Diferència entre les revisions de "Ferrol (Municipi)"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | ||
| − | |||
| − | |||
=Toponim i etimologia= | =Toponim i etimologia= | ||
| − | La denominacio Ferrol va ser adoptada en 1982, encara que hi ha documentacio al manco en el sigle XV. L'empleo de l'articul en les formes El Ferrol, en mayuscules, o el Ferrol, en minuscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de toponims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del toponim en articul es documenta al manco des de el sigle XVII, per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora y Argote, o en el text impres de la Descripcio d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes (1634) del geograf real Pedro Texeira. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1938, les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominacio de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la decada de 1980. | + | La denominacio Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentacio al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de l'articul en les formes El Ferrol, en mayuscules, o el Ferrol, en minuscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de toponims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del toponim en articul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora y Argote, o en el text impres de la Descripcio d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geograf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominacio de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la decada de [[1980]]. |
=Geografia= | =Geografia= | ||
| − | La ria de Ferrol, | + | La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'epoca romana. |
| − | La seua situacio, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlantic, fan que la ciutat goge d'un clima oceanic, en temperatures suaus durant tot l'any i precipitacions frecuents. | + | La seua situacio, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlantic, fan que la ciutat goge d'un clima oceanic, en temperatures suaus durant tot l'[[any]] i precipitacions frecuents. |
Els 81,9kmª de superficie del municipi oferixen una permanent successio de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe y Castill de La Palma) que dominen la ria. | Els 81,9kmª de superficie del municipi oferixen una permanent successio de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe y Castill de La Palma) que dominen la ria. | ||
| Llínea 23: | Llínea 21: | ||
=Economia= | =Economia= | ||
| − | Les drassanes, fundades en el reinat de Felipe V, han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua seguent ú dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota Galicia. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importancia per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. | + | Les drassanes, fundades en el reinat de [[Felipe V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua seguent ú dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota Galicia. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importancia per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. |
| − | =Punts d' | + | =Punts d'interés= |
| − | + | * Museu Naval (Centre Herrerías) | |
| − | + | * Museu d'Historia Natural | |
| − | + | * Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, aon creixen antiquisims abres. | |
| − | + | * Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena). | |
| − | + | * Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | |
| − | + | * Edifici del Arsenal | |
| − | + | * Castell de San Felipe | |
| − | + | * Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parroquia de San Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellisima vista de la ciudat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. | |
| − | + | * Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | |
| − | + | * Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras) | |
| − | + | * Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estatues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Proximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada | |
| − | + | * Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per extrangers aficionats al surf i al windsurf). | |
| − | + | * Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | |
| − | |||
| − | |||
=Festivitats d'interes= | =Festivitats d'interes= | ||
| − | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de 1995 com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos uniques que gogen d'este distintiu en | + | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos uniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. |
=Parroquies= | =Parroquies= | ||
| − | + | * Brión (Santa María) | |
| − | + | * A Cabana (San Antonio) | |
| − | + | * Covas (San Martín) | |
| − | + | * Doniños (San Román) | |
| − | + | * Esmelle (San Juan) | |
| − | + | * Ferrol (San Julián) | |
| − | + | * A Graña (Santa Rosa) | |
| − | + | * Leixa (San Pedro) | |
| − | + | * Mandiá (Santa Eugenia) | |
| − | + | * Marmancón (San Pedro) | |
| − | + | * A Mariña (San Jorge) | |
| − | + | * Trasancos (Santa Cecilia) | |
| − | + | * Serantes (San Salvador) | |
=Ciutats germanes= | =Ciutats germanes= | ||
| − | + | * Lugo Bandera d'[[Espanya]] ([[2000]]) | |
| − | + | * Mondoñedo Bandera d'Espanya ([[2004]]) | |
| − | + | * Adelaida Bandera d'[[Australia]] ([[2008]]) | |
=Referencies= | =Referencies= | ||
| − | + | 1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | |
| − | + | 2. a b «ferrolano»: «Natural del Ferrol» | |
| − | + | 3. Lope García de Salazar, Libro de las bienandanzas e fortunas, 1471 - 1476, libro XXV, ed. lit. Ana María Marín Sánchez, Universidad de Valencia, Parnaseo-Lemir. Consultado el 15-2-2010. | |
| − | + | 4. Cfr. Luis de Góngora y Argote, «Despuntado he mil agujas» (romance), vv. 49-52. «A las armas, mozalbitos, / que un navío filipote / os espera en El Ferrol: / ¡plega a Dios que se derrote!», vv. 49-52 | |
| − | + | 5. Pedro Texeira, Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos, 1634, fol. 32v. y 33r., ed. de Felipe Pereda y Fernando Marías, El atlas del rey Planeta [Texto impreso], Hondarribia, Nerea, 2002. ISBN 978-84-89569-86-7. Cfr. especiamente para el puerto y villa del Ferrol la pág. 327. | |
| − | + | 6. Guía General de la Ciudad. Ayuntamiento de Ferrol | |
| − | + | 7. Carlos de Aracil – Juan J. Burgoa . El Escudo de Armas de Ferrol de la Ilustración. FerrolAnálisis nº 21. | |
| − | + | 8. Intervención do presidente da Xunta de Galicia no concello de Ferrol con motivo da visita das Súas Maxestades os Reis | |
| − | + | 9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | |
| + | |||
| + | [[Categoria:Galícia]] | ||
Revisió de 22:19 6 març 2011
Ferrol o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en gallec) és una ciutat i municipi espanyol, situada al nort de la província de La Corunya, en Galícia.
El Ferrol és una ciutat orientada tradicionalment cap a les activitats marítimes, mediant el seu port, de pesca i comercial, activitats civils i militars, instalacions diverses de l'Armada o les plages turístiques.
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
Toponim i etimologia
La denominacio Ferrol va ser adoptada en 1982, encara que hi ha documentacio al manco en el sigle XV. L'empleo de l'articul en les formes El Ferrol, en mayuscules, o el Ferrol, en minuscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de toponims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del toponim en articul es documenta al manco des de el sigle XVII, per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora y Argote, o en el text impres de la Descripcio d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes (1634) del geograf real Pedro Texeira. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1938, les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominacio de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la decada de 1980.
Geografia
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'epoca romana.
La seua situacio, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlantic, fan que la ciutat goge d'un clima oceanic, en temperatures suaus durant tot l'any i precipitacions frecuents.
Els 81,9kmª de superficie del municipi oferixen una permanent successio de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe y Castill de La Palma) que dominen la ria.
Economia
Les drassanes, fundades en el reinat de Felipe V, han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua seguent ú dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota Galicia. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importancia per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
Punts d'interés
- Museu Naval (Centre Herrerías)
- Museu d'Historia Natural
- Barri de A Magdalena: data del sigle XVIII, en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, aon creixen antiquisims abres.
- Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena).
- Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).
- Edifici del Arsenal
- Castell de San Felipe
- Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parroquia de San Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellisima vista de la ciudat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria.
- Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba
- Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras)
- Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estatues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Proximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada
- Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per extrangers aficionats al surf i al windsurf).
- Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
Festivitats d'interes
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de 1995 com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos uniques que gogen d'este distintiu en Galícia.
Parroquies
- Brión (Santa María)
- A Cabana (San Antonio)
- Covas (San Martín)
- Doniños (San Román)
- Esmelle (San Juan)
- Ferrol (San Julián)
- A Graña (Santa Rosa)
- Leixa (San Pedro)
- Mandiá (Santa Eugenia)
- Marmancón (San Pedro)
- A Mariña (San Jorge)
- Trasancos (Santa Cecilia)
- Serantes (San Salvador)
Ciutats germanes
- Lugo Bandera d'Espanya (2000)
- Mondoñedo Bandera d'Espanya (2004)
- Adelaida Bandera d'Australia (2008)
Referencies
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. 2. a b «ferrolano»: «Natural del Ferrol» 3. Lope García de Salazar, Libro de las bienandanzas e fortunas, 1471 - 1476, libro XXV, ed. lit. Ana María Marín Sánchez, Universidad de Valencia, Parnaseo-Lemir. Consultado el 15-2-2010. 4. Cfr. Luis de Góngora y Argote, «Despuntado he mil agujas» (romance), vv. 49-52. «A las armas, mozalbitos, / que un navío filipote / os espera en El Ferrol: / ¡plega a Dios que se derrote!», vv. 49-52 5. Pedro Texeira, Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos, 1634, fol. 32v. y 33r., ed. de Felipe Pereda y Fernando Marías, El atlas del rey Planeta [Texto impreso], Hondarribia, Nerea, 2002. ISBN 978-84-89569-86-7. Cfr. especiamente para el puerto y villa del Ferrol la pág. 327. 6. Guía General de la Ciudad. Ayuntamiento de Ferrol 7. Carlos de Aracil – Juan J. Burgoa . El Escudo de Armas de Ferrol de la Ilustración. FerrolAnálisis nº 21. 8. Intervención do presidente da Xunta de Galicia no concello de Ferrol con motivo da visita das Súas Maxestades os Reis 9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas