Diferència entre les revisions de "Organisació territorial de Portugal"
(Text reemplaça - 'Azores' a 'Açores') |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Portugal]] té una '''estructura administrativa''' i '''organisació territorial''' que podrà presentar-se algo complexa si no es té en conte la seua evolució històrica. | [[Portugal]] té una '''estructura administrativa''' i '''organisació territorial''' que podrà presentar-se algo complexa si no es té en conte la seua evolució històrica. | ||
| − | La base de l'organisació política i administrativa de Portugal està composta per 308 [[municipi]]s, que se subdividixen en 3.092 [[Parròquia (civil)|parròquies]] civils o [[ | + | La base de l'organisació política i administrativa de Portugal està composta per 308 [[municipi]]s, que se subdividixen en 3.092 [[Parròquia (civil)|parròquies]] civils o [[freguesia|freguesies]] (Prop de 4 mil fins a la reforma administrativa de [[2013]]). |
| − | Els municipis i les parròquies civils es troben, per la seua tanda, agrupats en díhuit districtes administratius en el territori peninsular lusità i en dos regions autònomes insulars (Archipèlecs de [[Madeira]] i de les [[ | + | Els municipis i les parròquies civils es troben, per la seua tanda, agrupats en díhuit districtes administratius en el territori peninsular lusità i en dos regions autònomes insulars (Archipèlecs de [[Madeira]] i de les [[Açores]], en Estatuts de [[1976]]). |
== Districtes == | == Districtes == | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
{{VT|Regions autònomes de Portugal}} | {{VT|Regions autònomes de Portugal}} | ||
| − | La Constitució de la República Portuguesa de [[1976]] va permetre crear dos regions autònomes insulars, corresponents als archipèlecs de les [[ | + | La Constitució de la República Portuguesa de [[1976]] va permetre crear dos regions autònomes insulars, corresponents als archipèlecs de les [[Açores]] i de [[Madeira]]. En conjunt en lo que es denomina com a '''territori continental''', (que inclou als 18 Districtes Administratius), les dos regions autònomes corresponen a la subdivisió europea [[NUTS]] I. |
Ademés de la divisió en Parròquies Civils, Municipis, Districtes Administratius i Regions Autònomes, existixen vàries divisions de nivell superior, alguna d'elles de caràcter administratiu i específiques d'un ram d'activitat (com les comarques judicials o les regions turístiques) i unes atres de caràcter històric i cultural, que solen sobrepondre's i causar alguna confusió. | Ademés de la divisió en Parròquies Civils, Municipis, Districtes Administratius i Regions Autònomes, existixen vàries divisions de nivell superior, alguna d'elles de caràcter administratiu i específiques d'un ram d'activitat (com les comarques judicials o les regions turístiques) i unes atres de caràcter històric i cultural, que solen sobrepondre's i causar alguna confusió. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
Encara que en l'actualitat no tenen cap significat administratiu, les 11 províncies tradicionals (el seu estatut administratiu no deu confondre's en el de les actuals províncies espanyoles) seguixen sent un element important per a la divisió regional, d'identificació colectiva i en el qual s'identifiquen molts portuguesos. | Encara que en l'actualitat no tenen cap significat administratiu, les 11 províncies tradicionals (el seu estatut administratiu no deu confondre's en el de les actuals províncies espanyoles) seguixen sent un element important per a la divisió regional, d'identificació colectiva i en el qual s'identifiquen molts portuguesos. | ||
| − | Sense que puga comparar-se en els casos de certes Comunitats Autonòmiques en [[Espanya]], certes províncies i regions portugueses mantenen una personalitat regional marcada, com és el cas de l'Algarve o de l'Alentejo (encara que, en este cas, hi haguera dos províncies, Alt Alentejo i Baixo Alentejo), pero també, per la seua insularitat, Madeira i les | + | Sense que puga comparar-se en els casos de certes Comunitats Autonòmiques en [[Espanya]], certes províncies i regions portugueses mantenen una personalitat regional marcada, com és el cas de l'Algarve o de l'Alentejo (encara que, en este cas, hi haguera dos províncies, Alt Alentejo i Baixo Alentejo), pero també, per la seua insularitat, Madeira i les Açores. |
| − | Creades per una reforma administrativa de [[1936]], varen ser dissoltes formalment en l'entrada en vigor de la Constitució de 1976, i varen ser reemplaçades pels 18 districtes de Portugal continental i per les 2 regions autònomes de Madeira i | + | Creades per una reforma administrativa de [[1936]], varen ser dissoltes formalment en l'entrada en vigor de la Constitució de 1976, i varen ser reemplaçades pels 18 districtes de Portugal continental i per les 2 regions autònomes de Madeira i Açores, que constituïxen les actuals subdivisions administratives de Portugal. |
* [[Algarve]] | * [[Algarve]] | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
=== Antics districtes === | === Antics districtes === | ||
Abans de [[1976]], els dos [[archipèlec]]s atlàntics estaven també integrats en l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que en una estructura administrativa diferent. | Abans de [[1976]], els dos [[archipèlec]]s atlàntics estaven també integrats en l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que en una estructura administrativa diferent. | ||
| − | El seu funcionament es trobava definit en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decrete-Llei n.º 36453, del [[4 d'agost]] de [[1947]]) i es traduïa en l'existència de Juntes Generals en competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms en [[ | + | El seu funcionament es trobava definit en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decrete-Llei n.º 36453, del [[4 d'agost]] de [[1947]]) i es traduïa en l'existència de Juntes Generals en competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms en [[Açores]] i un en [[Madeira]]: |
| − | * | + | * Açores — el [[Districte de Angra do Heroísmo]], el [[Districte de Horta]] i el [[Districte de Ponta Delgada]]. |
* Madeira — el [[Districte de Funchal]]. | * Madeira — el [[Districte de Funchal]]. | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
| − | == [[NUTS]] (Regions per a efectes estadístics | + | == [[NUTS]] (Regions per a efectes estadístics d'[[Unió Europea]])== |
{{AP|NUTS:PT|l1=NUTS de Portugal}} | {{AP|NUTS:PT|l1=NUTS de Portugal}} | ||
| − | En Portugal hi ha 3 [[NUTS I]] ([[Portugal Continental]], [[Regió Autònoma de les | + | En Portugal hi ha 3 [[NUTS I]] ([[Portugal Continental]], [[Regió Autònoma de les Açores]] i [[Regió Autònoma de Madeira]]), subdividides en 7 [[NUTS II]] ([[Regió Nort (Portugal)|Nort]], [[Regió Centre (Portugal)|Centre]], [[Lisboa]], [[Alentejo]], [[Algarve]], [[Açores]] i [[Madeira]]), les quals per la seua banda se subdividixen en 30 [[NUTS III]]. |
=== Regions estadístiques (CCDRs, NUTS II) === | === Regions estadístiques (CCDRs, NUTS II) === | ||
| Llínea 121: | Llínea 121: | ||
** [[Algarve]] (1 NUTS) | ** [[Algarve]] (1 NUTS) | ||
*** [[Algarve]] (16 municipis; 4995 km²; 395 208 habitantes) | *** [[Algarve]] (16 municipis; 4995 km²; 395 208 habitantes) | ||
| − | * [[ | + | * [[Açores]] |
* [[Madeira]] | * [[Madeira]] | ||
| − | ==== Enllaços | + | ==== Enllaços externs (NUTS) ==== |
* [http://www.deep.msst.gov.pt/apresentacao/legislacaopdfs/dl244_02.pdf Decreto-lei nº 244/2002], (en formato [[PDF]]) | * [http://www.deep.msst.gov.pt/apresentacao/legislacaopdfs/dl244_02.pdf Decreto-lei nº 244/2002], (en formato [[PDF]]) | ||
== Àrees urbanes == | == Àrees urbanes == | ||
| − | La pròxima versió de la divisió administrativa portuguesa, que està actualment en procés d'implantació, gira entorn a les de "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues constituïdes per agrupacions de | + | La pròxima versió de la divisió administrativa portuguesa, que està actualment en procés d'implantació, gira entorn a les de "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues constituïdes per agrupacions de consells. |
Teòricament, deurien entrar en vigor durant l'any de [[2004]], pero el retart en alguns dels processos fa poc provable que totes estes àrees comencen a funcionar abans de [[2005]]. | Teòricament, deurien entrar en vigor durant l'any de [[2004]], pero el retart en alguns dels processos fa poc provable que totes estes àrees comencen a funcionar abans de [[2005]]. | ||
| Llínea 138: | Llínea 138: | ||
=== [[Gran Àrea Metropolitana|Grans Àrees Metropolitanes]] (GAM) === | === [[Gran Àrea Metropolitana|Grans Àrees Metropolitanes]] (GAM) === | ||
| − | |||
Han de tindre un mínim de 9 ajuntaments i un número superior a 350.000 habitants. | Han de tindre un mínim de 9 ajuntaments i un número superior a 350.000 habitants. | ||
| − | |||
| − | |||
* GAM de [[Gran Lisboa|Lisboa]] | * GAM de [[Gran Lisboa|Lisboa]] | ||
* GAM de [[Oporto (GAM)|Oporto]] | * GAM de [[Oporto (GAM)|Oporto]] | ||
| Llínea 150: | Llínea 147: | ||
* GAM de [[Viseu (GAM)|Viseu]] | * GAM de [[Viseu (GAM)|Viseu]] | ||
| − | === [[Comunitat Urbana| | + | === [[Comunitat Urbana|Comunitats Urbanes]] (ComUrb) === |
| − | + | Agrupacions en menys de 350.000 habitants pero més de 150.000. | |
| − | |||
* ComUrb del [[Oeste (ComUrb)|Oeste]] | * ComUrb del [[Oeste (ComUrb)|Oeste]] | ||
| Llínea 167: | Llínea 163: | ||
* ComUrb de las [[Beira (Portugal)|Beiras]] | * ComUrb de las [[Beira (Portugal)|Beiras]] | ||
| − | === | + | === Comunitats Intermunicipals (ComInter) === |
| − | |||
Tenen menys de 150.000 habitants. | Tenen menys de 150.000 habitants. | ||
| − | |||
* ComInter del [[Pinhal (ComInter)|Pinhal]] | * ComInter del [[Pinhal (ComInter)|Pinhal]] | ||
* ComInter del [[Vale do Minho]] | * ComInter del [[Vale do Minho]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Traduït de|es|Organización territorial de Portugal}} | ||
[[Categoria:Portugal]] | [[Categoria:Portugal]] | ||
[[Categoria:Organisació territorial de Portugal]] | [[Categoria:Organisació territorial de Portugal]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 21:23 1 set 2023
Portugal té una estructura administrativa i organisació territorial que podrà presentar-se algo complexa si no es té en conte la seua evolució històrica.
La base de l'organisació política i administrativa de Portugal està composta per 308 municipis, que se subdividixen en 3.092 parròquies civils o freguesies (Prop de 4 mil fins a la reforma administrativa de 2013).
Els municipis i les parròquies civils es troben, per la seua tanda, agrupats en díhuit districtes administratius en el territori peninsular lusità i en dos regions autònomes insulars (Archipèlecs de Madeira i de les Açores, en Estatuts de 1976).
Districtes[editar | editar còdic]
Els districtes són la subdivisió administrativa més rellevant i servixen de base per a una série d'utilisacions de la divisió administrativa, que van des de les circumscripcions electorals als campeonats regionals de fútbol.
- Lisboa
- Leiria
- Santarém
- Setúbal
- Beja
- Faro
- Évora
- Portalegre
- Castelo Branco
- Guarda
- Coimbra
- Aveiro
- Viseu
- Braganza
- Vila Real
- Oporto
- Braga
- Viana do Castelo
Regions autònomes[editar | editar còdic]
La Constitució de la República Portuguesa de 1976 va permetre crear dos regions autònomes insulars, corresponents als archipèlecs de les Açores i de Madeira. En conjunt en lo que es denomina com a territori continental, (que inclou als 18 Districtes Administratius), les dos regions autònomes corresponen a la subdivisió europea NUTS I.
Ademés de la divisió en Parròquies Civils, Municipis, Districtes Administratius i Regions Autònomes, existixen vàries divisions de nivell superior, alguna d'elles de caràcter administratiu i específiques d'un ram d'activitat (com les comarques judicials o les regions turístiques) i unes atres de caràcter històric i cultural, que solen sobrepondre's i causar alguna confusió.
Províncies tradicionals[editar | editar còdic]
Encara que en l'actualitat no tenen cap significat administratiu, les 11 províncies tradicionals (el seu estatut administratiu no deu confondre's en el de les actuals províncies espanyoles) seguixen sent un element important per a la divisió regional, d'identificació colectiva i en el qual s'identifiquen molts portuguesos. Sense que puga comparar-se en els casos de certes Comunitats Autonòmiques en Espanya, certes províncies i regions portugueses mantenen una personalitat regional marcada, com és el cas de l'Algarve o de l'Alentejo (encara que, en este cas, hi haguera dos províncies, Alt Alentejo i Baixo Alentejo), pero també, per la seua insularitat, Madeira i les Açores.
Creades per una reforma administrativa de 1936, varen ser dissoltes formalment en l'entrada en vigor de la Constitució de 1976, i varen ser reemplaçades pels 18 districtes de Portugal continental i per les 2 regions autònomes de Madeira i Açores, que constituïxen les actuals subdivisions administratives de Portugal.
- Algarve
- Alto Alentejo
- Baixo Alentejo
- Beira Alta
- Beira Baixa
- Beira Litoral
- Douro Litoral
- Estremadura
- Minho
- Ribatejo
- Trás-os-Montes e Alto Douro
Antics districtes[editar | editar còdic]
Abans de 1976, els dos archipèlecs atlàntics estaven també integrats en l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que en una estructura administrativa diferent. El seu funcionament es trobava definit en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decrete-Llei n.º 36453, del 4 d'agost de 1947) i es traduïa en l'existència de Juntes Generals en competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms en Açores i un en Madeira:
- Açores — el Districte de Angra do Heroísmo, el Districte de Horta i el Districte de Ponta Delgada.
- Madeira — el Districte de Funchal.
Estos districtes varen desaparéixer en l'arribada de la constitució portuguesa de 1976.
NUTS (Regions per a efectes estadístics d'Unió Europea)[editar | editar còdic]
- Artícul principal → NUTS:PT.
En Portugal hi ha 3 NUTS I (Portugal Continental, Regió Autònoma de les Açores i Regió Autònoma de Madeira), subdividides en 7 NUTS II (Nort, Centre, Lisboa, Alentejo, Algarve, Açores i Madeira), les quals per la seua banda se subdividixen en 30 NUTS III.
Regions estadístiques (CCDRs, NUTS II)[editar | editar còdic]
A pesar de que els districtes siguen la divisió administrativa de primer orde en Portugal Continental, la divisió tècnica de primer orde és una atra. Es tracta de les cinc grans regions gestionades per les Comissions de Coordinació i Desenroll Regional (CCDRs), i que corresponen a les subdivisions NUTS II per a Portugal. Els seus llímits coincidixen en els llímits dels municipis, pero no coincidixen en els llímits dels districtes, que a voltes es repartixen per més de regió. També estes regions estan en vies de desaparéixer en el procés de descentralisació, pero de moment són les següents:
- Regió del Alentejo
- Regió del Algarve
- Regió Centre
- Regió de Lisboa (va substituir en 2002 la regió de Lisboa i Valle de l'@Tajo)
- Regió Nort
Subregions estadístiques (NUTS III)[editar | editar còdic]
Les regions se subdividixen en subregions estadístiques sense significat administratiu, l'únic objectiu del qual és el de que servixquen per a agrupar municipis veïns, en problemes i desafius semblants, i obtindre aixina senyes en conjunt destinats principalment a la planificació econòmica.
- Portugal Continental
- Norte (8 NUTS)
- Alto Trás-os-Montes (14 municipis; 8171 km²; 223 259 habitants)
- Ave (8 municipis; 1245 km²; 509 969 habitants)
- Cávado (6 municipis; 1246 km²; 393 064 habitants)
- Douro (19 municipis; 4110 km²; 221 853 habitants)
- Entre Douro e Vouga (5 municipis; 861 km²; 276 814 habitants)
- Grande Porto (11 municipis; 815 km²; 1 260 679 habitants)
- Minho-Lima (10 municipis; 2219 km²; 250 273 habitants)
- Tâmega (15 municipis; 2621 km²; 551 301 habitants)
- Centro (12 NUTS)
- Baixo Mondego (8 municipis; 2063 km²; 340 342 habitants)
- Baixo Vouga (12 municipis; 1802 km²; 385 725 habitants)
- Beira Interior Norte (9 municipis; 4063 km²; 115 326 habitants)
- Beira Interior Sul (4 municipis; 3749 km²; 78 127 habitants)
- Cova da Beira (3 municipis; 1375 km²; 93 580 habitants)
- Dão-Lafões (15 municipis; 3489 km²; 286 315 habitants)
- Médio Tejo (10 municipis; 2306 km²; 226 070 habitants)
- Oeste (12 municipis; 2221 km²; 338 711 habitants)
- Pinhal Interior Norte (14 municipis; 2617 km²; 138 543 habitants)
- Pinhal Interior Sul (5 municipis; 1903 km²; 44 804 habitants)
- Pinhal Litoral (5 municipis; 1746 km²; 251 014 habitants)
- Serra da Estrela (3 municipis; 868 km²; 49 896 habitants)
- Lisboa (2 NUTS)
- Grande Lisboa (9 municipis; 1382 km²; 1 947 249 habitants)
- Península de Setúbal (9 municipis; 1581 km²; 714 589 habitants)
- Alentejo
- Alentejo Central (14 municipis; 7228 km²; 173 401 habitants)
- Alentejo Litoral (5 municipis; 5303 km²; 99 976 habitants)
- Alto Alentejo (15 municipis; 6248 km²; 127 025 habitants)
- Baixo Alentejo (13 municipis; 8545 km²; 135 105 habitants)
- Lezíria do Tejo (11 municipis; 4273 km²; 240 832 habitants)
- Algarve (1 NUTS)
- Algarve (16 municipis; 4995 km²; 395 208 habitantes)
- Norte (8 NUTS)
- Açores
- Madeira
Enllaços externs (NUTS)[editar | editar còdic]
- Decreto-lei nº 244/2002, (en formato PDF)
Àrees urbanes[editar | editar còdic]
La pròxima versió de la divisió administrativa portuguesa, que està actualment en procés d'implantació, gira entorn a les de "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues constituïdes per agrupacions de consells. Teòricament, deurien entrar en vigor durant l'any de 2004, pero el retart en alguns dels processos fa poc provable que totes estes àrees comencen a funcionar abans de 2005.
Existixen tres tipos d'àrees urbanes:
- Grans Àrees Metropolitanes - GAM
- Comunitats Urbanes - ComUrb
- Comunitats Intermunicipales - ComInter
Grans Àrees Metropolitanes (GAM)[editar | editar còdic]
Han de tindre un mínim de 9 ajuntaments i un número superior a 350.000 habitants.
Comunitats Urbanes (ComUrb)[editar | editar còdic]
Agrupacions en menys de 350.000 habitants pero més de 150.000.
- ComUrb del Oeste
- ComUrb del Vale do Sousa
- ComUrb de Leiria
- ComUrb de la Lezíria do Tejo
- ComUrb del Baixo Alentejo
- ComUrb de Trás-os-Montes
- ComUrb de Valimar
- ComUrb del Centro Alentejo
- ComUrb del Baixo Tâmega
- ComUrb del Douro
- ComUrb del Médio Tejo
- ComUrb de las Beiras
Comunitats Intermunicipals (ComInter)[editar | editar còdic]
Tenen menys de 150.000 habitants.
- ComInter del Pinhal
- ComInter del Vale do Minho
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización territorial de Portugal de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.