Diferència entre les revisions de "Maximilià Thous"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles')
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Maximilià Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]] '' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]] '', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En [[1901]] va obtindre la flor natural en els [[Jocs Florals]] de Valéncia i en l'any [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Maximilià Thous i Orts
 +
| image = [[File:Maximilià Thous i Orts (1906).jpg|thumb|250ps|Maximilià Thous en l'any [[1906]]]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 +
| ocupació = Periodiste i escritor.
 +
| data_naix = [[30 de novembre]] de [[1875]]  
 +
| lloc_naix = [[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[26 d'octubre]] de [[1947]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 +
}}
 +
'''Maximilià Thous i Orts''' ([[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[30 de novembre]] de [[1875]] - † [[Valéncia]], [[26 d'octubre]] de [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
−
També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum.  
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Fon pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet fon en la seua família a viure a la [[ciutat de Valéncia]].
 +
 
 +
Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]] '' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]] '', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En l'any [[1901]] va obtindre la flor natural en els [[Jocs Florals]] de Valéncia i en l'any [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]].
 +
 
 +
També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en l'any [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum.  
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
 +
 +
[[Archiu:Esmax.jpg|thumb|250px|Monument a Maximilià Thous, en [[Valéncia]]]]
 +
 
Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:  
 
Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:  
  
−
* ''de Carcaixent i dolces'' ([[1896]])
+
* ''De Carcaixent i dolces'' ([[1896]])
 
* ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]])
 
* ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]])
 
* ''Moros i cristians''
 
* ''Moros i cristians''
Llínea 17: Llínea 37:
 
* ''El rei dels auques'' ([[1931]])
 
* ''El rei dels auques'' ([[1931]])
 
* ''La cua de la rabosa'' ([[1931]])
 
* ''La cua de la rabosa'' ([[1931]])
 +
 +
== Poema ==
 +
 +
=== Bandera del meu amor ===
 +
 +
{{Cita|Tinc una bella bandera
 +
 +
que té tots els meus amors.
 +
 +
 +
La tela es de seda fina
 +
 +
or, roig i blau els colors.
 +
 +
 +
Símbol de la meua terra
 +
 +
anyorant i redemptor.
 +
 +
 +
Es la seua vera image:
 +
 +
sobre'l camp de blat de l'or
 +
 +
quatre roselles esclaten
 +
 +
baix el blau cel llumenos.
 +
 +
 +
Entre els seus plecs quant la enlaire
 +
 +
porta la meua ilusiò.
 +
 +
 +
Quant l'or i el grana s'ajunten
 +
 +
al revoltar baix el sol
 +
 +
son com vivissima flama
 +
 +
que dona llum al meu cor.|'Bandera del meu amor', per Maximilià Thous (1932). Citat per [[Manuel Casaña Taroncher]] en el seu l'artícul 'La Senyera, nostra bandera', especial 9 d'Octubre (Las Provincias, 9.10.2008)}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]
 
* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maximiliano_Thous Maximilià Thous i Orts en Wikipedia]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Periodistes valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 11:49 9 oct 2024

Maximilià Thous i Orts
Maximilià Thous en l'any 1906
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor.
Naiximent: 30 de novembre de 1875
Lloc de naiximent: San Esteban de Pravia, Muros de Nalón, Astúries, Espanya
Defunció: 26 d'octubre de 1947
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros de Nalón, Astúries, 30 de novembre de 1875 - † Valéncia, 26 d'octubre de 1947), també conegut com Maximilià Thous i Orts, fon un periodiste i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Fon pare de Maximilià Thous i Llorens. De família originària d'Alacant, va nàixer accidentalment en Astúries, pero de chicotet fon en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia.

Va estudiar dret en l'Universitat de Valéncia, pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes El Gladiador, El Guante Blanco (1912-1918) i El Sobaquillo, va treballar en El Criterio, El Palleter, El Correo Valenciano i va dirigir La Correspondencia de Valencia , del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En l'any 1901 va obtindre la flor natural en els Jocs Florals de Valéncia i en l'any 1909 va compondre en el músic Josep Serrano Simeón l'Himne Valencià de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.

També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en l'any 1923, a l'escomençar la Dictadura de Primo de Rivera, va rodar els films La bruja, La Dolores, La alegria del batallón, i Nit d'albaes . Durant la Segona República Espanyola fon director del Museu Valencià d'Etnografia i Folclor. A l'acabar la guerra civil espanyola el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns llibrets de falla. En l'any 1949 la secció filològica de Lo Rat Penat li va dedicar un homenage pòstum.

Obres[editar | editar còdic]

Monument a Maximilià Thous, en Valéncia

Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:

  • De Carcaixent i dolces (1896)
  • Portfolio de Valéncia (1898)
  • Moros i cristians
  • L'escala de Jacob
  • A la vora del riu, mare (1920)
  • Ama, ¿hi ha foc? (1920)
  • Foc en l'era (1916)
  • L'últim lleó (1921)
  • El dragó del Patriarca (1931)
  • El rei dels auques (1931)
  • La cua de la rabosa (1931)

Poema[editar | editar còdic]

Bandera del meu amor[editar | editar còdic]

Tinc una bella bandera

que té tots els meus amors.


La tela es de seda fina

or, roig i blau els colors.


Símbol de la meua terra

anyorant i redemptor.


Es la seua vera image:

sobre'l camp de blat de l'or

quatre roselles esclaten

baix el blau cel llumenos.


Entre els seus plecs quant la enlaire

porta la meua ilusiò.


Quant l'or i el grana s'ajunten

al revoltar baix el sol

son com vivissima flama

que dona llum al meu cor.
'Bandera del meu amor', per Maximilià Thous (1932). Citat per Manuel Casaña Taroncher en el seu l'artícul 'La Senyera, nostra bandera', especial 9 d'Octubre (Las Provincias, 9.10.2008)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maximilià_Thous&oldid=356985»