Diferència entre les revisions de "Mercat Central de Castelló"
m |
m (→Història) |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el sigle XVIII, també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix sería reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de [[1800]] el mercat dels dilluns. | + | Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el [[sigle XVIII]], també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix sería reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de [[1800]] el mercat dels dilluns. |
| − | En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques del caixco urbà, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat es va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercaet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al 21 de decembre de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració. | + | En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques del caixco urbà, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat es va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercaet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al [[21 de decembre]] de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració. |
A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En [[1902]] el regidor José Castelló Tárrega elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castelló'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat. | A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En [[1902]] el regidor José Castelló Tárrega elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castelló'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat. | ||
| − | En [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la Peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercaet des de 1915. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En 1925 l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, es planteja la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil. | + | En [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la Peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercaet des de [[1915]]. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En [[1925]] l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, es planteja la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil. |
El [[21 de decembre]] de [[1949]], va tindre lloc la bendició i inauguració oficial del Mercat Central en un acte multitudinari. Un any abans en [[1948]], l'[[Ajuntament de Castelló]] va acordar desmontar el barracó que ocupava la plaça, a la que la corporació tornaria uns mesos despuix el títul de Major. L'arquitecte municipal Francisco Maristany va presentar una memòria descriptiva del proyecte de “trasllat, reinstalació i ampliació” del mercat. | El [[21 de decembre]] de [[1949]], va tindre lloc la bendició i inauguració oficial del Mercat Central en un acte multitudinari. Un any abans en [[1948]], l'[[Ajuntament de Castelló]] va acordar desmontar el barracó que ocupava la plaça, a la que la corporació tornaria uns mesos despuix el títul de Major. L'arquitecte municipal Francisco Maristany va presentar una memòria descriptiva del proyecte de “trasllat, reinstalació i ampliació” del mercat. | ||
Revisió de 15:16 24 abr 2016
L´edifici del Mercat Central de Castelló es troba emplaçat en la Plaça Major de la vila formant un conjunt històric junt als edificis de l'Ajuntament de Castelló, el Campanar o El Fadrí i l'Iglésia Concatedral de Santa Maria de Castelló.
El Mercat Central de Castelló va ser construït a mitan del sigle XX, des de llavors alberga el mercat més emblemàtic de la ciutat, un lloc ple de color i vida que no cal deixar de visitar. Ademés de que és un punt ideal per a fer-se en productes de la terra a preus assequibles.
Història
Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de Castelló, junt a l'iglésia de Santa Maria (Concatedral de Santa Maria de Castelló), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'Almodí. En el sigle XVIII, també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix sería reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de 1800 el mercat dels dilluns.
En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques del caixco urbà, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en 1663, va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat es va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre Plaça Major, la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercaet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en 1925, pero no es plasmaria fins al 21 de decembre de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració.
A inicis del sigle XX, el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En 1902 el regidor José Castelló Tárrega elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx El Heraldo de Castelló, periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat.
En 1913 són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la Peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercaet des de 1915. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En 1925 l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, es planteja la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil.
El 21 de decembre de 1949, va tindre lloc la bendició i inauguració oficial del Mercat Central en un acte multitudinari. Un any abans en 1948, l'Ajuntament de Castelló va acordar desmontar el barracó que ocupava la plaça, a la que la corporació tornaria uns mesos despuix el títul de Major. L'arquitecte municipal Francisco Maristany va presentar una memòria descriptiva del proyecte de “trasllat, reinstalació i ampliació” del mercat.
El 10 d'abril de 1949 varen començar les obres, i mentres, els llocs varen ser traslladats de modo provisional a la plaça del Rei i a l'Hort dels Corders. La nova peixcateria, adossada al Mercat central va ser construïda en 1964, i els seus llocs ocupaven la plaça del Mercaet, des de que varen abandonar en 1951 la plaça de la Peixcateria. En 1985 es va produir una remodelació del mercat, que, entre atres millores, incloïa una nova remodelació de la plaça Santa Clara, en aparcament subterràneu.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mercat Central de Castelló.- [1]