Diferència entre les revisions de "Idiomes d'Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|Mapa dels idiomes d'Espanya]]
+
[[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|<center>Mapa dels idiomes d'Espanya</center>]]
 
En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.
 
En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.
  
Llínea 5: Llínea 5:
 
=== Castellà ===
 
=== Castellà ===
 
{{AP|Idioma castellà}}
 
{{AP|Idioma castellà}}
L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la ONU i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.  
+
L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.  
  
 
=== Valencià ===
 
=== Valencià ===
 
{{AP|Idioma valencià}}
 
{{AP|Idioma valencià}}
 
[[Image:Extensio del valencia12.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]]
 
[[Image:Extensio del valencia12.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]]
El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].  
+
El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].  
  
 
=== Gallec ===
 
=== Gallec ===
 
{{AP|Idioma gallec}}
 
{{AP|Idioma gallec}}
 
[[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|150|right|thumb|<center>Extensió del '''gallec'''</center>]]
 
[[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|150|right|thumb|<center>Extensió del '''gallec'''</center>]]
El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.  
+
El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.  
  
 
=== Català ===
 
=== Català ===
Llínea 26: Llínea 26:
 
{{AP|Idioma vasc}}
 
{{AP|Idioma vasc}}
 
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]]
 
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]]
L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
+
L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
  
 
=== Aranés ===
 
=== Aranés ===
Llínea 35: Llínea 35:
 
=== Aragonés ===
 
=== Aragonés ===
 
{{AP|Idioma aragonés}}
 
{{AP|Idioma aragonés}}
L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.  
+
L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.  
  
 
=== Asturià ===
 
=== Asturià ===
Llínea 43: Llínea 43:
 
=== Lleonés ===
 
=== Lleonés ===
 
{{AP|Idioma lleonés}}
 
{{AP|Idioma lleonés}}
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.  
+
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en [[Portugal]].  
  
 
=== Valencià en el Carche ===
 
=== Valencià en el Carche ===

Revisió de 23:10 5 dec 2010

Archiu:Maps of all languages of Spain.png
Mapa dels idiomes d'Espanya

En Espanya es parlen diverses llengües vernàcules. L'espanyol o castellà, idioma oficial en tot el país, és la llengua materna predominant en quasi totes les comunitats autònomes d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El bilingüisme en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.

Llengües oficials

Castellà

Artícul principal → Idioma castellà.

L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la ONU i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

Valencià

Artícul principal → Idioma valencià.
Archiu:Extensio del valencia12.png
Extensió del valencià

El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].

Gallec

Artícul principal → Idioma gallec.

El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

Català

Artícul principal → Idioma català.
Archiu:Extensio del catala.png
Extensió del català

El català (català o llengua catalana en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]

Eusquera

Artícul principal → Idioma vasc.
Archiu:Dialectesdelvasc.png
Extensió del eusquera

L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

Aranés

Artícul principal → Idioma aranés.

L'aranés (en aranés aranés), és el nom que rep en la Vall d'Aran, (província de Lleida, Catalunya, Espanya), la llengua occitana parlada en este territori. Es tracta d'una variant del dialecte gascó.

Llengües no oficials

Aragonés

Artícul principal → Idioma aragonés.

L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.

Asturià

Artícul principal → Idioma asturià.

El asturià o bable (en asturià: asturianu) és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries.

Lleonés

Artícul principal → Idioma lleonés.

El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.

Valencià en el Carche

Artícul principal → El Carche.
Artícul principal → Idioma valencià.

Encara que el valencià és oficial en Valéncia que és on més parlants té, en la comarca natural del Carche (Regió de Múrcia) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat.

Gallec en Lleó

Artícul principal → Província de Lleó.
Artícul principal → Idioma gallec.

El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó on encara que està reconegut, no és oficial.