Diferència entre les revisions de "Fabaceae"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives: | Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives: | ||
| − | - Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges sovint volubles o trepadores. | + | - Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges a sovint volubles o trepadores. |
| − | - Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla. | + | - Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de [[palometa]] (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla. |
| − | - Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que | + | - Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s'obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades. |
| − | - Soca: des | + | - Soca: des d'herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen [[Bacteria|bacteries]] fixadors de [[nitrogen]] (gènero ''Rhizobium''). |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. | + | Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el [[Mediterràneu]], són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. |
Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses. | Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses. | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
- '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]] | - '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]] | ||
| − | - '''''Vicia''''' – [[ | + | - '''''Vicia''''' – [[Vicia sativa|veçes]] |
- '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]] | - '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]] | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
- '''''Lupinus''''' – [[Tramusser|tramussos]] | - '''''Lupinus''''' – [[Tramusser|tramussos]] | ||
| − | - '''''Medicago''''' – [[ | + | - '''''Medicago''''' – [[Medicago sativa|melgues]] |
- '''''Cicer''''' – [[Cigró|cigrons]] | - '''''Cicer''''' – [[Cigró|cigrons]] | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. | Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. | ||
| − | Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de | + | Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l'erosió. |
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
- Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert. | - Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert. | ||
| − | - Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures | + | - Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d'alta qualitat (com Acacia, Albizia...). |
- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]]. | - Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]]. | ||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
- [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals | - [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals | ||
| − | - [[Europa]]: presents en praderies, | + | - [[Europa]]: presents en praderies, margens i camps |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de: | Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de: | ||
| − | - Pèrdua | + | - Pèrdua d'hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació |
| − | - Introducció | + | - Introducció d'espècies invasores |
- Contaminació de sòls i aigües | - Contaminació de sòls i aigües | ||
- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional | - Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Crepet, W. L., and D. W. Taylor. 1985. The diversification of the Leguminosae: first fossil evidence of the Mimosoideae and Papilionoideae. Science 288: 1087-1089 | ||
| + | * Sánchez, A. (2005). «Leguminosas como potencial forrajero en la alimentación bovina». Revista de difusión de tecnología agrícola y pesquera del FONAIAP, Venezuela. Fonaiap Divulga | ||
| + | * [https://www.mobot.org/MOBOT/Research/APweb/orders/fabalesweb.htm#Fabaceae Stevens, P. F. (2001 en adelante). ''«Fabaceae»''. Angiosperm Phylogeny Website. Versión: 7 de mayo de 2006 (en [[anglés]])] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Burkart, A. Leguminosas. En: Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires | ||
| + | * Gepts, P., W.D. Beavis, E.C. Brummer, R.C. Shoemaker, H.T. Stalker, N.F. Weeden, and N.D. Young. 2005. Legumes as a model plant family. Genomics for food and feed report of the cross-legume advances through genomics conference. Plant Physiol. 137: 1228-1235 | ||
| + | * Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) ''Legumes of the world''. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6 | ||
| + | * Sprent, J. I. 2001. ''Nodulation in legumes''. Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Vicia sativa (flowers)}} | ||
| − | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000495-2 Fabaceae en Plants of the World Online] | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Fabaceae Artícul sobre Fabaceae en la Wikipedia castellana] | |
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 17:52 4 ago 2025
| Fabaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres | ||
| Espècie | unes 20.000 espècies | ||
La família Fabaceae, també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'herbes, mates, abruixells i arbres, molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.
Descripció[editar | editar còdic]
Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:
- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges a sovint volubles o trepadores.
- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.
- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s'obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.
- Soca: des d'herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero Rhizobium).
Hàbitat[editar | editar còdic]
Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.
Gèneros principals[editar | editar còdic]
La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:
- Pisum – pésols
- Vicia – veçes
- Lathyrus – guixes
- Trifolium – trebols
- Lupinus – tramussos
- Medicago – melgues
- Cicer – cigrons
- Phaseolus – fesols
- Ceratonia – garroferes
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l'erosió.
Usos humans[editar | editar còdic]
La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:
- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.
- Fertilitat: usades en agricultura ecològica per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.
- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d'alta qualitat (com Acacia, Albizia...).
- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en medicina popular o com a planta ornamental.
- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.
Distribució[editar | editar còdic]
Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:
- Zona Mediterrànea: gran diversitat de mates i herbes anuals
- Suramèrica: rica en espècies arbòrees tropicals
- Àfrica i Àsia: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals
- Europa: presents en praderies, margens i camps
Conservació[editar | editar còdic]
Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:
- Pèrdua d'hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació
- Introducció d'espècies invasores
- Contaminació de sòls i aigües
- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional
Referències[editar | editar còdic]
- Crepet, W. L., and D. W. Taylor. 1985. The diversification of the Leguminosae: first fossil evidence of the Mimosoideae and Papilionoideae. Science 288: 1087-1089
- Sánchez, A. (2005). «Leguminosas como potencial forrajero en la alimentación bovina». Revista de difusión de tecnología agrícola y pesquera del FONAIAP, Venezuela. Fonaiap Divulga
- Stevens, P. F. (2001 en adelante). «Fabaceae». Angiosperm Phylogeny Website. Versión: 7 de mayo de 2006 (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Burkart, A. Leguminosas. En: Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires
- Gepts, P., W.D. Beavis, E.C. Brummer, R.C. Shoemaker, H.T. Stalker, N.F. Weeden, and N.D. Young. 2005. Legumes as a model plant family. Genomics for food and feed report of the cross-legume advances through genomics conference. Plant Physiol. 137: 1228-1235
- Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) Legumes of the world. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6
- Sprent, J. I. 2001. Nodulation in legumes. Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fabaceae.