Monzo, Elias. Los Museos. Valéncia, 1932 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Convent del Carme (València)}} | ||
| + | |||
* [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es0302.Htm El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia]. | * [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es0302.Htm El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia]. | ||
* [http://www.masdearte.com/noticia.cfm?noticiaId=6776 El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI] | * [http://www.masdearte.com/noticia.cfm?noticiaId=6776 El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI] | ||
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090604/vida-ocio/tesoro-carmen-20090604.Html Artícul sobre el convent] | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090604/vida-ocio/tesoro-carmen-20090604.Html Artícul sobre el convent] | ||
| − | + | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | |
| − | |||
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]] |
| − | |||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
Última revisió del 11:46 7 jul 2024
.jpg)
.jpg)
L'antic convent del Carme està situat en el carrer Museu de la ciutat de Valéncia (Espanya), en el Barri del Carme. El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de Valéncia.
Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella migeval, el claustre gòtic, el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui parròquia de Santa Creu, esta última en elements tardogótics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la Tercera Orde.
Abans de l'exclaustració en el sigle XIX formava conjunt en l'actual Iglésia de la Santa Creu.
En l'actualitat, alberga el Museu del Sigle XIX.
Història[editar | editar còdic]
Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'Orde del Carme es va establir en Valéncia en l'any 1280 i un any despuix el rei Pere III d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat.
La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre arcs perpinyaneses apuntats sostenint el trespol pla.
Despuix de la desamortisació l'edifici va patir grans reformes per a convertir-ho, en seu del Museu de Pintures i de la Real Acadèmia de Sant Carles, i encara despuix de la guerra civil passaria a ser Escola de Belles Arts.
Iglésia, claustre i capelles[editar | editar còdic]
Primeres construccions[editar | editar còdic]
La construcció de la capella de la Mare de Deu de la Vida se pensa que fon contemporànea a la creació del claustre gòtic, que junt en la capçalera de la nova iglésia constituïxen una nova i important etapa constructiva del convent que conseguiria al sigle XV, i que s'interrompria una vegada començada la nova iglésia. Este claustre és de planta quadrada en quatre arcs apuntats per panda i galeries en voltes de creueria simple els nervis que baixen en mènsules tallades en motius heràldics en figures. També destaquen en ell els florons esculpits en les claus dels seus corsies.
Iglésia nova[editar | editar còdic]
Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre contraforts, segons l'esquema més freqüent en la arquitectura valenciana del moment.
Esta obra quedaria interrompuda quan a soles s'havia construït la capella major, de testera poligonal de tres costats, i un tram de la nau en les seues corresponents capelles laterals, separat tot més tart del restant per mig d'un arc toral. Les capelles immediates del següent tram quedarien a soles plantejades.
Segon claustre[editar | editar còdic]
Despuix de la interrupció del temple, i seguint un orde cronològic en la construcció de l'edifici, a mig del sigle XVI va haver de planejar-se l'obra del segon claustre, en la part oest del convent, conegut en el nom de "claustre del Renaiximent" per ser este el seu estil característic.
D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada panda i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever entaulament en resalts que baixen en senzilles ròtules a manera de mènsules entre les eixutes de les arcades inferiors.
La nau[editar | editar còdic]
L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el tras-sagrari i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres iglésies valencianes, com l'Iglésia dels Sants Joans o la de Sant Martí. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es varen unificar per a servir d'embocadura a dos grans arcades per costat.
En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts arcs de mig punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en capitells corintis i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades.
Frontera[editar | editar còdic]
La frontera de l'iglésia, llaurada sobre un gran mur adossat als peus del temple, com si d'un gran retaule es tractara, parla de l'evolució d'un esquema que en més pronunciats ingredients renaixentistes s'havia plantejat en Sant Miquel dels Reis. Consta de tres cossos superposts en forma decreixent.
En l'any 1778 es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu llindar la data de construcció. Composta de dos pilastres en pedestal, entaulament dòric i frontó corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera.
La torre[editar | editar còdic]
A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de Sant Elies.
Atres elements[editar | editar còdic]
Destacada és la capella de Comunió, que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca.
Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la corsia que unix els dos claustres, coberta en cúpula de mija taronja. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny tardomanierista, de cap a l'any 1650, composta per fusts acanalats que arrematen en mútilos denticulats, entaulament dòric, frontó partit en edícul central i arrematades apiramidats als costats.
La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la Tercera Orde que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments.
Usos[editar | editar còdic]
Des d'eixe moment l'edificació va albergar institucions civils: el Museu del Carme, la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, el Museu de Belles Arts de Valéncia, va servir com a almagasén del Tesor Artístic del Patrimoni Nacional durant la Guerra Civil (arribant a custodiar peces del Museu del Prado per a evitar els bombardejos de Madrit), subseu del Institut Valencià d'Art Modern i el Museu del Sigle XIX.
Vore també[editar | editar còdic]
- Museu del Carme
- Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara
- Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
- Museu de Belles Arts de Valéncia
Referències[editar | editar còdic]
- «Centre del Carme Cultura Contemporània». Consorci Museus.
- Infociutat. Ajuntament de Valéncia
- Rojo, Eugenia. «Historia y devenir del ex Convento del Carmen de Valencia.». Proyecto I+D (HAR 2009-13209). doi:10.13140/RG.2.1.3216.4001
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana. Valéncia, Generalitat, 1983. 2 vol.
- Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B
- Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007
- Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989
- Tormo Monzo, Elias. Los Museos. Valéncia, 1932
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antic convent del Carme (Valéncia).