Diferència entre les revisions de "Zeami"
m (Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat') |
(Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix') |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Zeami Motokiyo''', també nomenat '''Kanze Motokiyo ''' fon un [[actor]] i [[dramaturc]] [[Japó|japonés]]. Ademés d'escriure una gran cantitat d'obres, Zeami va escriure manuals de teoria teatral, publicats en [[1910]], i va establir el teatre [[no]] com una forma seria de [[art]]. Els seus llibres no són a soles instruccions, sino també, tractats estètics basats en la [[cultura]] espiritual del Japó. Els més celebres són "''El llibre de la transmissió de la flor i l'estil''", ''Füshi kaden'' (????), escrit en [[1423]] i el conjunt de tractats "''Les tradicions secretes del no''", les que | + | '''Zeami Motokiyo''', també nomenat '''Kanze Motokiyo ''' fon un [[actor]] i [[dramaturc]] [[Japó|japonés]]. Ademés d'escriure una gran cantitat d'obres, Zeami va escriure manuals de teoria teatral, publicats en [[1910]], i va establir el teatre [[no]] com una forma seria de [[art]]. Els seus llibres no són a soles instruccions, sino també, tractats estètics basats en la [[cultura]] espiritual del Japó. Els més celebres són "''El llibre de la transmissió de la flor i l'estil''", ''Füshi kaden'' (????), escrit en [[1423]] i el conjunt de tractats "''Les tradicions secretes del no''", les que varen ser trobades en [[1909]] i publicats en [[1960]]. |
Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a [[Ashikaga Yoshimitsu]], el ''[[shogun]] '' de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El ''shogun'' va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en [[1374]]. | Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a [[Ashikaga Yoshimitsu]], el ''[[shogun]] '' de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El ''shogun'' va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en [[1374]]. | ||
| − | + | Despuix que Zeami succeïra a son pare, ell va continuar realisant i adaptant el seu propi estil al que és hui en dia el no. Una mescla de [[pantomima]] i d'acrobàcia vocal, sent este estil el que ha fascinat japonesos per centenars d'anys. | |
Els erudits atribuïxen prop de 50 obres a Zeami, entre les que destaquen les obres mestres ''Izutsu'' i ''Takasago'', l'última que conté la frase ''senshuraku'', els "plaers de mils primaveres d'hivern", familiar als adeptes al [[sum]] com el nom del dia anterior a un torneig professional ("Izutsu" i "Takasago" són també els noms del ''heya'' en el sum). | Els erudits atribuïxen prop de 50 obres a Zeami, entre les que destaquen les obres mestres ''Izutsu'' i ''Takasago'', l'última que conté la frase ''senshuraku'', els "plaers de mils primaveres d'hivern", familiar als adeptes al [[sum]] com el nom del dia anterior a un torneig professional ("Izutsu" i "Takasago" són també els noms del ''heya'' en el sum). | ||
Última revisió del 11:09 3 jul 2021
Zeami Motokiyo, també nomenat Kanze Motokiyo fon un actor i dramaturc japonés. Ademés d'escriure una gran cantitat d'obres, Zeami va escriure manuals de teoria teatral, publicats en 1910, i va establir el teatre no com una forma seria de art. Els seus llibres no són a soles instruccions, sino també, tractats estètics basats en la cultura espiritual del Japó. Els més celebres són "El llibre de la transmissió de la flor i l'estil", Füshi kaden (????), escrit en 1423 i el conjunt de tractats "Les tradicions secretes del no", les que varen ser trobades en 1909 i publicats en 1960.
Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a Ashikaga Yoshimitsu, el shogun de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El shogun va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en 1374.
Despuix que Zeami succeïra a son pare, ell va continuar realisant i adaptant el seu propi estil al que és hui en dia el no. Una mescla de pantomima i d'acrobàcia vocal, sent este estil el que ha fascinat japonesos per centenars d'anys.
Els erudits atribuïxen prop de 50 obres a Zeami, entre les que destaquen les obres mestres Izutsu i Takasago, l'última que conté la frase senshuraku, els "plaers de mils primaveres d'hivern", familiar als adeptes al sum com el nom del dia anterior a un torneig professional ("Izutsu" i "Takasago" són també els noms del heya en el sum).
Referències[editar | editar còdic]
- En anglés
- On the Art of the No Drama: The Major Treatises of Zeami. M. Yamazaki (ed.), J. T. Rimer (tr.) (Princeton, 1984)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Zeami Motokiyo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.