Bernardí Vallmanya
| Bernardí Vallmanya | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valéncia | ||
| Ocupació: | Escrivent, traductor i poeta. | ||
| Naiximent: | ¿? | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1495 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿? - † 1495). Escrivent, traductor i poeta valencià, perteneixent al sigle XV, el Sigle d'Or de les lletres valencianes.
Biografia[editar | editar còdic]
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.
Obra[editar | editar còdic]
Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'èxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: Cordiale de quattuor novissimis (Cordial de l'ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa Maria i la Visio sancti Pauli (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.
Les seues obres impreses tingueren una gran fama editorial en els anys 1491 i 1494, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'edità en Barcelona en l'any 1493.
Cites[editar | editar còdic]
Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:
Citat en el llibre En torn a la llengua valenciana (1994) d'En Josep Mª Guinot.