Diferència entre les revisions de "Funció matemàtica"
(No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
[[Archiu:PolygonsFunction.svg|miniaturadeimagen|275px|thumb|right|En la [[Graf bipartit|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)|costats]].]] | [[Archiu:PolygonsFunction.svg|miniaturadeimagen|275px|thumb|right|En la [[Graf bipartit|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)|costats]].]] | ||
[[Archiu:FunctionMachine.svg|miniaturadeimagen|220px|thumb|right|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]] | [[Archiu:FunctionMachine.svg|miniaturadeimagen|220px|thumb|right|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]] | ||
Llínea 6: | Llínea 4: | ||
En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)|magnitut]] o [[magnitut física|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]]. | En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)|magnitut]] o [[magnitut física|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]]. | ||
− | En [[anàlisis matemàtic]], el concepte general de '''funció''', '''aplicació''' o '''mapage''' es referix a una [[llei de composició|regla]] que assigna a cada element d'un primer conjunt un únic element d'un segon conjunt ([[correspondència matemàtica]]). Per eixemple, cada [[@número | + | En [[anàlisis matemàtic]], el concepte general de '''funció''', '''aplicació''' o '''mapage''' es referix a una [[llei de composició|regla]] que assigna a cada element d'un primer conjunt un únic element d'un segon conjunt ([[correspondència matemàtica]]). Per eixemple, cada [[@número sancer]] posseïx un únic [[quadrat (àlgebra)|quadrat]], que resulta ser un [[número natural]] (incloent el [[zero]]): |
{| align="center" | {| align="center" | ||
Llínea 22: | Llínea 20: | ||
|} | |} | ||
− | Esta assignació constituïx una funció entre el conjunt dels @número | + | Esta assignació constituïx una funció entre el conjunt dels @número sancer '''Z''' i el conjunt dels número natural '''N'''. Encara que les funcions que manipulen números són les més conegudes, no són l'únic eixemple: pot imaginar-se una funció que a cada paraula del [[idioma espanyol|espanyol]] li assigne el seu [[lletra]] inicial: |
{| align="center" | {| align="center" | ||
Llínea 34: | Llínea 32: | ||
|} | |} | ||
− | + | [[Categoria:Funcions| ]] | |
− | + | [[Categoria:Matemàtica elemental]] | |
− | |||
− | [[ | ||
− | [[ | ||
{{Traduït de|es|Función Matemática}} | {{Traduït de|es|Función Matemática}} |
Última revisió del 19:19 3 jun 2024
En matemàtiques, es diu que una magnitut o cantitat és funció d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el àrea A d'un círcul és funció de la seua radie r (el valor de l'àrea és proporcional al quadrat del radi, A = π·r2).De la mateixa manera, la duració T d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia d de 150 km depén de la velocitat v a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, d / v).A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina variable depenent, i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la variable independent.
En anàlisis matemàtic, el concepte general de funció, aplicació o mapage es referix a una regla que assigna a cada element d'un primer conjunt un únic element d'un segon conjunt (correspondència matemàtica). Per eixemple, cada @número sancer posseïx un únic quadrat, que resulta ser un número natural (incloent el zero):
... | −2 → +4, | −1 → +1, | 0 → 0, | |
+1 → +1, | +2 → +4, | +3 → +9, | ... |
Esta assignació constituïx una funció entre el conjunt dels @número sancer Z i el conjunt dels número natural N. Encara que les funcions que manipulen números són les més conegudes, no són l'únic eixemple: pot imaginar-se una funció que a cada paraula del espanyol li assigne el seu lletra inicial:
..., | Estación → E, | Museo → M, | Arroyo → A, | Rosa → R, | Avión → A, | ... |
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Función Matemática de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.