Diferència entre les revisions de "Manuel (Valéncia)"
m (→Monuments) |
|||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
− | * '''Iglésia de Santa Anna'''. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el segle XVIII i restaurada després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra de 1936-39]] afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base. | + | * '''Iglésia de Santa Anna'''. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el [[segle XVIII]] i restaurada després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra de 1936-39]] afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base. |
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == |
Revisió de 11:51 25 gin 2013
Manuel és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Énova, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca); i en Xàtiva (en la Costera).
Geografia
Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del riu Albaida. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de calcaries terciàries, que s'obri cap al pla quaternari que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba a els 109 m.
El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la línea férrea.
Història
Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva; en 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.
En 1609 estigueren deshabitades les 31 cases de moriscs que n'hi havien. En 1611 s'otorga la carta pobla i en 1663 torna a haver 40 cases habitades. Cavanilles nos conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de 1782 s'explotaren, per orde de Carles III, unes salines que n'hi havia en el seu terme.
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.486 | 2.436 | 2.472 | 2.411 | 2.425 | 2.426 | 2.436 | 2.497 | 2.533 | 2.570 |
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura.
Monuments
- Iglésia de Santa Anna. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el segle XVIII i restaurada després de la guerra de 1936-39 afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.
Llocs d'interés
- Les Salines, declarat Parage Natural Municipal.
Fills ilustres
- Godofredo Garrigues Perucho (Manuel, 1905 - 1990) fon un compositor, director de banda i professor de música.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament de Manuel
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Institut Valencià d'Estadística.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |