Diferència entre les revisions de "Yves Saint-Laurent"
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Naixque en [[Orán (Argelia)|Orán]], per eixa epoca, colonia francesa d'[[Argelia]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baro]] frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]]. | Naixque en [[Orán (Argelia)|Orán]], per eixa epoca, colonia francesa d'[[Argelia]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baro]] frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]]. | ||
| − | En Argelia, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]]''. Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' pati [[acosse escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famos''». | + | En Argelia, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' pati [[acosse escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famos''». |
| − | En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]]'', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat. | + | En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat. |
En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller. | En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
La colaboracio de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals. | La colaboracio de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals. | ||
| − | Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del [[esmoquin]] al vestuari femeni i per l'implantacio del ''[[prêt-à-porter]]'' com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]]''. Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades. | + | Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del [[esmoquin]] al vestuari femeni i per l'implantacio del ''[[prêt-à-porter]] '' com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]] ''. Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades. |
Els seus dissenys mai deixaven indiferents als critics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en [[Mondrian]], causà sensacio, pero atres propostes no se lliuraren de critiques negatives. En 1971 Saint Laurent llançà una coleccio inspirada en els anys 40 que fon ''massacrada'' perque s'entengue que enaltia els temps de l'ocupacio [[nazi]] («que ell no coneixque») i el «lleig utilitarisme de la posguerra». | Els seus dissenys mai deixaven indiferents als critics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en [[Mondrian]], causà sensacio, pero atres propostes no se lliuraren de critiques negatives. En 1971 Saint Laurent llançà una coleccio inspirada en els anys 40 que fon ''massacrada'' perque s'entengue que enaltia els temps de l'ocupacio [[nazi]] («que ell no coneixque») i el «lleig utilitarisme de la posguerra». | ||
| − | Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]]'' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i converti a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal. | + | Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i converti a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal. |
[[Categoria:Disseny]] | [[Categoria:Disseny]] | ||
Revisió de 18:53 10 jun 2013
Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent (Orán, Argelia, 1 d'agost de 1936 - París, 1 de juny de 2008) fon un dissenyador de moda i empresari frances, fundador de la marca homonima de roba d'alta costura.
Biografia
Primers anys
Naixque en Orán, per eixa epoca, colonia francesa d'Argelia, en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un baro frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era espanyola.
En Argelia, la Segona Guerra Mundial i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de Molière i llegia en avidea la revista Vogue . Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter peculiar pati acosse escolar, que ell intentava superar prometent-se: «Algun dia sere famos».
En 1950, Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel Secretariat Internacional de la Llana. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de Vogue , qui li recomanà que estudiase en la Chambre Syndicale de la Couture. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.
En 1951 tornà a participar en el concurs del Secretariat Internacional, i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove Karl Lagerfeld. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: Christian Dior. El responsable de Vogue envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller.
Inicis en Christian Dior
En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma Dior, si be les seues tarees inicials foren mes be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el carrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.
En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se converti en el modiste mes jove de l'alta costura francesa. La seua coleccio de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil New Look acunyat per Dior. Este exit contribui a rescatar la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en Dior se va interrompre en l'any 1960, quan fon cridat per a complir en el servici militar frances, coincidint en la guerra d'independencia d'Argelia. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gracies a influencies del propietari de Dior, Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan BoussacC volgue prescindir d'ell, mogue els fils necessaris per a que li cridasen a files.
Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, pati un atac d'estrés i fon ingressat en un hospital militar. Alli sap que la casa Dior no li reservava l'ofici i que mes be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el psiquiatric de Val-de-Grâce, un centre tristament conegut per les seues terapies agressives. Saint Laurent pati electroshocks i li administraren sedants i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions.
A finals de 1960 Saint Laurent abandonà el psiquiatric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa Dior era Marc Bohan, dissenyador que s'acostava mes a l'estil «ladylike» (femeni a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per danys morals en l'ajuda del seu amic Pierre Bergé, i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'Atlanta, va crear la seua propia casa de costura.
Fundacio de la casa YSL
La primera coleccio, Ligne Trapéze, d'eixe mateix any, se converti en un exit instantaneu. L'image i el logotipo de l'empresa (un anagrama en els inicials YSL superpostes) s'encomanaren al dissenyador grafic frances Cassandre en 1961, i seguixen en us hui en dia.
La colaboracio de Pierre Bergé fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals.
Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del esmoquin al vestuari femeni i per l'implantacio del prêt-à-porter com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava prêt-à-porter . Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de raça negra com models en les seues desfilades.
Els seus dissenys mai deixaven indiferents als critics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en Mondrian, causà sensacio, pero atres propostes no se lliuraren de critiques negatives. En 1971 Saint Laurent llançà una coleccio inspirada en els anys 40 que fon massacrada perque s'entengue que enaltia els temps de l'ocupacio nazi («que ell no coneixque») i el «lleig utilitarisme de la posguerra».
Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com Cyrano de Bergerac y La Pantera Rosa, colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, Jean-Louis Barrault, Luis Buñuel, François Truffaut, Alain Resnais (Stavisky, 1974), Jean Marais, Zizi Jeanmaire, Arletty, Jeanne Moreau, Claudia Cardinale (La panthère rose, 1963), Isabelle Adjani i converti a Catherine Deneuve en icon d'estil i musa personal.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Yves Saint-Laurent de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.