Diferència entre les revisions de "Hugh Thomas"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]]
 
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]]
 
}}
 
}}
−
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.
+
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - † [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
+
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en l'any [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la [[ONU]] i en l'any [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
  
 
En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
 
En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
  
−
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
+
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en l'any [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
  
 
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.
 
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.
  
−
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.
+
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
 
* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
 
* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
−
* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impresió; se traduí a 15 llengües.
+
* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impressió; se traduí a 15 llengües.
 
* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
 
* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
 
* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns
 
* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns
Llínea 70: Llínea 70:
 
*1962: Premi Somerset Maugham
 
*1962: Premi Somerset Maugham
 
*1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.
 
*1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.
−
*2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Católica]].
+
*2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]].
 
*2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.
 
*2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.
 
*2008: Premi Gabarrón.
 
*2008: Premi Gabarrón.
Llínea 80: Llínea 80:
 
*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
 
*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
 
*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].
 
*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].
 +
 +
== Atres escritors hispanistes ==
 +
 +
* [[Stanley G. Payne]]
 +
* [[Ian Gibson]]
 +
* [[Paul Preston]]
 +
* [[Gerald Brenan]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times
 +
* Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Domínguez Michael, Christopher (2011). Profetas del pasado: Quince voces de la historiografía sobre México. Ediciones Era. ISBN 9786074451078
 +
* The Spanish Civil War: Revised Edition (Modern Library Paperbacks) 'Modern Library', ISBN 978-0375755156
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 90: Llínea 105:
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Hispanistes]]

Última revisió del 19:06 29 jul 2024

Hugh Swynnerton Thomas
Nacionalitat: Anglesa
Ocupació: Historiador i escritor
Naiximent: 21 d'octubre de 1931
Lloc de naiximent: Windsor, Anglaterra
Defunció: 6 de maig de 2017
Lloc de defunció: Londres, Anglaterra

Hugh Swynnerton Thomas, baró Thomas de Swynnerton (Windsor, Anglaterra, 21 d'octubre de 1931 - † Londres, 6 de maig de 2017) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.

Biografia[editar | editar còdic]

Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el Queens College de l'Universitat de Cambridge, a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts (1951); despuix va ampliar estudis en La Sorbona (París). Va obtindre un premi Tripos en Història (1952) i en l'any 1953 va presidir la Cambridge Union Society. De 1954 a 1957 va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la ONU i en l'any 1955 va fer el seu primer viage a Espanya.

En l'any 1961 es va donar a conéixer en La Guerra Civil Española, una obra publicada per l'editorial Ruedo Ibérico i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi Somerset Maugham a l'any següent (1962); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En 1971 publicà una ampla història de Cuba des del periodo colonial fins a la revolució de Fidel Castro: Cuba, or the Pursuit of Freedom, frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.

Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de 1966 a 1975 va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de Margaret Thatcher i en l'any 1981 va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.

Junt en Raymond Carr i Paul Preston va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de Colón a Magallanes (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball.

Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any 1975 despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'Unió Europea (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any 1997 es va unir als lliberals demòcrates.

Obra[editar | editar còdic]

  • Disarmament – the way ahead Fabian Society (1957).
  • The Spanish Civil War (1961); Penguin Books Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impressió; se traduí a 15 llengües.
  • Cuba or the Pursuit of Freedom (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
  • Cuba (1973) 3 volúmns
  • Goya: The Third of May 1808 (1972).
  • Europe: the Radical Challenge (1973).
  • John Strachey (1973).
  • An Unfinished History of the World (1979); publicada en EE. UU. com A History of the World (1998); i baix el títul original en Londres (per Hamish Hamilton) en (1979) i en edicions revisades en (1981) i (1982).
  • The revolution on balance (1983), Washington, DC; Cuban American National Foundation 1983.
  • Armed Truce (1986). Una història dels inicis de la Guerra freda.
  • Ever Closer Union (1991).
  • The conquest of Mexico (1993); publicada en EE. UU. com Conquest: Montezuma, Cortés and the Fall of Old Mexico.
  • The Slave Trade: The History of the Atlantic Slave Trade 1440–1870 (1997); Simon and Schuster.
  • Who Is Who of the Conquistadors (2000). Un estudi dels conquistadors que succeïren a Cortés.
  • Rivers of Gold (2003); primer llibre d'una trilogia sobre l'Imperi espanyol.
  • Beaumarchais in Seville (2006); ISBN 978-0-300-12103-2.
  • Eduardo Barreiros and the Recovery of Spain (2009); una biografia de Eduardo Barreiros.
  • The Golden Age: The Spanish Empire of Charles V (2010); segon llibre d'una trilogia sobre l'Imperi espanyol. Publicat en els EE.UU. com The Golden Empire: Spain, Charles V, and the Creation of America (2011).
  • The World's Game; novela (1957).
  • The Oxygen Age; novela (1958).
  • Klara, novela (1988).
  • The Suez Affair (1966); un análisis de la Crísis de Suez de 1956.
  • World Without End: The Global Empire of Philip II (2014); tercer volum de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.

Edicions en castellà de les seues obres principals[editar | editar còdic]

  • — La Guerra Civil Española, (1961), Ruedo Ibérico
  • — Una historia del mundo, (1979), Hamish Hamilton
  • — La trata de esclavos, (1998), Planeta, ISBN 84-08-02739-5
  • — Quién es quién de los conquistadores, (2001), Salvat, ISBN 84-345-6654-0
  • — Cuba. La lucha por la libertad,(Grijalbo, 1971), (2004), Debate, ISBN 84-8306-600-9
  • — El Imperio español: de Colón a Magallanes, (2006), Planeta, ISBN 84-08-06683-8. Primer llibre de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.
  • — Carta de Asturias, (2006), Gadir, ISBN 84-934748-8-6
  • — La conquista de México, (2007), Planeta, ISBN 84-08-07353-2
  • — Yo, Moctezuma, emperador de los aztecas, (2007), Planeta, ISBN 84-08-07262-5
  • — Barreiros, el motor de España, (2007), Planeta, ISBN 84-08-06834-2
  • — Goya: el tres de mayo de 1808, (2008), Planeta, ISBN 84-08-08240-8
  • — El Imperio Español de Carlos V, (2010), Planeta, ISBN 9788408094609. Segon llibre de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.
  • — Felipe II: El Señor del Mundo, (2013), Planeta, ISBN 9788408118497. Primer llibre de la trilogia sobre l'Imperi espanyol.

Distincions[editar | editar còdic]

Atres escritors hispanistes[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times
  • Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Domínguez Michael, Christopher (2011). Profetas del pasado: Quince voces de la historiografía sobre México. Ediciones Era. ISBN 9786074451078
  • The Spanish Civil War: Revised Edition (Modern Library Paperbacks) 'Modern Library', ISBN 978-0375755156

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hugh_Thomas&oldid=339573»