Diferència entre les revisions de "Bernardí Vallmanya"
(→Obra) |
(→Cites) |
||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït: | + | *Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït: |
{{Cita|''... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa''|''Lo carcer d'amor'', imprés en Barcelona l'any 1493}} | {{Cita|''... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa''|''Lo carcer d'amor'', imprés en Barcelona l'any 1493}} | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
{{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', imprés en Valéncia l'any 1495}} | {{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', imprés en Valéncia l'any 1495}} | ||
| − | Citat en el llibre ''En torn a la | + | Citat en el llibre ''[[En torn a la Llengua Valenciana]]'' (1994) d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]. |
| + | |||
| + | {{Cita|Bernardí Vallmanya, traduix 'Lo carcer d'amor', Barcelona 1493, traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa. Tambe va traduir 'La revelacio del benaventurat apostol Pau' i 'Cordial d'anima', abdos en Valencia 1495, de vulgar idioma castella en valenciana prosa.|([[Revista Renou]], nº 45, març 2003), editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 39: | Llínea 41: | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians del sigle XV]] | [[Categoria:Escritors valencians del sigle XV]] | ||
[[Categoria:Filologia]] | [[Categoria:Filologia]] | ||
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
Última revisió del 11:18 6 set 2025
| Bernardí Vallmanya | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Lo cordial de l'ànima | |||
| Nacionalitat: | Valéncia | ||
| Ocupació: | Escrivent, traductor i poeta. | ||
| Naiximent: | ¿? | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1495 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿? - † 1495). Escrivent, traductor i poeta valencià, perteneixent al sigle XV, el Sigle d'Or de les lletres valencianes.
Biografia[editar | editar còdic]
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.
Obra[editar | editar còdic]
Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'èxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: Cordiale de quattuor novissimis (Lo cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa Maria i la Visio sancti Pauli (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.
Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys 1491 i 1494, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'edità en Barcelona en l'any 1493.
Cites[editar | editar còdic]
- Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:
Citat en el llibre En torn a la Llengua Valenciana (1994) d'En Josep Mª Guinot.