132 413
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
m
sense resum d'edició
Llínea 4:
Llínea 4:
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del [[segle XVI]], fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[segle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del [[segle XVI]], fins la unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit del alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com eusquel erria i eusquel erriau i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com heuscal herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser empleat en el rest d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[segle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.
−Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Vizcaya]] (Bizkaia), [[Guipúzcoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
+Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúzcoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]](Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant el àmbit cultural, sent estos proyectes àltament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant el àmbit cultural, sent estos proyectes àltament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".