Diferència entre les revisions de "Idioma còrnic"
m (Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura') |
m (Text reemplaça - 'desde' a 'des de') |
||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits. | * Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits. | ||
| − | * Còrnic antic: | + | * Còrnic antic: des de el 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''. |
| − | * Còrnic mig: | + | * Còrnic mig: des de el 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa. |
| − | * Còrnic tardiu: | + | * Còrnic tardiu: des de el 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc. |
Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]]. | Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]]. | ||
| − | A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, | + | A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, des de el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci. |
Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals. | Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals. | ||
Revisió de 15:50 11 jun 2013
| Còrnic Kernewek, Kernowek | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Regne Unit |
| Regió: | Cornualles |
| Parlants: | 3.500 aprox. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Celta |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto. |
| Regulat per: | Cornish Language Partnership |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | kw |
| ISO 639-2 | cor |
| ISO/FDIS 639-3 | cor |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El còrnic o cornuallés és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de Cornualles (en anglés Cornwall, en còrnic Kernow.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.
Història
El còrnic fa la seua aparició cara al 600 d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardiu. Tradicionalment es dividix la història del cornuallés en quatre fases:
- Còrnic primitiu: oscilaria entre el 600 i el 800 d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
- Còrnic antic: des de el 800 al 1200, d'esta etapa procedis el Vocabularium Cornicum.
- Còrnic mig: des de el 1200 al 1575, datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
- Còrnic tardiu: des de el 1575 al 1800, a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el anglés modern, francés modern, etc.
Despareixqué com a idioma d'us habitual en el sigle XVIII, sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any 1800. Se sol dir que Dolly Pentrateat (morta en 1777) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules Me ne vidn cewsel sawnek! (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en 1676.
A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, des de el primer quart del sigle XX n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de 1904, quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.
Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.
En 2006, s'estimà que la població que heu domina en fluidea es de aproximàdament 500 persones, si be uns 3.500 poseixen certs coneiximents, o heu entenen en un nivell bàsic, pero no heu parlen.
En 1933, es celebrà la primera misa ne còrnic; durant els siguients quaranta anys, hi hagué una mija de tres al any. Ademés, en 1997, el bisbe de Truro deprengué el idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.
Hui en dia, hi ha diverses associacons qde portecció de la llengua, entre les que destaca la Kesva an Taves Kernewek. També s'estúdia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un problema de ràdio semanal billingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.
Vore també
- Regne Unit
- Llengües Celtes
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma córnico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Llengües del Regne Unit .svg){kind=small}
|
|---|
| Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés |
| Llengües celtes |
|---|
| G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic |