Diferència entre les revisions de "Archidiòcesis de Valéncia"
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| '''Escut''': || | | '''Escut''': || | ||
|- | |- | ||
− | | '''Arquebisbe metropolità''':|| Excm. y Rvdm Sr. Dr. D. [[Carles Osoro Sierra]]<br /> | + | | '''Arquebisbe metropolità''':|| Excm. y Rvdm Sr. Dr. D. [[Carles Osoro Sierra|Carlos Osoro Sierra]]<br /> |
− | (Cardenal-emérit) [[ | + | (Cardenal-emérit) [[Agustín García-Gasco Vicente]] |
|- | |- | ||
| '''País''': || {{ESP}} | | '''País''': || {{ESP}} | ||
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
| '''Ciutat''': || [[València]] | | '''Ciutat''': || [[València]] | ||
|- | |- | ||
− | | '''Catedral''': || [[Catedral de l'Asumpció de Santa María de València]] | + | | '''Catedral''': || [[Catedral de l'Asumpció de Santa María de València|Catedral de Valéncia]] |
|- | |- | ||
| '''Erecció de la diòcesi''': || Any [[527]] d.C. | | '''Erecció de la diòcesi''': || Any [[527]] d.C. |
Revisió de 22:15 10 set 2010
Arxidiòcesi Metropolitana de València Diœcesis Valentinae | |
---|---|
Escut: | |
Arquebisbe metropolità: | Excm. y Rvdm Sr. Dr. D. Carlos Osoro Sierra (Cardenal-emérit) Agustín García-Gasco Vicente |
País: | Espanya |
Regió: | Comunitat Valenciana |
Ciutat: | València |
Catedral: | Catedral de Valéncia |
Erecció de la diòcesi: | Any 527 d.C. |
Extensió del territori: | Província de València (excepte Gàtova), La Marina Alta, El Comtat, La Foia d'Alcoi |
Rituum: | Catòlic Romà |
Población: | 2.810.432 de batejats |
Página Web | http://www.archivalencia.org |
La Arxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià). El bisbat fou creat en temps dels visigots (potser l'any 527), i el papa Innocenci VIII el va elevar a arxidiòcesi el 9 de juliol de 1492, dignitat confirmada per Alexandre VI. Des de la conquesta de Jaume I (1238) i fins al 1953 (data del Concordat del dictador Francisco Franco amb el Vaticà) ocupava totes les terres que anaven des del riu d'Uixó fins al riu de Xixona. Després del concordat va perdre les valls de Biar i Beneixama, les foies de Castalla i Xixona i la Marina Baixa, que van passar al nou bisbat d'Oriola-Alacant.
Parròquies
Aquesta arxidiòcesi està organitzada en 8 Vicaries episcopals territorials, 34 arxiprestats i 651 parròquies, a més de 65 annexos i 375 esglésies no parroquials.
Bisbes de Valéncia
- Justinià (527 - 548)
- Celsino (ca. 587 cap a 589)
- Ubiligisclo i Celsino al mateix temps (cap a 589)
- Sant Eutropi (fins del sigle VI)
- Marino (en 610)
- Musitacio (en 633 – cap a 646?)
- Anesio o Anià (en 646 i 652)
- Félix (entre 652 i 656)
- Suinterico (cap a 675)
- Hospital (cap a 681)
- Sàrmata (cap a 682 und 688)
- Ubiticisclo (viu en 693)
- Zaet al-Matran (10..-1094)
- Conquista pel Sit
- Jerónimo de Perigord, O.S.B. (1092? O 1098?–1102?, després Bisbe de Salamanca)
- Pèrdua de Valéncia fins a la conquista per Jaume I d'Aragó.
- Guillermo de Savoya (1226–1239, nomenat bisbe de Lüttich)
- Felipe de Savoya (1229, nomenat Arquebisbe de Lyón, 1246–1267)
- Ferrer de Pallarés (1240–1243, nomenat Arquebisbe de Saragossa)
- Arnaldo de Peralta (1243–1248)
- Andrés d'Albalat, O.P. (1248–1276)
- Jazperto de Botonach (1276–1288)
- Ramón Despont, O.P. (1289–1312)
- Ramón de Gastón (1312–1348)
- Hugo de Fenollet (1348–1356)
- Vidal de Blanes (1356–1369)
- Jerónimo d'Aragó, Cardenal (1369–1396)
- Hugo de Llúpia i Bages (1398–1427)
- Alfonso de Borja (1429–1458, triat papa Calixt III)
- Rodrigo de Borja (1458–1492, triat papa Aleixandre VI)
- Conversió en Archidiòcesis en 1492
Arquebisbes de Valéncia
- César Borja o César Borja, Cardenal (1492–1498) (primer arquebisbe)
- Joan de Borja, Cardenal (1499–1500)
- Pere-Lluís de Borja, Cardenal (1500–1511)
- Alfons d'Aragó (1512–1520, nomenat Arquebisbe de Saragossa)
- Erardo de la Marca, Cardenal (1520–1538)
- Jorge d'Àustria (1538–1544) (després príncip bisbe de Lieja o Lüttich)
- Sant Tomàs de Vilanova, O.E.S.A. (1544–1555)
- Francesc de Navarra (1556–1563)
- Acisclo de Moya i Contreras (1564)
- Martín Pérez d'Ayala (1564–1566)
- Fernando de Loazes (1567–1569, també Patriarca d'Antioquia)
- Sant Joan de Ribera (1569–1611, també Patriarca d'Antioquia)
- Isidoro d'Aliaga, O.P. (1612–1648)
- Pedro d'Urbina Montoya, O.F.M. (1649–1658, nomenat Arquebisbe de Sevilla)
- Martín López d'Ontiveros (1659–1666)
- Ambrosio Ignacio Spínola i Guzmán (1667–1668, nomenat Arquebisbe de Santiago de Compostela)
- Luis Alfonso dels Cameros (1668–1676)
- Juan Tomás de Rocabertí, O.P. (1676–1699)
- Antonio Folch de Cardona, O.F.M. (1700–1724)
- Andrés Orbe Larreátegui (1725–1736)
- Andrés Majoral Alonso de Mosa (1738–1769)
- Tomás d'Azpuru (1770–1772)
- Francisco Fabián i Fuero (1773–1794)
- Antonio Despuig i Dameto (1795, nomenat Arquebisbe de Sevilla)
- Joan-Francesc Ximénez del Riu (1796–1800)
- Joaquín Company Soler, O.F.M. (1800–1813)
- Veremundo Arias Teixeiro i Rodríguez (1815–1824)
- Simón López i García (1824–1831)
- Joaquín López i Sicília (1832–1848)
- Pablo García i Abella (1848–1860)
- Marià Barri Fernández (1861–1876)
- Antolín Monescillo i Aparença (1877–1892, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Beat Ciríac María Sancha i Hervás (1892–1898, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros (1898–1903)
- Victorià Guisasola i Menéndez (1906–1914, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Valeriano Menéndez Conde i Álvarez (1914–1916)
- Josep-Maria Salvador i Barrera (1917–1919)
- Enrique Reig Casanova (1920–1923, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Prudencio Melo i alcalde (1923–1945)
- Marcelino Olaechea i Loizaga, S.D.B. (1946–1966)
- José María García Lahiguera (1969–1978)
- Miguel Roca Cabanellas (1978–1992)
- Cardenal Agustín García-Gasco Vicente (1992-2009)
- Carlos Osoro Sierra 2009-actualitat
Enllaços externs
de:Erzbistum Valencia
en:Roman Catholic Archdiocese of Valencia
es:Archidiócesis de Valencia
it:Arcidiocesi di Valencia
zh:天主教巴伦西亚总教区