Diferència entre les revisions de "Albalat dels Sorells"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 95px |image_província = [[Image: Local...».) |
(Sense diferències)
|
Revisió de 17:47 2 gin 2009
| Albalat dels Sorells | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Nort | |||
| • Partit judicial: | Moncada | |||
| Ubicació: | 39°32′44″N 0°20′43″O | |||
| • Altitut: | 10 msnm | |||
| Superfície: | 4,6 km² | |||
| Població: | 3.708 hab. | |||
| • Densitat: | 806,09 hab./km² | |||
| Gentilici: | Albalatà/ana | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46135 | |||
| Festes majors: | 1º dumenge de setembre | |||
| Alcalde: | José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Albalat dels Sorells (del àrap albalat "el camí") és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.
Geografia
Situat en la planiça de la banda esquerra del riu Túria, al nort de la ciutat de Valéncia. El terreny es pla. La Sequia Real de Moncada travessa el terme de sur a nort.
Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
El clima és templat. La carretera de Valéncia a Barcelona creua el terme.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Albalat dels Sorells llimita ab les següents localitats:
Museros i Foyos en la província de Valéncia.
Història
Te el seu orige en una alqueria islàmica. Jaume I d'Aragó efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides després per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en 1242 com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el segle XIX. A principis del segle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En 1480, la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats al opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill de un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el del apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. En 1626 s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de Foyos, fins la creació de la parròquia independent en 1426.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
| 1983 - 1987 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
| 1987 - 1991 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
| 1991 - 1995 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
| 1995 - 1999 | Daniel Ruix Garcés | Independent |
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | Vicente Jesús Almenar Climent | PP |
| 2007 - 2011 | José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) | PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Conta ab una població de 3.708 habitants en 2007.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.198 | 1.500 | 1.634 | 1.693 | 1.835 | 1.851 | 2.447 | 3.063 | 3.608 | 3.515 | 3.479 | 3.486 | 3.708 |
Economia
Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada ab les aigües del Túria a través de la Sequia Real de Moncada. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint ab una apreciable activitat industrial. Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que mante la seua independència i presenta uns resultats magnífics.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Es del segle XVIII, d'estil barroc, ab una gran cúpula i fontrera de pedra; te com titulars als Sants Reixos.
- Palau senyorial. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomás Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, ab torres en els ànguls i pati central ab galeria i escala descoberta.
Festes locals
- Festes Majors. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; ab este motiu te lloc la "Baixada" de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.
Accessos
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, agarrant la CV-3003. També conta ab estació de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de Metro Valéncia.
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
- Noticies d'Albalat dels Sorells
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Albalat_dels_Sorells de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.