Bernardí Vallmanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Bernardí Vallmanya
Nacionalitat: Valéncia
Ocupació: Escrivent, traductor i poeta.
Naiximent: ¿?
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció: 1495
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia

Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿? - † 1495). Escrivent, traductor i poeta valencià, perteneixent al sigle XV, el Sigle d'Or de les lletres valencianes.

Biografia[editar | editar còdic]

Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.

Obra[editar | editar còdic]

Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'èxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: Cordiale de quattuor novissimis (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa Maria i la Visio sancti Pauli (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.

Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys 1491 i 1494, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'edità en Barcelona en l'any 1493.

Cites[editar | editar còdic]

Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:

... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa
Lo carcer d'amor, imprés en Barcelona l'any 1493
... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa
En el colofó de l'obra Lo cordial de l'ànima, imprés en Valéncia l'any 1495
... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa
Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau, imprés en Valéncia l'any 1495

Citat en el llibre En torn a la llengua valenciana (1994) d'En Josep Mª Guinot.

Vore també[editar | editar còdic]