Diferència entre les revisions de "Iglésia (lloc de cult)"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]] | [[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]] | ||
| − | La '''Iglésia''' és el lloc de | + | La '''Iglésia''' és el lloc de cult (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o varis campanars i campanes. |
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
-[[Iglésia major]], la més important d'un poble o ciutat. | -[[Iglésia major]], la més important d'un poble o ciutat. | ||
| − | -[[Iglésia | + | -[[Iglésia archiprestal]], seu d'un [[archipreste]]. |
| − | -[[Iglésia colegial]], iglésia que | + | -[[Iglésia colegial]], iglésia que posseïx [[capítul (iglésia)|capítul]] pero no [[bisbe]] exclusiu de la catedral. |
-[[Catedral|Iglésia catedral]], sede d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]]. | -[[Catedral|Iglésia catedral]], sede d'un [[bisbe]] o [[arquebisbe]] i el seu [[capítul (iglésia)|capítul]]. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
-[[Iglésia primada]], sede d'un [[primat]]. | -[[Iglésia primada]], sede d'un [[primat]]. | ||
| − | -[[Iglésia patriarcal]] sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la | + | -[[Iglésia patriarcal]] sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat. |
-[[Iglésia pontificia]], iglésies de Roma estrictament relacionades en el [[Papa]]. | -[[Iglésia pontificia]], iglésies de Roma estrictament relacionades en el [[Papa]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]]. | També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]]. | ||
| − | Els [[monasteri|monasteris]] també solen dur una iglésia | + | Els [[monasteri|monasteris]] també solen dur una iglésia adossada. |
Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies. | Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies. | ||
| − | La iglésia docent és l' | + | La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. |
Una iglésia freda és la te [[asil sagrat]] que vol dir que pot acollir a malfactors. | Una iglésia freda és la te [[asil sagrat]] que vol dir que pot acollir a malfactors. | ||
== Arquitectura == | == Arquitectura == | ||
| − | Les iglésies estan compostes per una planta i u o | + | Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes. |
| − | Els estils que poden tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil | + | Els estils que poden tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercencs]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]]. |
<gallery> | <gallery> | ||
| − | Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia | + | Archiu:Iglésia Camarena.jpg|Iglésia mudéixar de [[Camarena de la Sierra]], [[Aragó]]. |
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]. | Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]. | ||
Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]]. | Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]]. | ||
Revisió de 18:14 10 nov 2014
La Iglésia és el lloc de cult (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a Deu. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o varis campanars i campanes.
Categories
-Iglésia Parroquial, sede d'una parròquia.
-Iglésia major, la més important d'un poble o ciutat.
-Iglésia archiprestal, seu d'un archipreste.
-Iglésia colegial, iglésia que posseïx capítul pero no bisbe exclusiu de la catedral.
-Iglésia catedral, sede d'un bisbe o arquebisbe i el seu capítul.
-Iglésia metropolitana, sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga província romana
-Iglésia primada, sede d'un primat.
-Iglésia patriarcal sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.
-Iglésia pontificia, iglésies de Roma estrictament relacionades en el Papa.
També existixen les ermites, basíliques, capelles i santuaris.
Els monasteris també solen dur una iglésia adossada.
Les ordens militars també tenen les seues pròpies iglésies.
La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels.
Una iglésia freda és la te asil sagrat que vol dir que pot acollir a malfactors.
Arquitectura
Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes. Els estils que poden tindre són: estil paleocristià, estil visigot, estil mossàrap, estil bizantí, estil mudéixar, estil romànic, estil cistercencs, estil gòtic, estil renaixentiste, estil barroc, estil neoclàsic, estil neogòtic i estil moderniste.
- Iglésia Camarena.jpg
Iglésia mudéixar de Camarena de la Sierra, Aragó.
- Porta dels ferros.jpg
Porta dels ferros barroca de la Catedral de Valéncia.
Ermita dels Peixets neogòtica - Alboraya.
