Diferència entre les revisions de "París"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina') |
||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda el [[1889]] en un periodo de prosperitat conegut com la ''Belle Epoque'', l'época bella. El [[1900]] París fon seu del [[Jocs Olímpics]]. Caigué en mans dels alemans durant la [[Segona Guerra Mundial]] i fon lliberad l'agost de [[1944]]. | La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda el [[1889]] en un periodo de prosperitat conegut com la ''Belle Epoque'', l'época bella. El [[1900]] París fon seu del [[Jocs Olímpics]]. Caigué en mans dels alemans durant la [[Segona Guerra Mundial]] i fon lliberad l'agost de [[1944]]. | ||
| − | Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant lliteràries com musicals, com a terra de bohemis. | + | Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant lliteràries com musicals, com a terra de bohemis. Aixina, per eixemple, l'acció de ''[[La Bohème]]'' de [[Giacomo Puccini]] se situa en la ciutat, i Violeta, de ''[[La Traviata]]'', hi viu. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 17:44 11 jun 2015
Paris és la capital de França i de la regió d'Illa de França. Constituïda en l'única comuna unidepartamental del país, està situada a abdós màrgens d'un llarc meandre del riu Sena, en el centre de la Conca parisenca, entre la confluència del riu Marne i el Sena aigües amunt, i el Oise i el Sena aigües avall.
La ciutat de Paris dins dels seus llímits administratius té una població estimada de 2 215 197 habitants (2007).[1] No obstant, durant el sigle XX, el àrea metropolitana de Paris es va expandir més allà dels llímits de la comuna. La seua àrea urbana, la segona més gran d'Europa, té una població de 11.800.000 habitants (2006).[2]
La regió de Paris (Illa de França) és, junt en Londres, el centre econòmic més important d'Europa.[3] En 500,8 mil millons de euros (630 mil millons de dólars), va produir una quarta part del Producte Interior Brut (PIB) de França en 2006. La Défense és el primer barri de negocis d'Europa,[4] alberga la seu social de quasi la mitat de les grans empreses franceses, aixina com la seu de vint de les 100 més grans del món. Paris també acull o ha acollit a moltes organisacions internacionals com la UNESCO, la OCDE, la Cort Penal Internacional i el Club de Paris.
La ciutat és el destí turístic més popular del món, en més de 26 millons de visitants estrangers per any.[5] Sol considerar-se com la ciutat més bella, elegant i espectacular del món per en molts dels monuments més famosos i admirats de l'orbe: la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, els Camps Eliseus, el Arc de Triumfo, la basílica del Falcó sagrat Cœur, d'Els Invàlits, el Panteó, l'Arc de la Defensa, l'Òpera Garnier o el barri de Montmartre, entre atres. També alberga institucions de reconeiximent mundial: el Louvre, el Museu d'Orsay i el Museu Nacional d'Història Natural de França.
Història
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàlica, parissis que habità a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una chicoteta illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Esta illa està conectada en una atra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.
París va ser ocupada per la tribu gàlica fins a l'arribada dels romans el 52 aC. Els invasors es referien als habitants gàlics com els "parisii", pero nomenaren la ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys despuix, la ciutat es estengué a la vora del Sena, i canvià el seu nom a París.
El govern romà acabà el 508 quan Clovis el Franc la convertí en la capital de la dinastia merovíngia dels francs. El 511 comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, en l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings forçaren als habitants a construir una fortalea en l'illa. El 28 de març, 845 Paris fon saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels atres reis i comtes de França provocà l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.
Durant l'edat mija la ciutat prosperà com centre comercial i intelectual de l'época. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència real es mogué de París a Versalles. La Revolució Francesa començà el 14 de juliol, 1789, i la ciutat fon centre del conflicte. El 1814 els aliats de la sexta Coalició ocuparen la ciutat[6] i Napoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba. El 1870 la guerra en Prússia acabà en el sege de París, que es rendí el 1871, despuix d'un hivern de fam i sanc.
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda el 1889 en un periodo de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'época bella. El 1900 París fon seu del Jocs Olímpics. Caigué en mans dels alemans durant la Segona Guerra Mundial i fon lliberad l'agost de 1944.
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant lliteràries com musicals, com a terra de bohemis. Aixina, per eixemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini se situa en la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.
Vore també
Referencies
- ↑ INSEE. . Consultat el 15 de giner de 2010.
- ↑ INSEE. «INSEE - 99 % dónes franciliens vivent dans l'aire urbaine de Paris» (en francés) (PDF). Consultat el 2 de març de 2009.
- ↑ . L'Economiste. Consultat el 2 de març del 2009.
- ↑ «Défense 2015» (en espanyol). ViaMichelin. Consultat el 2 de març del 2009.
- ↑ . L'Universal. Consultat el 24 de març del 2009.
- ↑ (1842) [1], Harper & brothers, pp. Vol.1, p.155.