Diferència entre les revisions de "Romanç riojà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''romanç riojà''' fon la varietat més occidental del navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja. Se té test...».)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
El '''romanç riojà''' fon la varietat més occidental del [[Idioma aragonés|navarro-aragonés]]. Representa l'evolució del llatí en [[La Rioja]]. Se té testimoni escrit en les [[Glosses Emilianenses]] del segle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.
+
El '''romanç riojà''' fon la varietat més occidental del [[Idioma aragonés|navarro-aragonés]]. Representa l'evolució del llatí en [[La Rioja]]. Se té testimoni escrit en les [[Glosses Emilianenses]] del [[segle X]], i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.
  
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer creure, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: ''feito'' (fet), ''muito'' (molt), ''get'' (és, en aragonés actual ''ye''), etc., i en el detall que quan s'escrigueren la Rioja no pertanyia encara a Castella.
+
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer creure, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: ''feito'' (fet), ''muito'' (molt), ''get'' (és, en aragonés actual ''ye''), etc., i en el detall que quan s'escrigueren la Rioja no pertanyia encara a [[Castella]].
  
Després de l'incorporació a Castella, la Rioja se castellanisà entre els segles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental dita ''Libro Becerro del Monasterio de Valvanera'', que té encara caracters precastellans com l'artícul ''lo''.
+
Després de l'incorporació a Castella, la Rioja se castellanisà entre els [[segle XI|segles XI]] i [[segle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental dita ''Libro Becerro del Monasterio de Valvanera'', que té encara caracters precastellans com l'artícul ''lo''.
  
 
[[Categoria:Llengües mortes]]
 
[[Categoria:Llengües mortes]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües romàniques]]
 
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Revisió de 16:41 14 jun 2012

El romanç riojà fon la varietat més occidental del navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja. Se té testimoni escrit en les Glosses Emilianenses del segle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.

Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer creure, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito (fet), muito (molt), get (és, en aragonés actual ye), etc., i en el detall que quan s'escrigueren la Rioja no pertanyia encara a Castella.

Després de l'incorporació a Castella, la Rioja se castellanisà entre els segles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental dita Libro Becerro del Monasterio de Valvanera, que té encara caracters precastellans com l'artícul lo.