Diferència entre les revisions de "Magrana"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''magrana''' del (llatí mala grana), és el fruit del magraner, de corfa groga rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu in...») |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Pomegranate02 edit.jpg|thumb|Magrana]] | |
| − | [[Categoria: Aliments]] | + | La '''magrana''' o '''mangrana''' (del [[llatí]] mala grana, var. llatina de ''malum granatum'', mat. sign.), ''granada'' en [[castellà]], és el fruït del [[magraner]], un arbre molt habitual en [[Espanya]], és de corfa [[Groc|groga]] rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color [[roig]] brillant. |
| + | |||
| + | La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses [[vitamina|vitamines]] del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A. | ||
| + | |||
| + | També destaca per la cantitat de minerals que conté, com el [[calci]], [[ferro]] o [[manganés]]. | ||
| + | |||
| + | La seua polpa te un efecte laxant, sobre tot si es menja en dejú. | ||
| + | |||
| + | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Magraner]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Punica granatum}} | ||
| + | {{DGLV|Magrana}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Agricultura]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
| + | [[Categoria:Fruites]] | ||
Última revisió del 11:31 18 ago 2024
La magrana o mangrana (del llatí mala grana, var. llatina de malum granatum, mat. sign.), granada en castellà, és el fruït del magraner, un arbre molt habitual en Espanya, és de corfa groga rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color roig brillant.
La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses vitamines del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A.
També destaca per la cantitat de minerals que conté, com el calci, ferro o manganés.
La seua polpa te un efecte laxant, sobre tot si es menja en dejú.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Magrana.
«Magrana». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).