Diferència entre les revisions de "Hidrostàtica"
(Pàgina nova, en el contingut: « La '''hidrostàtica''' és la branca de l'hidràulica que estudia els incompresibles en estat d'equilibri. ==Característiques dels decorreguts== {{AP|Fluïts...») |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | L''''hidrostàtica''' és la branca de l'hidràulica que estudia els incompresibles en estat d'equilibri. | ||
| − | + | == Característiques dels decorreguts == | |
| − | |||
| − | ==Característiques dels decorreguts== | ||
{{AP|Fluïts}} | {{AP|Fluïts}} | ||
| − | Es denomina fluït a aquell mig continu format per alguna molècula solament hi ha una força. La propietat definitòria és que els | + | Es denomina fluït a aquell mig continu format per alguna molècula solament hi ha una força. La propietat definitòria és que els fluïts poden canviar de forma sense que apareguen en el seu sen forces restitutives tendents a recuperar la forma "original" (lo que constituïx la principal diferència en un sòlit deformable, a on sí hi ha forces restitutives). |
| − | Els estats de la matèria [[líquit]], [[gas|gaseós]] i [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]], ademés d'alguns que presenten característiques d'estos, un fenomen conegut com | + | Els estats de la matèria [[líquit]], [[gas|gaseós]] i [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]], ademés d'alguns que presenten característiques d'estos, un fenomen conegut com solifluxió i que ho presenten, entre uns atres, els glaciars i el magma. |
Les característiques principals que presenta tot fluït són: | Les característiques principals que presenta tot fluït són: | ||
| − | *'''[[Força intermolecular|Cohesió]]''' | + | * '''[[Força intermolecular|Cohesió]].''' Força que manté unides a les molècules d'una mateixa substància. |
| − | *'''[[Tensió superficial]]''' | + | * '''[[Tensió superficial]].''' Fenomen que es presenta per l'atracció entre les molècules de la superfície d'un líquit. |
| − | *'''[[Adheriment]]''' | + | * '''[[Adheriment]].''' Força d'atracció que es manifesta entre les molècules de dos substàncies diferents en contacte. |
| − | *'''[[Capilaritat]]''' | + | * '''[[Capilaritat]].''' Es presenta quan existix contacte entre un líquit i una paret sòlida, pel fenomen d'adheriment. En cas de ser la paret un recipient o tubo molt prim (denominats "capilars") este fenomen es pot apreciar en molta claritat. |
| − | ==Pressió d'un fluït en equilibri== | + | == Pressió d'un fluït en equilibri == |
| − | En térmens de mecànica clàssica, la pressió d'un decorregut | + | En térmens de mecànica clàssica, la pressió d'un decorregut incompressible en estat d'equilibri es pot expressar per mig de la següent fòrmula: |
:<math>\delta P = \rho g h</math> | :<math>\delta P = \rho g h</math> | ||
| − | + | A on P és la [[pressió]], ρ és la densitat del fluït, g és la [[Gravetat#Mec.C3.A1nica_cl.C3.A1sica:_ley_de_la_gravitaci.C3.B3n_universal_de_Newton|aceleración de la gravedad]] i h és l'altura. | |
== Principi de Pascal == | == Principi de Pascal == | ||
{{AP|Principi de Pascal}} | {{AP|Principi de Pascal}} | ||
| − | |||
[[Archiu:Principe de Pascal.jpg|thumb|100px|Trencament d'un tonell baix la [[pressió]] d'una columna d'aigua.]] | [[Archiu:Principe de Pascal.jpg|thumb|100px|Trencament d'un tonell baix la [[pressió]] d'una columna d'aigua.]] | ||
| − | + | El principi de Pascal és una llei enunciada pel físic i matemàtic francés [[Blaise Pascal]] ([[1623]]–[[1662]]) que es resumix en la frase: «l'increment de la [[pressió]] aplicada a una superfície d'un fluït [[Esforç de compressió|incompressible]] (generalment es tracta d'un líquit incompresible), contingut en un recipient indeformable, es transmet en el mateix valor a cada una de les parts del mateix». | |
| − | El principi de Pascal és una llei enunciada pel físic i matemàtic francés [[Blaise Pascal]] ( | ||
És dir, que si s'aplica pressió a un líquit no comprimible en un recipient tancat, esta es transmet en igual intensitat en totes direccions i sentits. Este tipo de fenomen es pot apreciar, per eixemple, en la [[prensa hidràulica]] o en el [[gat hidràulic]]; abdós dispositius es basen en este principi. La condició de que el recipient siga indeformable és necessària per a que els canvis en la pressió no actuen deformant les parets del mateix en lloc de transmetre's a tots els punts del líquit. | És dir, que si s'aplica pressió a un líquit no comprimible en un recipient tancat, esta es transmet en igual intensitat en totes direccions i sentits. Este tipo de fenomen es pot apreciar, per eixemple, en la [[prensa hidràulica]] o en el [[gat hidràulic]]; abdós dispositius es basen en este principi. La condició de que el recipient siga indeformable és necessària per a que els canvis en la pressió no actuen deformant les parets del mateix en lloc de transmetre's a tots els punts del líquit. | ||
| Llínea 30: | Llínea 27: | ||
== Principi d'Arquimedes == | == Principi d'Arquimedes == | ||
{{AP|Principi d'Arquimedes}} | {{AP|Principi d'Arquimedes}} | ||
| − | El principi | + | El principi d'[[Arquimedes]] establix que qualsevol cos sòlit que es trobe sumergit total o parcialment en un fluït serà espentat en direcció ascendent per una força igual al [[pes]] del [[volum]] del líquit desplaçat pel cos sòlit. |
L'objecte no necessàriament ha d'estar completament sumergit en dit decorregut, ya que si l'espenta que rep és major que el pes aparent de l'objecte, est surarà i estarà sumergit solament parcialment. | L'objecte no necessàriament ha d'estar completament sumergit en dit decorregut, ya que si l'espenta que rep és major que el pes aparent de l'objecte, est surarà i estarà sumergit solament parcialment. | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Equació fonamental de l'hidrostàtica]] | * [[Equació fonamental de l'hidrostàtica]] | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Hidrostàtica}} | ||
| + | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Mecànica de fluïts]] | [[Categoria:Mecànica de fluïts]] | ||
[[Categoria:Hidràulica]] | [[Categoria:Hidràulica]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 15:20 19 ago 2024
L'hidrostàtica és la branca de l'hidràulica que estudia els incompresibles en estat d'equilibri.
Característiques dels decorreguts[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Fluïts.
Es denomina fluït a aquell mig continu format per alguna molècula solament hi ha una força. La propietat definitòria és que els fluïts poden canviar de forma sense que apareguen en el seu sen forces restitutives tendents a recuperar la forma "original" (lo que constituïx la principal diferència en un sòlit deformable, a on sí hi ha forces restitutives).
Els estats de la matèria líquit, gaseós i plasma, ademés d'alguns que presenten característiques d'estos, un fenomen conegut com solifluxió i que ho presenten, entre uns atres, els glaciars i el magma.
Les característiques principals que presenta tot fluït són:
- Cohesió. Força que manté unides a les molècules d'una mateixa substància.
- Tensió superficial. Fenomen que es presenta per l'atracció entre les molècules de la superfície d'un líquit.
- Adheriment. Força d'atracció que es manifesta entre les molècules de dos substàncies diferents en contacte.
- Capilaritat. Es presenta quan existix contacte entre un líquit i una paret sòlida, pel fenomen d'adheriment. En cas de ser la paret un recipient o tubo molt prim (denominats "capilars") este fenomen es pot apreciar en molta claritat.
Pressió d'un fluït en equilibri[editar | editar còdic]
En térmens de mecànica clàssica, la pressió d'un decorregut incompressible en estat d'equilibri es pot expressar per mig de la següent fòrmula:
- <math>\delta P = \rho g h</math>
A on P és la pressió, ρ és la densitat del fluït, g és la aceleración de la gravedad i h és l'altura.
Principi de Pascal[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Principi de Pascal.
El principi de Pascal és una llei enunciada pel físic i matemàtic francés Blaise Pascal (1623–1662) que es resumix en la frase: «l'increment de la pressió aplicada a una superfície d'un fluït incompressible (generalment es tracta d'un líquit incompresible), contingut en un recipient indeformable, es transmet en el mateix valor a cada una de les parts del mateix».
És dir, que si s'aplica pressió a un líquit no comprimible en un recipient tancat, esta es transmet en igual intensitat en totes direccions i sentits. Este tipo de fenomen es pot apreciar, per eixemple, en la prensa hidràulica o en el gat hidràulic; abdós dispositius es basen en este principi. La condició de que el recipient siga indeformable és necessària per a que els canvis en la pressió no actuen deformant les parets del mateix en lloc de transmetre's a tots els punts del líquit.
Principi d'Arquimedes[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Principi d'Arquimedes.
El principi d'Arquimedes establix que qualsevol cos sòlit que es trobe sumergit total o parcialment en un fluït serà espentat en direcció ascendent per una força igual al pes del volum del líquit desplaçat pel cos sòlit. L'objecte no necessàriament ha d'estar completament sumergit en dit decorregut, ya que si l'espenta que rep és major que el pes aparent de l'objecte, est surarà i estarà sumergit solament parcialment.
