Diferència entre les revisions de "Digestió"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Diagrama de l'[[aparell digestiu, conjunt d'òrguens i teixits que s'encarreguen de realisar la digesti...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Digestive system diagram ca.png|thumb|300px|Diagrama de l'[[aparell digestiu]], conjunt d'òrguens i teixits que s'encarreguen de realisar la digestió]] | [[Archiu:Digestive system diagram ca.png|thumb|300px|Diagrama de l'[[aparell digestiu]], conjunt d'òrguens i teixits que s'encarreguen de realisar la digestió]] | ||
| − | La '''digestió''' és el procés biològic de transformació i degradació química dels [[aliments]] en [[nutrient]]s, és | + | La '''digestió''' és el procés biològic de transformació i degradació química dels [[aliments]] en [[nutrient]]s, és dir substàncies més senzilles i chicotetes que poden ser absorbides i incorporades al [[metabolisme]]. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes [[pluricelulars]] com en les [[cèlula|cèlules]], com a nivell subcelular. L'[[aparell digestiu]] juga un paper clau en la digestió de molts organismes pluricelulars. |
La digestió és un procés propi dels [[Heterotròfia|heteròtrofs]] ya que, per definició, estes organismes depenen exclusivament de fonts de [[química orgànica|carbono orgànic]] per a desenrollar la [[Proliferació celular|proliferació]], manteniment i funcionament. L'aliment s'ampra per a generar i reparar teixits i obtindre [[energia]]. Per contra, els organismes [[Autotròfia|autòtrofs]], entre ells els [[fotosíntesis|fotosintètics]] i els [[quimioautòtrof]]s, capten respectivament energia llumínica o química que usen per fixar [[carbono]] inorgànic en composts orgànics. | La digestió és un procés propi dels [[Heterotròfia|heteròtrofs]] ya que, per definició, estes organismes depenen exclusivament de fonts de [[química orgànica|carbono orgànic]] per a desenrollar la [[Proliferació celular|proliferació]], manteniment i funcionament. L'aliment s'ampra per a generar i reparar teixits i obtindre [[energia]]. Per contra, els organismes [[Autotròfia|autòtrofs]], entre ells els [[fotosíntesis|fotosintètics]] i els [[quimioautòtrof]]s, capten respectivament energia llumínica o química que usen per fixar [[carbono]] inorgànic en composts orgànics. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
* Cheshire A. Lo Esencial en Aparato Digestivo. Ed Harcourt-Brace, , 1998 | * Cheshire A. Lo Esencial en Aparato Digestivo. Ed Harcourt-Brace, , 1998 | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Sistemes d'òrguens]] |
| + | [[Categoria:Sistema digestiu]] | ||
Revisió de 17:39 26 abr 2014
La digestió és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és dir substàncies més senzilles i chicotetes que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes pluricelulars com en les cèlules, com a nivell subcelular. L'aparell digestiu juga un paper clau en la digestió de molts organismes pluricelulars.
La digestió és un procés propi dels heteròtrofs ya que, per definició, estes organismes depenen exclusivament de fonts de carbono orgànic per a desenrollar la proliferació, manteniment i funcionament. L'aliment s'ampra per a generar i reparar teixits i obtindre energia. Per contra, els organismes autòtrofs, entre ells els fotosintètics i els quimioautòtrofs, capten respectivament energia llumínica o química que usen per fixar carbono inorgànic en composts orgànics.
En cada pas de la conversió energètica d'un nivell a un atre hi ha una pèrdua de matèria i energia utilisable associada al manteniment de teixits i també a la degradació de l'aliment en partícules més chicotetes, que després es reconstituiran en molècules tissulars més complexes. També és el procés que els aliments en passar per l'aparell digestiu són transformats en nutrients i minerals que necessita el cos.
Bibliografia
- Müller-Esterl, Werner. Bioquímica : fundamentos para medicina y ciencias de la vida / Werner Müller-Esterl ; con la colaboración de Ulrich Brandt .. [et al.] Barcelona: Reverté, cop. 2008
- Stryer, Lubert. Bioquímica : cuarta edición Publicació Barcelona [etc.]: Reverté, cop. 1995 Edició 4a ed
- J.M. González de Buitrago Arriero ... [et al.] Bioquímica clínica. Publicació Madrid [etc.]: McGraw-Hill/Interamericana de España, DL 1998
- Brody T. Nutritional Biochemistry. (2a ed), Academic Press, San Diego, 1999
- Cheshire A. Lo Esencial en Aparato Digestivo. Ed Harcourt-Brace, , 1998