Diferència entre les revisions de "Lobo Carrasco"

Revisió de 11:07 18 abr 2016

Francesc Josep Carrasco Hidalgo, més conegut com Llop Carrasco (Alcoy, Alacant, Espanya, 6 de març de 1959) és un exjugador i entrenador de fútbol espanyol. Destacà com jugador del FC Barcelona, club en el que jugà com extrem durant onze temporades, entre 1978 i 1989. També fon titular habitual de la selecció espanyola de fútbol. Actualment treballa com colaborador en televisió.

Trayectoria

Destacava per la seua gran rapidea i l'habilitat per al regate i el centre. Com jugador del FC Barcelona conseguí jugar 498 partits anotant 99 gols.

El primer títul que conseguí en el conjunt azulgrana fon la Recopa de Europa de 1979, que conseguí en apenes 19 anys, al derrotar en la final de Basilea per 4 a 3 a la Fortuna de Düsseldorf alemà en la prorroga. Carrasco feu l'assistencia a Hansi Krankl, que significà el gol del triumfo azulgrana.

Posteriorment conseguí molts atres títuls en el FC Barcelona, al costat de companyers com Didac Armant Maradona, Bernd Schuster, Quini, Urruti, Juliol Albert etc. Els títuls més rellevants foren la Lliga espanyola de fútbol de la temporada 1984-1985, les Recopa d'Europa de les temporades 1981-1982 i 1988-1989, que s'afegien a la ya conseguida en 1979, i tres Copes del Rei. Carrasco fon titular en la final de la Copa d'Europa de la temporada 1985-1986 disputada en Sevilla, que el FC Barcelona pergué davant el Steaua de Bucarest, de Rumanía, en la tongada de penaltis, despuix de haver acabat els 120 minuts (en prorroga inclosa), en empat a zero.

En 1989 abandonà la disciplina de l'entitat barcelonista. Recalà en el FC Sochaux de la Primera divisió Francesa a on jugà 3 temporades, sent un dels pioners en jugar fora d'Espanya per aquell llavors.

En la selecció espanyola de fútbol disputà un total de 35 partits oficials. El seu major guany fon contribuir al subcampeonat d'Espanya en la Eurocopa de 1984, en França.

Una volta retirada com a jugador se dedicà durant uns anys a treballar com a comentariste deportiu en diversos mijos de comunicació. Fon, junt a Michael Robinson, presentador del programa "El dia despuix", de Canal Plus. Comentariste de la Cadena SER en Jose Ramón de la Morena en el programa "El Cuixera" i comentant entre atres, el mundial de Estats Units 1994.

Posteriorment fon contractat pel Club Deportiu Tenerife com director deportiu de l'entitat, càrrec que ocupà durant els anys 2003, 2004 i 2005;^[1] i en la segona mitat de la temporada 2005-2006 fon entrenador del Málaga B,^[2] pero no conseguí evitar el descens. En la temporada 2007-2008, el Real Oviedo se feu en els seus servicis com nou tecnic,^[3] pero fon cessat de manera fulminant en l'equip immers en el play-off d'ascens a Segona Divisio B^[4] despuix de la contundent derrota en el primer partit de la promoció i un posterior enfrontament en els aficionats.^[5]

Actualment, és columnista del diari "Mon Deportiu", a on analisa al F.C. Barcelona;^[6] i comentariste en el canal televisiu Intereconomía TV, a on analisa la 1ª Divisió en el programa "Punt Pilota", que dirigix Josep Pedrerol. Participa ademés en el programa de telerealidad Football Cracks.

Clubs

Com jugador

Club	Païs	Any
Terrassa FC	Plantilla:Espanya	1976 a 1977
FC Barcelona Atlètic		1977 a 1978
FC Barcelona		1978 a 1989
FC Sochaux	Plantilla:França	1989 a 1992

Com entrenador

Club	Païs	Any
Málaga B	Plantilla:Espanya	2006
Real Oviedo	Plantilla:Espanya	2007 a 2008

Com director deportiu

Club	Païs	Any
Tenerife	Plantilla:Espanya	2003 a 2005

Tituls com jugador

Referencies

↑ «Pepe Mori i Llop Carrasco, destituits». AS (26 de giner de 2005).
↑ Agencia EFE (11 de giner de 2006). «'Llop' Carrasco, nou entrenador del Málaga B». AS.
↑ Plantilla:Cita publicacio
↑ Agencia EFE (26 de maig de 2008). «El Oviedo destituix al 'Llop' Carrasco». Marca.
↑ Redacción esFútbol (26 de maig de 2008). «Oviedo: topeto Carrasco-aficionats». esFútbol.net.
↑ «Artículos de Llop Carrasco». Mon Deportiu.

Enllaços externs

[1] «Pepe Mori i Llop Carrasco, destituits». AS (26 de giner de 2005).

[2] Agencia EFE (11 de giner de 2006). «'Llop' Carrasco, nou entrenador del Málaga B». AS.

[3] Plantilla:Cita publicacio

[4] Agencia EFE (26 de maig de 2008). «El Oviedo destituix al 'Llop' Carrasco». Marca.

[5] Redacción esFútbol (26 de maig de 2008). «Oviedo: topeto Carrasco-aficionats». esFútbol.net.

[6] «Artículos de Llop Carrasco». Mon Deportiu.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
 El primer títul que conseguí en el conjunt azulgrana fon la [[Recopa d'Europa|Recopa]] de [[Europa]] de [[1979]], que conseguí en apenes 19 anys, al derrotar en la final de [[Basilea]] per 4 a 3 a la Fortuna de Düsseldorf alemà en la prorroga. Carrasco feu l'assistencia a [[Hansi Krankl]], que significà el gol del triumfo azulgrana.
-Posteriorment conseguí molts atres tituls en el FC Barcelona, al costat de companyers com [[Didac Armant Maradona]], [[Bernd Schuster]], [[Quini]], [[Xavier Urruticoechea|Urruti]], [[Juliol Albert Moreno|Juliol Albert]] etc. Els títuls més rellevants foren la [[Lliga espanyola de fútbol]] de la temporada [[1984]]-[[1985]], les [[Recopa d'Europa|Recopa]] d'Europa de les temporades [[1981]]-[[1982]] i [[1988]]-[[1989]], que s'afegien a la ya conseguida en [[1979]], i tres [[Copa del Rei de Fútbol|Copes del Rei]]. Carrasco fon titular en la final de la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Copa d'Europa]] de la temporada [[1985]]-[[1986]] disputada en [[Sevilla]], que el FC Barcelona pergué davant el [[Steaua de Bucarest]], de [[Rumanía]], en la tongada de penaltis, despuix de haver acabat els 120 minuts (en prorroga inclosa), en empat a zero.
+Posteriorment conseguí molts atres títuls en el FC Barcelona, al costat de companyers com [[Didac Armant Maradona]], [[Bernd Schuster]], [[Quini]], [[Xavier Urruticoechea|Urruti]], [[Juliol Albert Moreno|Juliol Albert]] etc. Els títuls més rellevants foren la [[Lliga espanyola de fútbol]] de la temporada [[1984]]-[[1985]], les [[Recopa d'Europa|Recopa]] d'Europa de les temporades [[1981]]-[[1982]] i [[1988]]-[[1989]], que s'afegien a la ya conseguida en [[1979]], i tres [[Copa del Rei de Fútbol|Copes del Rei]]. Carrasco fon titular en la final de la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Copa d'Europa]] de la temporada [[1985]]-[[1986]] disputada en [[Sevilla]], que el FC Barcelona pergué davant el [[Steaua de Bucarest]], de [[Rumanía]], en la tongada de penaltis, despuix de haver acabat els 120 minuts (en prorroga inclosa), en empat a zero.
 En [[1989]] abandonà la disciplina de l'entitat barcelonista. Recalà en el FC Sochaux de la Primera divisió Francesa a on jugà 3 temporades, sent un dels pioners en jugar fora d'Espanya per aquell llavors.