Diferència entre les revisions de "Jaume Roig"
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{Infobox | + | {{Infobox escritor |
| − | | nom = Jaume Roig | + | | nom = Jaume Roig |
| − | | image = | + | | image = |
| − | | | + | | grandària = |
| − | | | + | | descripció = |
| − | | | + | | seudònim = |
| − | | | + | | naixcut = Principis del [[sigle XX]] |
| − | | | + | | nascuda = |
| − | | | + | | lloc_de_naiximent = [[Valéncia]] |
| − | | | + | | mort = [[1478]] |
| − | | | + | | morta = |
| − | | | + | | lloc_de_mort = [[Benimàmet]] |
| − | | | + | | ocupació = Mege i escritor |
| − | | | + | | país = |
| − | | | + | | periodo = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]]) |
| + | | gènero = Poesia | ||
| + | | temàtica = | ||
| + | | moviment = | ||
| + | | primeres_obres = | ||
| + | | obres_magnes = ''L'Espill'' | ||
| + | | influències = | ||
| + | | influenciat = | ||
| + | | influenciada = | ||
| + | | premis = | ||
| + | | lloc web = | ||
| + | | firma = | ||
| + | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Jaume Roig i Perez''' ( | + | '''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
[[File:Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig (4806).jpg|thumb|Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig]] | [[File:Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig (4806).jpg|thumb|Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig]] | ||
| + | |||
| + | Jaume Roig naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. | ||
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]]. | Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]]. | ||
| − | Estigue casat en | + | Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges). |
| − | Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital | + | Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]” |
| − | Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia. | + | Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia. |
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare. | Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare. | ||
| − | Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona | + | Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]]. |
| − | Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En | + | Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica. |
| − | + | Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals. | |
| − | '''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs | + | '''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. |
| − | La caiguda des | + | La caiguda des d'una mula en la pedania valenciana de Benimamet, va empijorar el seu estat de salut i el [[dissabte]], [[4 d'abril]] de [[1478]], mori en sa casa de [[Valéncia]]. |
== L'Espill == | == L'Espill == | ||
| − | Ha passat a la posteritat per ser autor de ''L'Espill'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit. | + | Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit. |
''L'Espill'' o ''Llibre de les dones'', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: | ''L'Espill'' o ''Llibre de les dones'', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: | ||
| − | {{Cita|''... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de | + | {{Cita|''... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..''}} |
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en [[1792]], el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent: | Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en [[1792]], el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent: | ||
| Llínea 52: | Llínea 66: | ||
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis. | {{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis. | ||
| − | ==Vore també== | + | == Vore també == |
| − | *[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | + | * [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] |
| − | *[[Ruta dels Clàssics]] | + | * [[Ruta dels Clàssics]] |
| − | *[[L'Espill]] | + | * [[L'Espill]] |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]]) | ||
| + | * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2 | ||
| + | * [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig] | ||
| + | * [https://www.proquest.com/docview/1874869537?pq-origsite=gscholar&fromopenview=true Macías Cotano, Raúl (2017). «1». L'Espill de Jaume Roig] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019 | ||
| + | * Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124. | ||
| + | * Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. | ||
| + | * Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36. | ||
| + | * Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| Llínea 66: | Llínea 93: | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Meges]] | ||
[[Categoria:Meges valencians]] | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
Última revisió del 10:42 6 jul 2024
| Naiximent | Principis del sigle XX Valéncia |
| Mort | 1478 Benimàmet |
| Activitat | Mege i escritor |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Gèneros | Poesia |
| Obres principals | L'Espill |
Jaume Roig i Perez o Jacme Roig (Valéncia, principis del sigle XV - † Benimàmet, 1478). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada L'Espill.
Biografia[editar | editar còdic]
.jpg)
Jaume Roig naixqué en la ciutat de Valéncia a principis del sigle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez.
Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.
Estigue casat en Na Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l'hospital d'En Clapers. En l'any 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir", per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en l'any 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d'Alfons el Magnànim en l'any 1458.
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d'En Sarrià, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L'Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig també es autor de “Noves rimades” I en l'any 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d'una mula en la pedania valenciana de Benimamet, va empijorar el seu estat de salut i el dissabte, 4 d'abril de 1478, mori en sa casa de Valéncia.
L'Espill[editar | editar còdic]
Ha passat a la posteritat per ser autor de L'Espill, novela també coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
L'Espill o Llibre de les dones, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:
, fins a onze voltes en quinze folis.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en francés)
- Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
- Real Academia de la Historia. Jaume Roig
- Macías Cotano, Raúl (2017). «1». L'Espill de Jaume Roig
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
- Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
- Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
- Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
- Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.