Diferència entre les revisions de "Daniel Aparici Traver Griñó"
m Jose2 pàgina traslladada Traver Griñó a Daniel Aparici Traver Griñó |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Daniel Aparici Traver Griñó''', conegut artísticament pels seus llinages, '''Traver Griñó''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'abril]] de [[1931]] - [[17 de març]] de [[2008]]), fon un dibuixant i pintor [[Valencians|valencià]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Daniel Aparici Traver Griñó | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Dibuixant i pintor. | |||
| data_naix = [[2 d'abril]] de [[1931]] | |||
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[17 de març]] de [[2008]] | |||
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Daniel Aparici Traver Griñó''', conegut artísticament pels seus llinages, '''Traver Griñó''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'abril]] de [[1931]] - † [[17 de març]] de [[2008]]), fon un dibuixant i pintor [[Valencians|valencià]]. | |||
Traver Griño sobretot fon un gran aquareliste, també historietiste i humoriste, contractat en els seus inicis per les més importants editorials espanyoles de l'época (Subirats, [[Bruguera]], [[Editorial Valenciana]], etc...) i que varen conéixer l'exportació a tot lo món, des dels seus llibres ilustrats en els personages dels dibuixos animats de la nortamericana [[Warner Bros]], als ''christmas'' nadalencs i els dissenys de paper de regal. | Traver Griño sobretot fon un gran aquareliste, també historietiste i humoriste, contractat en els seus inicis per les més importants editorials espanyoles de l'época (Subirats, [[Editorial Bruguera|Bruguera]], [[Editorial Valenciana]], etc...) i que varen conéixer l'exportació a tot lo món, des dels seus llibres ilustrats en els personages dels dibuixos animats de la nortamericana [[Warner Bros]], als ''christmas'' nadalencs i els dissenys de paper de regal. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Des de molt jove es dedicà a la talla de fusta, a l'ilustració gràfica, al disseny i al dibuix publicitari des de la seua pròpia agència de publicitat ''Publicidad DAMA''. | Des de molt jove es dedicà a la talla de [[fusta]], a l'ilustració gràfica, al disseny i al dibuix publicitari des de la seua pròpia agència de publicitat ''Publicidad DAMA''. | ||
En els | En els [[anys 1950|anys 50]], realisà algunes coses per a l'[[Editorial Valenciana]] relacionades en la [[II Guerra Mundial]] i la trama amorosa, pero no en clau d'humor sino recorrent al dibuix realiste firmant els seus treballs com Daniel Aparici. Treballs que varen ser interromputs temporalment per compliment del servici militar en l'any [[1952]] en [[Valéncia]]. | ||
A finals dels | A finals dels [[anys 1960|anys 60]], donà un pas important incorporant les seues creacions a publicacions com ''Pulgarcito'', ''El DDT'', ''Tio Vivo'', ''Din-Dan'' i atres revistes de l'editorial Bruguera en les que donà vida a personages com "El Tonto del pueblo", "Batistet y Olegario asistentes sanitarios", "Sam Bory y Telesforo buscadores de oro", "El Extraterrestre 1x2", "Plácido", etc..., utilisant el seudònim State Keto i més avant solament El Keto. A través de dita editorial, realisà treballs d'ilustració per a la filmogràfica [[Warner Bros]] a on dibuixà: ''El Gordo y el Flaco'', ''El Correcaminos'', ''Porky'', ''El león Melquíades'', ''Sam'', ''Bugs Bunny'', etc... | ||
( | També ha dibuixat en prensa i revistes com, entre unes atres, ''El Cochinillo Feroz'', ''[[Diario Mediterráneo]]'', ''[[Castellón Diario]]'' i ''[[Diario Marca]]'' a on tingué problemes per una caricatura que dedicà al llavors príncip Joan Carles que acodí a les [[Olimpiades de 1972]], en aquella ocasió firmà com ''Danielo''. | ||
També ha ilustrat numeroses publicacions editorials de diversos narradors i poetes castellonencs, destacant ''Hostal Lolita'', novela guanyadora del I premi Armengot. També edità el llibre ''La historia de Castellón a través del humor'' i el seu conte ''El mon de mite''. | |||
En l'any [[1973]] realisà la seua primera exposició, en la castellonenca galeria Porcar, firmant les seues obres en els llinages de sa mare Traver Griñó. En la mostra, ensajà un procediment material de la seua invenció, de ric colorit i accentuada textura que alcançà gran notorietat degut, també, a que ningú mai va saber dessifrar en qué consistia. El secret d'esta invenció se'n anà en ell. A l'any següent expon les seues primeres aquareles que varen definir ya el seu procediment. Ademés de l'[[aquarela]], també va expressar el seu art en [[tinta chinenca]] i [[anilina|anilines]] i en [[acrílic]]. | |||
L'acceptació de la seua obra pel públic supongué la seua consagració que li dugué en una década a realisar sis exposicions en Castelló (sales Aryce, Torreón Bernad, Artex i Derenzi), una en el [[Museu d'Art Contemporàneu de Vilafamés]], tres en Barcelona (Grifé & Escoda i Maite Muñoz) i dos en Valéncia (San Vicente i Sorolla). | |||
Ha fet també exposicions internacionals, com en la galeria Takashimaya del [[Japó]] i en la Fira Internacional Art Show Jarumi de Tòquio, també del Japó; en giner de [[1992]]. En la Galeria Lee de [[París]] ([[França]]) en [[2003]]. | |||
La segona mitat de la década dels 80 supon la seua consagració com aquareliste, en véncer en una série de concursos nacionals i internacionals, i continuant en vàries exposicions anuals en la seua ciutat natal i restant d'Espanya. Ademés de continuar en les seues vinyetes deportives en prensa, els seus succeïts sobre l'actualitat del moment i, més avant, artículs escrits semanalment per a la prensa de la seua ciutat natal abordant tot tipo de temes. | |||
Cal destacar el gran mural "El Camino de la Vida" pintat sobre una paret mijanera de la plaça Clavé, per encàrrec de l'[[Ajuntament de Castelló]] en [[1987]]. | |||
Fon professor de còmic, pintura a l'aquarela i ilustració en general, durant varis anys en les aules de l'[[Ateneu de Castelló|Ateneu]]. | |||
== Premis, guardons i reconeiximents == | |||
Traver Griñó ha obtingut molts premis i guardons, aixina com reconeiximents. Resenyem alguns d'ells: | |||
* Premiat vàries voltes en l'Agrupació d'Aquarelistes de Catalunya, a la que pertanygué. | |||
* Pertany a la Fundació d'Humor Gràfic de l'Universitat d'Alcalà d'Henares; a on fon nomenat Professor Honorífic. | |||
* Regidor de l'Humor en la I Mostra d'Humor Valencià en [[Sant Vicent del Raspeig]]. | |||
* Notari de l'Humor per l'[[Universitat d'Alacant]]. | |||
* Posseïx obra en el Museu Aguilera Cerni de Vilafamés (Castelló), en el Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona, en el Museu d'Art Contemporàneu de Granada i en el Museu Maricel de Sitges (Barcelona). | |||
* L'Universitat d'Alcalà d'Henares el va incorporar a la seua càtedra d'humoristes a on estan enquadrats els més destacats especialistes del país, en els que va expondre en vàries mostres colectives. | |||
* Menció d'honor en la II Bienal Internacional de l'Aquarela en Barcelona en 1986. | |||
* Premi Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut, en 1986, primera edició d'este prestigiós guardó. | |||
* Menció d'honor en el III Certamen Nacional d'Aquarela José Segrelles d'Albaida (1988). | |||
* 2º premi en el Certamen Internacional de Dibuix Rafael de Penagos (1987). | |||
* Premis Martínez Lozano, en un paisage, en 1989. | |||
* Premi Carmen Barrios de Sayol, tema figura, 1991. | |||
* 2º premi Caixa de Barcelona, en la I Bienal d'Aquarela Vila de Monistrol (1994). | |||
* Fon seleccionat en la VI Mostra d'Humor Social; tema Drets Humans. Març de 2006. | |||
* Premi Art a títul pòstum en els V Premis Ràdio Castelló. | |||
* Exposició-homenage en el [[Centre Cultural Les Aules]] (Castelló de la Plana). Febrer de 2009. | |||
* Exposició-homenage al Keto, enquadrada dins de les VI Jornades del Còmic de Castelló. Març de 2010. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://web.archive.org/web/20110203102535/http://www.travergrinyo.com/ Pàgina oficial de Traver Griñó] | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Aparici_Traver_Gri%C3%B1%C3%B3 Traver Griñó en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Aparici_Traver_Gri%C3%B1%C3%B3 Traver Griñó en Wikipedia] | ||
Última revisió del 21:28 15 maig 2026
| Daniel Aparici Traver Griñó | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dibuixant i pintor. | ||
| Naiximent: | 2 d'abril de 1931 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de març de 2008 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Daniel Aparici Traver Griñó, conegut artísticament pels seus llinages, Traver Griñó (Castelló de la Plana, 2 d'abril de 1931 - † 17 de març de 2008), fon un dibuixant i pintor valencià.
Traver Griño sobretot fon un gran aquareliste, també historietiste i humoriste, contractat en els seus inicis per les més importants editorials espanyoles de l'época (Subirats, Bruguera, Editorial Valenciana, etc...) i que varen conéixer l'exportació a tot lo món, des dels seus llibres ilustrats en els personages dels dibuixos animats de la nortamericana Warner Bros, als christmas nadalencs i els dissenys de paper de regal.
Biografia
[editar | editar còdic]Des de molt jove es dedicà a la talla de fusta, a l'ilustració gràfica, al disseny i al dibuix publicitari des de la seua pròpia agència de publicitat Publicidad DAMA.
En els anys 50, realisà algunes coses per a l'Editorial Valenciana relacionades en la II Guerra Mundial i la trama amorosa, pero no en clau d'humor sino recorrent al dibuix realiste firmant els seus treballs com Daniel Aparici. Treballs que varen ser interromputs temporalment per compliment del servici militar en l'any 1952 en Valéncia.
A finals dels anys 60, donà un pas important incorporant les seues creacions a publicacions com Pulgarcito, El DDT, Tio Vivo, Din-Dan i atres revistes de l'editorial Bruguera en les que donà vida a personages com "El Tonto del pueblo", "Batistet y Olegario asistentes sanitarios", "Sam Bory y Telesforo buscadores de oro", "El Extraterrestre 1x2", "Plácido", etc..., utilisant el seudònim State Keto i més avant solament El Keto. A través de dita editorial, realisà treballs d'ilustració per a la filmogràfica Warner Bros a on dibuixà: El Gordo y el Flaco, El Correcaminos, Porky, El león Melquíades, Sam, Bugs Bunny, etc...
També ha dibuixat en prensa i revistes com, entre unes atres, El Cochinillo Feroz, Diario Mediterráneo, Castellón Diario i Diario Marca a on tingué problemes per una caricatura que dedicà al llavors príncip Joan Carles que acodí a les Olimpiades de 1972, en aquella ocasió firmà com Danielo.
També ha ilustrat numeroses publicacions editorials de diversos narradors i poetes castellonencs, destacant Hostal Lolita, novela guanyadora del I premi Armengot. També edità el llibre La historia de Castellón a través del humor i el seu conte El mon de mite.
En l'any 1973 realisà la seua primera exposició, en la castellonenca galeria Porcar, firmant les seues obres en els llinages de sa mare Traver Griñó. En la mostra, ensajà un procediment material de la seua invenció, de ric colorit i accentuada textura que alcançà gran notorietat degut, també, a que ningú mai va saber dessifrar en qué consistia. El secret d'esta invenció se'n anà en ell. A l'any següent expon les seues primeres aquareles que varen definir ya el seu procediment. Ademés de l'aquarela, també va expressar el seu art en tinta chinenca i anilines i en acrílic.
L'acceptació de la seua obra pel públic supongué la seua consagració que li dugué en una década a realisar sis exposicions en Castelló (sales Aryce, Torreón Bernad, Artex i Derenzi), una en el Museu d'Art Contemporàneu de Vilafamés, tres en Barcelona (Grifé & Escoda i Maite Muñoz) i dos en Valéncia (San Vicente i Sorolla).
Ha fet també exposicions internacionals, com en la galeria Takashimaya del Japó i en la Fira Internacional Art Show Jarumi de Tòquio, també del Japó; en giner de 1992. En la Galeria Lee de París (França) en 2003.
La segona mitat de la década dels 80 supon la seua consagració com aquareliste, en véncer en una série de concursos nacionals i internacionals, i continuant en vàries exposicions anuals en la seua ciutat natal i restant d'Espanya. Ademés de continuar en les seues vinyetes deportives en prensa, els seus succeïts sobre l'actualitat del moment i, més avant, artículs escrits semanalment per a la prensa de la seua ciutat natal abordant tot tipo de temes.
Cal destacar el gran mural "El Camino de la Vida" pintat sobre una paret mijanera de la plaça Clavé, per encàrrec de l'Ajuntament de Castelló en 1987.
Fon professor de còmic, pintura a l'aquarela i ilustració en general, durant varis anys en les aules de l'Ateneu.
Premis, guardons i reconeiximents
[editar | editar còdic]Traver Griñó ha obtingut molts premis i guardons, aixina com reconeiximents. Resenyem alguns d'ells:
- Premiat vàries voltes en l'Agrupació d'Aquarelistes de Catalunya, a la que pertanygué.
- Pertany a la Fundació d'Humor Gràfic de l'Universitat d'Alcalà d'Henares; a on fon nomenat Professor Honorífic.
- Regidor de l'Humor en la I Mostra d'Humor Valencià en Sant Vicent del Raspeig.
- Notari de l'Humor per l'Universitat d'Alacant.
- Posseïx obra en el Museu Aguilera Cerni de Vilafamés (Castelló), en el Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona, en el Museu d'Art Contemporàneu de Granada i en el Museu Maricel de Sitges (Barcelona).
- L'Universitat d'Alcalà d'Henares el va incorporar a la seua càtedra d'humoristes a on estan enquadrats els més destacats especialistes del país, en els que va expondre en vàries mostres colectives.
- Menció d'honor en la II Bienal Internacional de l'Aquarela en Barcelona en 1986.
- Premi Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut, en 1986, primera edició d'este prestigiós guardó.
- Menció d'honor en el III Certamen Nacional d'Aquarela José Segrelles d'Albaida (1988).
- 2º premi en el Certamen Internacional de Dibuix Rafael de Penagos (1987).
- Premis Martínez Lozano, en un paisage, en 1989.
- Premi Carmen Barrios de Sayol, tema figura, 1991.
- 2º premi Caixa de Barcelona, en la I Bienal d'Aquarela Vila de Monistrol (1994).
- Fon seleccionat en la VI Mostra d'Humor Social; tema Drets Humans. Març de 2006.
- Premi Art a títul pòstum en els V Premis Ràdio Castelló.
- Exposició-homenage en el Centre Cultural Les Aules (Castelló de la Plana). Febrer de 2009.
- Exposició-homenage al Keto, enquadrada dins de les VI Jornades del Còmic de Castelló. Març de 2010.