Xavier Casp

Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915 - Valéncia 11 de novembre de 2004), conegut com Xavier Casp, fon un poeta i activiste polític valencià.

Biografia i activitat política

En els anys de la República es va afiliar a Acció Nacionaliste Valenciana, de la que fon secretari general i es va fer soci de Lo Rat Penat. Durant la Guerra Civil, com molts valencians, va lluitar en el bando republicà i perduda la guerra fon empresonat en Torremolinos (Màlaga). Pel seu republicanisme fon expulsat de Lo Rat Penat durant la posguerra.

Casp va publicar els seus primers poemes en la reviste El Vers Valencià i en 1943 va fundar com a director la reviste lliterària i trimestral Esclat. En 1944 va fundar en el seu gran amic Miquel Adlert l'editorial Torre, que va conseguir publicar en regularitat els primers llibres en valencià del franquisme. En esta editorial van publicar obres Bru i Vidal, Joan Fuster, Josep Iborra, Emili Beüt, Enric Valor, Manuel Sanchís Guarner, Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés, ...

Va tindre un lloc destacat en el valencianisme de la posguerra, en tertúlies clandestines, posant en contacte a gent tan destacada, com per eixemple Joan Fuster.

Entre els xixanta i els anys setanta, fon readmés en Lo Rat Penat i, en Miquel Adlert, va mostrar postures cada vegada més pròximes al valencianisme, sent un dels impulsors de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, la RACV, i de les normes d'El Puig. L'amistat en alguns pancatalanistes convençuts, com per eixemple Joan Fuster, es va mantindre, encara quan es van convertir en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Va arribar a ser diputat en les Corts Valencianes per Unió Valenciana.

En 1994 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en llengua valenciana en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, i el Premi Ciutat de Valéncia - Roís de Corella de poesia.

En 1995, va ser guardonat en el Premi Ausiàs March de poesia de Gandia.

Des de giner del 1989 fins a juny del 2002 va pertànyer al Consell Valencià de Cultura. Al juny del 2001 Xavier Casp accepta entrar, després de moltes reticències, en la Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que li va supondre l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor i una concentració de valencianistes el 15 de juny del 2001 a les portes de la seu de la RACV.

No obstant, poc més d'un any després, el 10 de setembre del 2002 va presentar la seua dimissió com a membre de la AVL, aduint motius de salut. La seua salut va empijorar gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

Obra poètica

La música era una de les passions familiars, pero la va haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia.

De les seues primeres llectures, va quedar emocionat pel Càntic Espiritual de Sant Joan de Cruz.

Les primeres obres van ser escrites en les Normes de Castelló, encara que a partir dels setanta canviaria a les normes de la RACV, rescrivint part de la seua obra anterior en estes normes.

Entre les seues obres podem destacar:

• Volar (1943)
• La inquietud en calma (1945)
• Jo sense tu (1948)
• On vaig, Senyor? (1949)
• Aires de cançó (1950)
• Esparses (1953)
• Goig (1953)
• Braçat(1955)
• Home (1957)
• Jo, cap de casa (1962)
• D’amar-te, Amor (1963)
• Silenci (1970), que obtuvo el premio "Valencia de literatura"
• Confesión con Ausiàs March , (1973)
• Vinatea (1975)
• Jo també tinc set (1976)
• Gran Sonata de la Patria (1981).
• Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema. (1995)
• Sóc qui sóc (2000)

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Xavier Casp de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.