Tortures migevals

Es diu que l'Edat Mija fon l'edat d'or dels torturadors i de l'imaginació posada al servici dels mateixos, inventant els millors i més practics mijos de tortura, a on el castic que se li donava a aquells que obraven per a fer el mal era molt sever.

Molts eren els metodos que tenien que utilisar les autoritats per a sembrar la por i respecte a la seua població. Estos elements de tortura, sense dubte s'utilisaren per a cometre autentiques salvajades, pero, per desgracia, son part de l'historia.

El potro

La victima era lligada als extrems i despuix se tirava de les cordes fins que els membres se despestellaven. Fon utilisat sobre tot en França i Alemanya, durant els tempss de l'Inquisicio.

L'esclafacaps

Destinat a comprimir i rebentar els ossos del craneu. La barbeta de la victima se colocava en barra inferior, i el casquet era espentat cap a avall pel tornell. Els efectes d'este artilugi són, en primer lloc, la ruptura dels alveóls dentaris, despres les mandibules i per ultim el cervell s'escorre per la cavitat dels ulls i entre els fragments del craneu.

El torment de la mongeta

Sobreeixia per el seu refinament. També fon utilisat per l'Inquisició, pero la seua existencia se coneix des de els tempss de l'antiga China. Consistia en colocar una mongeta sobre l'abdomen del torturat, tancada en una gabia oberta per avall, mentres els verdancs la feen rabiar en pals ardint, de forma que l'animal tenia que buscar una eixida i a moss obria un tunel en les ventres del condenat, arribant, a voltes, a eixir per atre costat del cos.

Les gabies penjadices

Fins finals del Sigle XVIII, en els païsages urbans Europeus, era habitual trobar gabies de ferro i fusta, adossades a l'exterior dels edificis municipals, palaus ducals o de justicia, etc. Els reus, nuets o seminuets, eren tancats en les mateixes. Morien de fam i set, pel mal temps i el fret en hivern; pel calor i les cremades solars en estiu. A voltes, les victimes havien segut torturats o mutilats com escarment. No només significaven una incomoditat tal que feen impossible al pres dormir o relaixar-se, ya que estaven lligats als barrons de les mateixes. A voltes s'introduien en elles gats salvages, als que els verdancs aventaven en cernedora al roig viu, o s'encenien fogates baix per a abrasar al condenat.

La donzella de ferro

Encara hi havia atres artilugis com la donzella de ferro, eixos ataüts que eren peces d'exquisita artesania per fora i per dins. Per fora per la gran quantitat de gravats i relleus que adornaven la seua superficie; per dins, per l'espectacular colecció de punches, dirigits a punts concrets del cos, que s'anaven estacant llentament sobre el llogater, a mida que se tancava la porta.

Les taches eren desmontades, en lo que se podien canviar de lloc, en el fi de posseir un ample ventall de possibles mutilacions i ferides que donaven lloc a una mort més o menys llenta.

El metodo de l'aigua

Consistia en fer engolir al torturat, un minim de 10 litros per sessió, ajudant-se d'un embut. Ademes de produir una insoportable sensació d'ofegament, l'estomec podia arribar a rebentar.

La cabra

Este sistema se feu molt popular en les tavegues de l'Edat Mija. Una volta que al torturat se li havien fixat els peus a un cep, se procedia a untar les plantes en sal o séu. La cabra atreta per l'adop, escomençava a llepar-les, i l'aspror de la seua llengua fea que travessara la pell i deixara els peus en carn viva, arribant en ocasions fins l'os.

La roda

Era el més comú en l'Europa germanica. Convertia al pres, completament immobilisat, en verdader material de treballe, per a que el verdanc fora torcent-le o desguaixant-le membres a voluntat. Era un dels suplicis més horribles de l'Edat Mija. El condenat, nuet, era estirat boca dalt en el sol, o en el patibul, en els membres escampats al maxim i lligats a estaques o anelles de ferro. Baix les nines, colzes, genolles i caderes se colocaven tross de fusta. El verdanc assestava colps violents a la roda, martafallava tots els oss i articulacions, intentant no donar colps fatals. Després era deslligat i introduït entre els radis de la gran roda horisontal a l'extrem d'un màstil que despuix s'aüçava. Els corps i atres animals arrancaven tires de carn i buidaven les conques dels ulls de la victima, fins que a esta li arribava la mort.

El garrot

Garrot vil és el nom en el que se coneix en Espanya al garrot. S'introduí en nostre país a arrel del còdic penal de 1822. En 1832, se suprimi la forca i fon substituida pel garrot vil, estant vigent des de llavors fins 1978, com un dels procediments utilisats per a administrar la pena capital. Per fortuna, en 1978, s'aboli la pena maxima en este país, en virtut de lo que s'expressa en la nostra Constitució.

El garrot, ademés de ser el nom en el que se coneixia un metodo de mort, era la denominació que prengue un aparat de tortura, propi de l'Inquisició. Este instrument consistia en una taula, a la que se li adossaven uns “garrots” o prenses, que oprimien les cames de la victima, per un costat; i els braços i pit, per atre. Aplicant pressió llentament en aquelles zones del cos, se produia un intens i agut dolor al provocar el crebant dels oss.

La serra

Este instrument de tortura no necessita moltes explicacions. Els seus martirs son abundants. A conseqüencia de la posició invertida del condenat, s'assegura suficient oxigenació al cervell i s'impedix la perdua general de sanc, en lo que la victima no pert el coneiximent fins que la serra alcança el melíc, i fins i tot el pit, segons relats del sigle XIX. La Biblia (II Samuel 12:31) fa menció a este tipo de tortura, en l'época del Rei Davit. Este fet contribuixc a l'acceptació de la serra, l'estral i la fogata. La serra s'aplicava sovint a homosexuals , encara que principalment a hòmens. En Espanya la serra era un mig d'eixecució militar fins el sigle XVIII. En Catalunya, durant la Guerra de l'Independencia (1808-14), els guerrillers catalans someteren a decenes d'oficials enemics a la serra. En l'Alemanya luterana la serra esperava als caudills llauradors rebels, i en França a les bruixes prenyades per Satanas.

El breçol de Judas

El reu era lligat i issat i una volta estava elevat se li amollava deixant-lo caure sobre una piramide fent que, en el seua propi pes, s'estacara la punta de la mateixa en l'ull, la vagina, la collonera, etc. Esta maniobra se realisava varies voltes. S'utilisava practicament per a fer confessar al condenat.

La pera

Estos instruments s'usaven en formats orals i rectals. Se colocaven en la boca, recte o vagina de la victima, i alli se desplegaven per mig d'un tornell fins la seua maxima obertura. L'interior de la cavitat quedava danyat irremediablement. Les puntes que sobreixen de l'extrem de cada segment servien per a esgarrar millor el fondo de la gola, del recte o del bascoll de l'uter. La pera oral normalment s'aplicava als predicadors heretics, pero també a seglars reus de tendencia antiortodoxes. La pera vaginal, en canvi, estava destinada a les dones culpables de tindre relacions en Satanas o en un dels seus familiars, i la rectal als homosexuals.