Llínea 14:
Llínea 14:
*Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica.
*Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica.
−
Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.
+
Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.
L'interés per la figura de [[Sant Vicent Ferrer]] vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.
L'interés per la figura de [[Sant Vicent Ferrer]] vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.
Llínea 22:
Llínea 22:
Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En [[1461]] Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de [[Valéncia]], segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]. [[1983]].Valéncia</ref>
Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En [[1461]] Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de [[Valéncia]], segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]. [[1983]].Valéncia</ref>
−
Segons la tradició en [[1359]] [[Sant Vicent Ferrer]], chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari).
+
Segons la tradició en [[1359]] [[Sant Vicent Ferrer]], chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari).
Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,...
Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,...
Llínea 32:
Llínea 32:
L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.
L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.
−
En [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.
+
En [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.
En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.
En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.
Llínea 89:
Llínea 89:
{{cita|SANT VICENT FERRER
{{cita|SANT VICENT FERRER
−
Les trompetes de la fama
+
Les trompetes de la fama
Sonant en tots els confins,
Sonant en tots els confins,
Llínea 97:
Llínea 97:
Honra y gloria del país,
Honra y gloria del país,
−
En les cuatre parts del mon
+
En les cuatre parts del mon
(En noble orgullse pot dir)
(En noble orgullse pot dir)
Llínea 105:
Llínea 105:
Han deixát imprés ó escrit.
Han deixát imprés ó escrit.
−
[[Valéncia]], patria d'artistes
+
[[Valéncia]], patria d'artistes
Y de sabis distinguits;
Y de sabis distinguits;
Llínea 115:
Llínea 115:
A [[Pérez Bayer|Bayer]],[[Joan de Joanes|Joanes]], [[Lluis Vives]],
A [[Pérez Bayer|Bayer]],[[Joan de Joanes|Joanes]], [[Lluis Vives]],
−
[[Guillem de Castro]] y cent mil
+
[[Guillem de Castro]] y cent mil
Com [[Gil Polo]],[[Timoneda]],
Com [[Gil Polo]],[[Timoneda]],
Llínea 121:
Llínea 121:
[[Myans i Ciscasr|Ciscar]], [[Miñana]] y [[Boil]]
[[Myans i Ciscasr|Ciscar]], [[Miñana]] y [[Boil]]
−
Y atres molts que omplin sa historia
+
Y atres molts que omplin sa historia
En lo modern y en lo antich,
En lo modern y en lo antich,
Llínea 131:
Llínea 131:
Cuant del noble dominico
Cuant del noble dominico
−
Ix lo nom á relluir!...
+
Ix lo nom á relluir!...
¿Quin com ell en elocuencia?
¿Quin com ell en elocuencia?
Llínea 186:
Llínea 186:
Cap al Mercat descendint,
Cap al Mercat descendint,
−
Vajen despues á la plaça
+
Vajen despues á la plaça
De la Seu,fent son camí,
De la Seu,fent son camí,
−
Y en lo Carrer de la Mar
+
Y en lo Carrer de la Mar
Fiquense después seguit
Fiquense después seguit
Y diguenme francament
Y diguenme francament
−
+
Si después, en tot lo vist,
Si después, en tot lo vist,
Llínea 212:
Llínea 212:
Y en lo carrer de la Mar
Y en lo carrer de la Mar
−
La gloria en tot lo seu brill...
+
La gloria en tot lo seu brill...
<ref>Palanca i Roca. Lo Romancer</ref>}}
<ref>Palanca i Roca. Lo Romancer</ref>}}
+
+
==Vore també==
+
+
*[[Altars de Sant Vicent]]
+
*[[Altar del Tossal]]
== Notes ==
== Notes ==
Llínea 220:
Llínea 225:
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
−
*[http://manologuallart.blogspot.com/2009/04/san-vicente-ferrer-20-de-abril.html Bloc de Manolo Guallart]
+
*[http://manologuallart.blogspot.com/2009/04/san-vicente-ferrer-20-de-abril.html Bloc de Manolo Guallart]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
−
*Els Milacres vicentins. Juan Cervera. 1983. Del Sénia al Segura. Valéncia. ISBN 84-85446-21-61}}
+
*Els Milacres vicentins. Juan Cervera. 1983. Del Sénia al Segura. Valéncia. ISBN 84-85446-21-61}}
*Lo Romancer. Palanca i Roca. 1888. Casa de la Beneficència. Valéncia.
*Lo Romancer. Palanca i Roca. 1888. Casa de la Beneficència. Valéncia.