Diferència entre les revisions de "Chufa"
m (Texto reemplaza - 'València' a 'Valéncia') |
m (Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat') |
||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu. | Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu. | ||
| − | A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre | + | A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 14:01 10 jun 2013
La chufa (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'orchata de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
Descripció
És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'agost a novembre.
Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços
Hàbitat
Provablement és originària de l'Àfrica occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.
Composició nutritiva
Composició de la chufa seca: aigua 0% substancies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, almidó 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%
Cultiu
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'Horta de Valéncia (introduït pels àraps). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'estiu, com a mínim mediterràneu.
A l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les creïlles primerenques, les cebes bavoses o les carchoferes. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de maig pero es pot fer en abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'octubre i mitat de decembre per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
Vore també
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.