Diferència entre les revisions de "Godofredo Buenosaires Vicent"
m |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Godofredo Buenosaires Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[19 de decembre]] de [[1895]] - [[Valéncia]], [[10 d'octubre]] de [[1974]]) | + | '''Godofredo Buenosaires Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[19 de decembre]] de [[1895]] - † [[Valéncia]], [[10 d'octubre]] de [[1974]]) fon un ceramiste i docent [[Comunitat Valenciana|valencià]], sent molt premiat pel seu treball en distints llocs d'[[Espanya]] i [[Europa]]. |
Si be la seua faceta professional com a ceramiste és la més coneguda, també va ser artiste plàstic, i integrant de l'[[Agrupació Ribalta]]. | Si be la seua faceta professional com a ceramiste és la més coneguda, també va ser artiste plàstic, i integrant de l'[[Agrupació Ribalta]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
La formació en l'ofici, de llarga tradició en la [[Comunitat Valenciana]], la va realisar en diverses escoles de Castelló, [[Barcelona]], [[París]] i [[Roma]]. | La formació en l'ofici, de llarga tradició en la [[Comunitat Valenciana]], la va realisar en diverses escoles de Castelló, [[Barcelona]], [[París]] i [[Roma]]. | ||
| − | + | Des de molt jove mostrà la seua inclinació per les arts plàstiques per lo que pronte entrà com a aprenent en el taller dels Viciano, que eren coneguts com "Els Santers", començà la seua formació artística en el taller dels escultors Viciano, alcançant ràpidament un nivell alt de coneiximent de l'ofici i també fon discípul del pintor i escultor [[Vicent Castell]]. | |
| − | Durant cinc anys va estudiar en [[França]] dibuix i color aplicat a la ceràmica. | + | Assistí a les classes de l'Escola d'Arts i Oficis de l'Institut de Segona Ensenyança, a on tingué com a professors, entre atres, a Vicent Castell i Bernardo Artola Soligó. |
| + | |||
| + | Al tornar del [[servici militar]] s'incorpora al grup "els nou" que patrocinava [[Joan Batiste Porcar]] i del que formaven part, Vicente Armengol, Paco Badía, entre atres. | ||
| + | |||
| + | Va obtindre una beca de la [[Diputació de Castelló]] i es va traslladar a [[París]] en l'any [[1927]] coneixent els secrets de les porcelanes franceses. Durant cinc anys va estudiar en [[França]] dibuix i color aplicat a la ceràmica. | ||
| + | |||
| + | En [[1968]] se jubilà i montà el seu taller en el carrer Peníscola de Castelló en el que estigué treballant fins a la seua mort. | ||
| + | |||
| + | Godofredo faltà en la Clínica de la Fe de Valéncia, el 10 d'octubre de 1974, despuix de sofrir un accident junt a la seua dòna, Julia, en Castelló. | ||
== Llabor professional == | == Llabor professional == | ||
| Llínea 26: | Llínea 34: | ||
=== Com artesà === | === Com artesà === | ||
| − | La seua vida professional es va desenrollar en [[L'Alcora]]. Godofredo Buenosaires va començar en el món laboral a l'edat d'onze anys, en una fusteria. Posteriorment, va ingressar com a aprenent en un taller d'art religiós. Despuix d'una parada de tres anys durant la [[Primera Guerra Mundial]] en el que va ser destinat a un campament d'artilleria en Valéncia, va conseguir en [[1924]] obrir un taller propi. | + | La seua vida professional es va desenrollar en [[L'Alcora]]. Godofredo Buenosaires va començar en el món laboral a l'edat d'onze anys, en una fusteria. Posteriorment, va ingressar com a aprenent en un taller d'art religiós. Despuix d'una parada de tres anys durant la [[Primera Guerra Mundial]] en el que va ser destinat a un campament d'artilleria en Valéncia, va conseguir en l'any [[1924]] obrir un taller propi. En [[1948]] fon contractat per Manuel Benedito per a que fora el director artístic de Luso-Española de Porcelanas (Bidasoa), Irún. En [[1949]] Benedito li demanà que buscara un escultor i Godofredo contractà a [[Tomás Colón Bauzano|Tomás Colón]] que estigué quatre anys en la fàbrica. |
=== Com a docent === | === Com a docent === | ||
| − | És va traslladar a [[Madrit]] per a dirigir l'Escola de Ceràmica. Va impartir classes de ceràmica en distintes institucions, com l'Escola Sindical de Formació Professional d'[[Irún]], en l'escola de les Fàbriques de [[L'Alcora]] i en la Real Fàbrica del Bidasoa, ''Porcelanas Bidasoa''. | + | És va traslladar a [[Madrit]] per a dirigir l'Escola de Ceràmica. A últims de decembre de l'any [[1939]] s'incorporà a la fàbrica del Reverent Félix Granda en Madrit, des d'on passà a la fàbrica del Comte d'Aranda de l'Alcora. Va impartir classes de ceràmica en distintes institucions, com l'Escola Sindical de Formació Professional d'[[Irún]], en l'escola de les Fàbriques de [[L'Alcora]] i en la Real Fàbrica del Bidasoa, ''Porcelanas Bidasoa''. |
| + | |||
| + | En l'any [[1956]] se formà l'Escola Patronal de Sant Sebastià en classes de ceràmica i vidre, la qual fon visitada pel príncip Joan Carles, que despuix seria el rei d'Espanya (Joan Carles I), el seu germà i el seu cosí, Alfonso de Borbón Dempierre. | ||
== Premis == | == Premis == | ||
| − | Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats. Va obtindre la primera medalla en l'exposició de Belles | + | Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats. Va obtindre la primera medalla en l'exposició de Belles Arts de Madrit en l'any [[1924]], en la seua especialitat de ceràmica. Medalla d'argent en l'Exposició Universal de Barcelona de [[1929]], el Premi de Ceràmica i Vidre del Conservatori d'Arts i Oficis de París en [[1923]], distintes medalles rebudes en la Nacional Decorativa i la d'Artesà distinguit en l'any [[1973]]. |
| + | |||
| + | En l'any [[1923]], guanyà la Medalla d'argent de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors celebrada en el [[Castell de Montjuich]] de Barcelona, premi que li fon entregat personalment pel rei [[Alfons XIII]]. | ||
| + | |||
| + | En [[1946]] guanyà en Castelló la primera medalla de ceràmica de l'Exposició d'Artesania. | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | El [[25 de febrer]] de [[1991]], l'[[Ajuntament de Castelló]] de la Plana va acordar nomenar com a carrer del Ceramiste Godofredo Buenosaires al que està situat entre l'Avinguda de Casalduch i la de Ferrando el Catòlic de la ciutat de la Plana. | + | El [[25 de febrer]] de [[1991]], l'[[Ajuntament de Castelló]] de la Plana va acordar nomenar com a carrer del Ceramiste Godofredo Buenosaires al que està situat entre l'Avinguda de Casalduch i la de Ferrando el Catòlic de la ciutat de la Plana. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * ''Godofredo Buenosaires en Irún'' (''Castelló al mes'', decembre de 2015). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:19 9 oct 2024
| Godofredo Buenosaires Vicent | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ceramiste i professor | ||
| Naiximent: | 19 de decembre de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 d'octubre de 1974 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Godofredo Buenosaires Vicent (Castelló de la Plana, 19 de decembre de 1895 - † Valéncia, 10 d'octubre de 1974) fon un ceramiste i docent valencià, sent molt premiat pel seu treball en distints llocs d'Espanya i Europa.
Si be la seua faceta professional com a ceramiste és la més coneguda, també va ser artiste plàstic, i integrant de l'Agrupació Ribalta.
Formació[editar | editar còdic]
La formació en l'ofici, de llarga tradició en la Comunitat Valenciana, la va realisar en diverses escoles de Castelló, Barcelona, París i Roma.
Des de molt jove mostrà la seua inclinació per les arts plàstiques per lo que pronte entrà com a aprenent en el taller dels Viciano, que eren coneguts com "Els Santers", començà la seua formació artística en el taller dels escultors Viciano, alcançant ràpidament un nivell alt de coneiximent de l'ofici i també fon discípul del pintor i escultor Vicent Castell.
Assistí a les classes de l'Escola d'Arts i Oficis de l'Institut de Segona Ensenyança, a on tingué com a professors, entre atres, a Vicent Castell i Bernardo Artola Soligó.
Al tornar del servici militar s'incorpora al grup "els nou" que patrocinava Joan Batiste Porcar i del que formaven part, Vicente Armengol, Paco Badía, entre atres.
Va obtindre una beca de la Diputació de Castelló i es va traslladar a París en l'any 1927 coneixent els secrets de les porcelanes franceses. Durant cinc anys va estudiar en França dibuix i color aplicat a la ceràmica.
En 1968 se jubilà i montà el seu taller en el carrer Peníscola de Castelló en el que estigué treballant fins a la seua mort.
Godofredo faltà en la Clínica de la Fe de Valéncia, el 10 d'octubre de 1974, despuix de sofrir un accident junt a la seua dòna, Julia, en Castelló.
Llabor professional[editar | editar còdic]
Com artesà[editar | editar còdic]
La seua vida professional es va desenrollar en L'Alcora. Godofredo Buenosaires va començar en el món laboral a l'edat d'onze anys, en una fusteria. Posteriorment, va ingressar com a aprenent en un taller d'art religiós. Despuix d'una parada de tres anys durant la Primera Guerra Mundial en el que va ser destinat a un campament d'artilleria en Valéncia, va conseguir en l'any 1924 obrir un taller propi. En 1948 fon contractat per Manuel Benedito per a que fora el director artístic de Luso-Española de Porcelanas (Bidasoa), Irún. En 1949 Benedito li demanà que buscara un escultor i Godofredo contractà a Tomás Colón que estigué quatre anys en la fàbrica.
Com a docent[editar | editar còdic]
És va traslladar a Madrit per a dirigir l'Escola de Ceràmica. A últims de decembre de l'any 1939 s'incorporà a la fàbrica del Reverent Félix Granda en Madrit, des d'on passà a la fàbrica del Comte d'Aranda de l'Alcora. Va impartir classes de ceràmica en distintes institucions, com l'Escola Sindical de Formació Professional d'Irún, en l'escola de les Fàbriques de L'Alcora i en la Real Fàbrica del Bidasoa, Porcelanas Bidasoa.
En l'any 1956 se formà l'Escola Patronal de Sant Sebastià en classes de ceràmica i vidre, la qual fon visitada pel príncip Joan Carles, que despuix seria el rei d'Espanya (Joan Carles I), el seu germà i el seu cosí, Alfonso de Borbón Dempierre.
Premis[editar | editar còdic]
Els premis que va rebre l'artiste varen ser variats. Va obtindre la primera medalla en l'exposició de Belles Arts de Madrit en l'any 1924, en la seua especialitat de ceràmica. Medalla d'argent en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, el Premi de Ceràmica i Vidre del Conservatori d'Arts i Oficis de París en 1923, distintes medalles rebudes en la Nacional Decorativa i la d'Artesà distinguit en l'any 1973.
En l'any 1923, guanyà la Medalla d'argent de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors celebrada en el Castell de Montjuich de Barcelona, premi que li fon entregat personalment pel rei Alfons XIII.
En 1946 guanyà en Castelló la primera medalla de ceràmica de l'Exposició d'Artesania.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
El 25 de febrer de 1991, l'Ajuntament de Castelló de la Plana va acordar nomenar com a carrer del Ceramiste Godofredo Buenosaires al que està situat entre l'Avinguda de Casalduch i la de Ferrando el Catòlic de la ciutat de la Plana.
Referències[editar | editar còdic]
- Godofredo Buenosaires en Irún (Castelló al mes, decembre de 2015).