Diferència entre les revisions de "Pedra filosofal"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|L'alquimista La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels alquimistes i cobejad...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Carl Spitzweg 015.jpg|thumb|L'alquimista]] | [[Archiu:Carl Spitzweg 015.jpg|thumb|L'alquimista]] | ||
| − | La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no | + | La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal. |
| − | Els àraps | + | Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[segle XVIII]], als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra ''científica''). |
| − | Els alquimistes, | + | Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal |
| − | En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida. | + | En el [[segle XVI]], Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida. |
| − | L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[segle XVIII]] posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa. | + | L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[segle XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa. |
==Lliteratura== | ==Lliteratura== | ||
| − | La pedra filosofal | + | La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]]. |
[[Categoria:Alquímia]] | [[Categoria:Alquímia]] | ||
[[Categoria:Objectes mitològics]] | [[Categoria:Objectes mitològics]] | ||
Revisió de 18:37 15 maig 2014
La pedra filosofal, era una substància ansiosament buscada pels alquimistes i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'or sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i sofre perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal.
Els àraps varen nomenar esta substància imaginària al-iksir, lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al segle XVIII, als científics se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra científica).
Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal
En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.
L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que Lavoisier en el segle XVIII posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.
Lliteratura
La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling.