Diferència entre les revisions de "Luis García Berlanga"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'ultim' a 'últim') |
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]]. | Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]]. | ||
| − | Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]]. | + | Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]] '', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]] '' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]] ''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]]. |
| − | El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''. | + | El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]] ''. |
| − | En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore. | + | En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]] ''. La seua película ''[[Plácido]] '' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore. |
Ha obtingut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals. | Ha obtingut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Filmografia com a director i guioniste == | == Filmografia com a director i guioniste == | ||
[[Image:Berlanga-escopeta.jpg|thumb|200px|Cartell de película “La Escopeta Nacional" de Luis García Berlanga]] | [[Image:Berlanga-escopeta.jpg|thumb|200px|Cartell de película “La Escopeta Nacional" de Luis García Berlanga]] | ||
| − | *''[[Esa pareja feliz]]'' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]]. | + | *''[[Esa pareja feliz]] '' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]]. |
| − | *''[[Bienvenido, Mister Marshall]]'' (1953). En [[Pepe Isbert]] i [[Manolo Morán]] com a protagonistes. | + | *''[[Bienvenido, Mister Marshall]] '' (1953). En [[Pepe Isbert]] i [[Manolo Morán]] com a protagonistes. |
| − | *''[[Novio a la vista]]'' (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en [[Benicàssim]]. | + | *''[[Novio a la vista]] '' (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en [[Benicàssim]]. |
| − | *''[[Calabuch]]'' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en [[Peníscola]]. | + | *''[[Calabuch]] '' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en [[Peníscola]]. |
| − | *''[[Los jueves, milagro]]'' (1957). | + | *''[[Los jueves, milagro]] '' (1957). |
| − | *''[[Plácido]]'' (1961). | + | *''[[Plácido]] '' (1961). |
| − | *''[[Las cuatro verdades]]'' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964. | + | *''[[Las cuatro verdades]] '' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964. |
| − | *''[[El verdugo]]'' (1963). | + | *''[[El verdugo]] '' (1963). |
| − | *''[[Las pirañas]]'' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna. | + | *''[[Las pirañas]] '' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna. |
| − | *''[[¡Vivan los novios!]]'' (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes son [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]]. | + | *''[[¡Vivan los novios!]] '' (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes son [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]]. |
| − | *''[[Tamaño natural]]'' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]]. | + | *''[[Tamaño natural]] '' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]]. |
| − | *''[[La escopeta nacional]]'' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles. | + | *''[[La escopeta nacional]] '' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles. |
| − | *''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]]'' (1981). | + | *''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]] '' (1981). |
| − | *''[[Nacional III]]'' (1982). | + | *''[[Nacional III]] '' (1982). |
| − | *''[[La vaquilla]]'' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60. | + | *''[[La vaquilla]] '' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60. |
| − | *''[[Moros y cristianos]]'' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes. | + | *''[[Moros y cristianos]] '' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes. |
| − | *''[[Todos a la cárcel]]'' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla. | + | *''[[Todos a la cárcel]] '' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla. |
| − | *''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]]'' (per a televisió, (1997). | + | *''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]] '' (per a televisió, (1997). |
| − | *''[[París-Tombuctú]]'' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]]. | + | *''[[París-Tombuctú]] '' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]]. |
| − | *''[[El sueño de la maestra]]'' (2002). | + | *''[[El sueño de la maestra]] '' (2002). |
Revisió de 18:38 10 jun 2013
Archiu:Berlanga.jpg Luis García Berlanga
Luis García-Berlanga Martí (Valéncia, 12 de juny de 1921- Madrit, 13 de novembre de 2010) va ser un director i guioniste de cine valencià.
De jove, decidí estudiar Dret i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrit.
Durant la seua joventut es va unir en la División Azul per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en Valéncia que son pare havia tingut durant la Segona República Espanyola.
Debutà com a director en 1951 en la película Esa pareja feliz , en la que colaborava en Juan Antonio Bardem. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del cine espanyol de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del cine espanyol, com El verdugo o Bienvenido, Mister Marshall . Treballà en set ocasions en el guioniste Rafael Azcona.
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la dictadura franquista despuntà la seua habilitat per a burlar la censura de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com Los jueves, milagro .
En 1986 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts i en 1993 el Goya al millor director per Todos a la cárcel . La seua película Plácido fon nominada per als Òscar a la millor película estrangera en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.
Ha obtingut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el Cannes, Venècia, Montreal i el Berlin). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
Es pare de Carlos Berlanga, músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la moguda madrilenya, a banda de la música pop dels anys 80, mort en 2002 a causa d'un càncer.
Filmografia com a director i guioniste
Archiu:Berlanga-escopeta.jpg
Cartell de película “La Escopeta Nacional" de Luis García Berlanga
- Esa pareja feliz (1952). Codirigida en Juan Antonio Bardem.
- Bienvenido, Mister Marshall (1953). En Pepe Isbert i Manolo Morán com a protagonistes.
- Novio a la vista (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en Benicàssim.
- Calabuch (1956). Esplèndida fabula coproducida en Itàlia i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà Edmund Gwenn. Rodada en Peníscola.
- Los jueves, milagro (1957).
- Plácido (1961).
- Las cuatro verdades ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de Jean de la Fontaine en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per René Clair, Hervé Blomberger i Alessandro Blasetti, i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
- El verdugo (1963).
- Las pirañas (La boutique, (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.
- ¡Vivan los novios! (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes son José Luis López Vázquez i Laly Soldevila.
- Tamaño natural ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de Michel Piccoli.
- La escopeta nacional (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.
- Patrimonio nacional (1981).
- Nacional III (1982).
- La vaquilla (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.
- Moros y cristianos ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes.
- Todos a la cárcel (1993). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
- Blasco Ibáñez, la novela de su vida (per a televisió, (1997).
- París-Tombuctú (1999). La seua última película, rodada en Peníscola.
- El sueño de la maestra (2002).
Referencies
- Franco, Jesús: Bienvenido Mister Cagada, Aguilar, Madrid, 2005. ISBN 84-03-09580-5.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Luis_García_Berlanga de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.