Diferència entre les revisions de "Dendrocolaptinae"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Dendrocolaptinae''' és una [[família (biologia)|subfamília]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyent a la família [[Furnariidae]] que inclou a 16 [[Gènero (biologia)|gèneros]] en al voltant de 70 [[Espècie (biologia)|espècies]] natives de la [[Amèrica]] tropical ([[Neotrópico]]), a on es distribuïxen des del nort de [[Mèxic]], a través d'[[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]], fins al centre d'[[Argentina]]. Inclou als '''trepatroncos''' i '''picoguadañas'''.<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 8 |fechaacceso =10 de març de 2020. P. 106}}</ref> | '''Dendrocolaptinae''' és una [[família (biologia)|subfamília]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyent a la família [[Furnariidae]] que inclou a 16 [[Gènero (biologia)|gèneros]] en al voltant de 70 [[Espècie (biologia)|espècies]] natives de la [[Amèrica]] tropical ([[Neotrópico]]), a on es distribuïxen des del nort de [[Mèxic]], a través d'[[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]], fins al centre d'[[Argentina]]. Inclou als '''trepatroncos''' i '''picoguadañas'''.<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 8 |fechaacceso =10 de març de 2020. P. 106}}</ref> | ||
| Llínea 10: | Llínea 8: | ||
Esta subfamília és un grup prou divers pero en una marcada especialisació a trepar arbres. Les majoria de les espècies habita diversos boscs tropicals i subtropicales i alcancen la seua màxima diversitat en el bosc [[Amazònia|Amazónico]]. Les seues coes rígides tenen [[Ploma|raquises]] exposts i curvos que els ajuda a trepar troncs i branques, de forma similar als [[Picidae|pardals carpinteros]].<ref>{{Cita publicació|url=https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/664998|títul=Ecological Opportunity and Diversification in a Continental Radiation of Birds: Climbing Adaptations and Cladogenesis in the Furnariidae|llinages=Claramunt|nom=Santiago|llinages2=Derryberry|nomene2=Elizabeth P.|data=2012-05|publicació=The American Naturalist|volum=179|número=5|pàgines=649–666|fechaacceso=2022-05-07|idioma=en|issn=0003-0147|doi=10.1086/664998|llinages3=Brumfield|nomene3=Robb T.|llinages4=Remsen|nomene4=J. V.}}</ref> S'alimenten principalment d'insectes caçats en els troncs dels arbres. Anidan en buits en arbres, a on posen dos o tres ous blancs que incuban durant uns quinze dies. Moltes de les espècies són [[Au seguidora de formigues|seguidores de formigues]] esperant per a capturar els insectes espantats per les mateixes.<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=Woodcreepers: Dendrocolaptidae, p. 311–326, làmines 15(1–9), 16(1–15); 17(1–10); 18(1–7)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició={{Ord|1.|a}}|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn=ISBN 978-0-292-71748-0}}</ref> | Esta subfamília és un grup prou divers pero en una marcada especialisació a trepar arbres. Les majoria de les espècies habita diversos boscs tropicals i subtropicales i alcancen la seua màxima diversitat en el bosc [[Amazònia|Amazónico]]. Les seues coes rígides tenen [[Ploma|raquises]] exposts i curvos que els ajuda a trepar troncs i branques, de forma similar als [[Picidae|pardals carpinteros]].<ref>{{Cita publicació|url=https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/664998|títul=Ecological Opportunity and Diversification in a Continental Radiation of Birds: Climbing Adaptations and Cladogenesis in the Furnariidae|llinages=Claramunt|nom=Santiago|llinages2=Derryberry|nomene2=Elizabeth P.|data=2012-05|publicació=The American Naturalist|volum=179|número=5|pàgines=649–666|fechaacceso=2022-05-07|idioma=en|issn=0003-0147|doi=10.1086/664998|llinages3=Brumfield|nomene3=Robb T.|llinages4=Remsen|nomene4=J. V.}}</ref> S'alimenten principalment d'insectes caçats en els troncs dels arbres. Anidan en buits en arbres, a on posen dos o tres ous blancs que incuban durant uns quinze dies. Moltes de les espècies són [[Au seguidora de formigues|seguidores de formigues]] esperant per a capturar els insectes espantats per les mateixes.<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=Woodcreepers: Dendrocolaptidae, p. 311–326, làmines 15(1–9), 16(1–15); 17(1–10); 18(1–7)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició={{Ord|1.|a}}|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn=ISBN 978-0-292-71748-0}}</ref> | ||
[[Categoria:Dendrocolaptinae]] | |||
[[Categoria:Subfamílies d'aus]] | |||
[[Categoria: | [[Categoria:Tàxons descrits per George Robert Gray]] | ||
Última revisió del 21:59 7 jul 2026
Dendrocolaptinae és una subfamília d'aus paseriformes pertanyent a la família Furnariidae que inclou a 16 gèneros en al voltant de 70 espècies natives de la Amèrica tropical (Neotrópico), a on es distribuïxen des del nort de Mèxic, a través d'América Central i del Sur, fins al centre d'Argentina. Inclou als trepatroncos i picoguadañas.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de la subfamília deriva del gènero tipo: Dendrocolaptes Hermann, 1804, que etimológicamente deriva del grec «δενδροκολαπτης dendrokolaptēs»: pardal que picotea els arbres, que es compon de les paraules «δενδρον dendron»: arbre i «κολαπτω kolaptō»: picotear.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Esta subfamília és un grup prou divers pero en una marcada especialisació a trepar arbres. Les majoria de les espècies habita diversos boscs tropicals i subtropicales i alcancen la seua màxima diversitat en el bosc Amazónico. Les seues coes rígides tenen raquises exposts i curvos que els ajuda a trepar troncs i branques, de forma similar als pardals carpinteros.[3] S'alimenten principalment d'insectes caçats en els troncs dels arbres. Anidan en buits en arbres, a on posen dos o tres ous blancs que incuban durant uns quinze dies. Moltes de les espècies són seguidores de formigues esperant per a capturar els insectes espantats per les mateixes.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 de març de 2020. P. 106.
- ↑ Jobling, J.A. (2017). Dendrocolaptes Key to Scientific Names in Ornithology (en anglés). En: del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultat el 17 de maig de 2018.
- ↑ The American Naturalist.179(5)
- 649–666.ISSN 0003-0147.doi:10.1086/664998.Consultat el 2022-05-07.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Woodcreepers: Dendrocolaptidae, p. 311–326, làmines 15(1–9), 16(1–15); 17(1–10); 18(1–7)»