Diferència entre les revisions de "La Foya de Castalla"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''La Foya de Castalla''' (en [[castellà]], ''Hoya de Castalla''), és una subcomarca natural i històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], ubicada en l'interior de la [[província d'Alacant]], dins de la comarca de [[L'Alcoyà]]. Esta formada pels municipis d'[[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Tibi]]. | '''La Foya de Castalla''' (en [[castellà]], ''Hoya de Castalla''), és una subcomarca natural i històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], ubicada en l'interior de la [[província d'Alacant]], dins de la comarca de [[L'Alcoyà]]. Esta formada pels municipis d'[[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Tibi]]. | ||
| − | ==Geografia== | + | == Geografia == |
La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]]. | La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]]. | ||
| − | Entre el | + | Entre el païsage destaquen les montanyes i els boscs de les serres del [[Maigmo]] (1296 m.), la serra de Castalla, la serra del Menejador (Ibi), la serra d'Onil i la serra de la [[Penya Roja]] (Tibi). |
L'interior de la comarca se situa a una altitut comprensa entre 550 i 800 m aproximadament, pero tots les seues vores montanyoses que la delimiten resaben els 1000 m, alcançant els 1352 m en el Menejadori i els 1296 m en el Maigmo. | L'interior de la comarca se situa a una altitut comprensa entre 550 i 800 m aproximadament, pero tots les seues vores montanyoses que la delimiten resaben els 1000 m, alcançant els 1352 m en el Menejadori i els 1296 m en el Maigmo. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* Total densitat: 147,00 hab./km². | * Total densitat: 147,00 hab./km². | ||
| − | ==Clima== | + | == Clima == |
El seu clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca. | El seu clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca. | ||
| − | ==Economia i industria== | + | == Economia i industria == |
| − | La base econòmica tradicional havia | + | La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb. |
La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi. | La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi. | ||
| − | ==Comunicacions== | + | == Comunicacions == |
| − | La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l' | + | La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:47 15 oct 2024
La Foya de Castalla (en castellà, Hoya de Castalla), és una subcomarca natural i històrica de la Comunitat Valenciana, Espanya, ubicada en l'interior de la província d'Alacant, dins de la comarca de L'Alcoyà. Esta formada pels municipis d'Ibi, Onil, Castalla i Tibi.
Geografia[editar | editar còdic]
La seua capital històrica és Castalla i el núcleu més poblat és Ibi. Compren el curs alt del riu Vert o Monnegre, que rega L'Horta d'Alacant.
Entre el païsage destaquen les montanyes i els boscs de les serres del Maigmo (1296 m.), la serra de Castalla, la serra del Menejador (Ibi), la serra d'Onil i la serra de la Penya Roja (Tibi).
L'interior de la comarca se situa a una altitut comprensa entre 550 i 800 m aproximadament, pero tots les seues vores montanyoses que la delimiten resaben els 1000 m, alcançant els 1352 m en el Menejadori i els 1296 m en el Maigmo.
Pobles de La Foya de Castalla[editar | editar còdic]
- Ibi. Població: 24.093 hab. Superfície: 62,52 km². Densitat: 385,37 hab./km².
- Castalla. Població: 10.021 hab. Superfície: 114,60 km². Densitat: 87,44 hab./km².
- Onil. Població: 7.709 hab. Superfície: 48,41 km². Densitat: 159,24 hab./km².
- Tibi. Població: 1.677 hab. Superfície: 70,38 km². Densitat: 23,83 hab./km².
- Total població: 43.500 hab.
- Total superfície: 295,91 km².
- Total densitat: 147,00 hab./km².
Clima[editar | editar còdic]
El seu clima és mediterràneu, pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en juliol i al voltant de 6ºC en giner, que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.
Economia i industria[editar | editar còdic]
La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'Ibi, sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i Onil, encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en Castalla el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.
La recent construcció d'una autovia, que unix les poblacions de la Foya, en la costa i Alacant per un costat i en Madrit i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.
Comunicacions[editar | editar còdic]
La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en Madrit en 3 hores, Valéncia en una hora i mija i Alacant a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com Villena o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Hoya_de_Castalla de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.