Diferència entre les revisions de "Joanot Martorell"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]]. | Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]]. | ||
| − | La vida de '''Joanot Martorell''' esta documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren cartels de desafius, alguns a mort, que no pasaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que després va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de | + | La vida de '''Joanot Martorell''' esta documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren cartels de desafius, alguns a mort, que no pasaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a [[Anglaterra]] ([[1438]]) a on conegué el poema anglonormant del [[sigle XII]] [[Guy de Warwick]], que després va traduir en prosa en el títul de [[Guillem de Varoich]]. L’espirit dels cartels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el [[Llibre de l'orde de cavalleria]] de [[Ramon Llull]], en la primera part del [[Tirant lo Blanch]], a on el protagoniste s’inicia com valerós cavaller en [[Anglaterra]]. |
== El personage == | == El personage == | ||
Revisió de 23:24 28 jun 2010
Joanot Martorell i Mompalau fon un escritor migeval valencià, autor de Tirant lo Blanch, la seua obra més coneguda.
El seu naiximent se situa entre els anys 1405 i 1410 en la ciutat de Valéncia, segons l'historiador Jaume Chiner, en el si dels Martorell, una familia de la mija noblea originaria de Gandia, pero establida en Valéncia des de l’any 1400. Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei Marti l'Humà.
La vida de Joanot Martorell esta documentada principalment a través dels litigis que va mantindre en atres cavallers i que en ocasions motivaren cartels de desafius, alguns a mort, que no pasaren de la forcejada verbal. U d’estos conflictes li dugué a Anglaterra (1438) a on conegué el poema anglonormant del sigle XII Guy de Warwick, que després va traduir en prosa en el títul de Guillem de Varoich. L’espirit dels cartels de desafius sintetisa en esta traducció i de manera molt especial, en el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull, en la primera part del Tirant lo Blanch, a on el protagoniste s’inicia com valerós cavaller en Anglaterra.
El personage
Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creacio d’un llibre, segons Cervantes 'el millor del mon' i que Menendez Pelayo conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrela d'extraordinaria magnitut.
Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en Gandia en l’any 1414, a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valencia, que estigué al servici del Rei Martí l'Humà), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’Ausias March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.
Mossen Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animos i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
En 1437 desafià a mort al seu cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofes de paraula i de fet a la seua germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles es prolongaren fins a 1445. El cas quedà resolt en la mediacio de la reina. Tingue atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents litigis.
Martorell obtingue el carrec de procurador de Dénia i Xàbia, viajà molt per tota Europa, es diu que visita l’Orient, i segons els escrits historics en 1438 estigue en Anglaterra, en 1443 en Portugal i els anys 1442 i 1454 en Nàpols.
Pel seu caràcter, Joanot formaria part en mes d’una accio de guerra, pero no mes consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedicio d’Alfons el Magnànim a Corcega i Cerdenya, junt a Andreu Febrer i Ausias March.
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teoric sobre la cavalleria baix el titul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "Tirant lo Blanch", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. Es una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exuberant imaginacio, propia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.
La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisat per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'Anglaterra. L'historia te lloc per Europa, pel Mediterraneu i per Costantinoble.
Com la majoria dels escritors de la seua epoca, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).
Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any 1462. Per a que fora impresa la dugue al seu fi el valencià Martin Joan de Galva, a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pogueren vore-lo puix muigueren abdos.
Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el 20 de novembre de 1490 es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no mes queden tres: en l'Universitat de Valéncia, en el museu de Londres i en Nova York. Fon traduïda al castellà, al francés i a l'italià i es repetiren edicions en 1497, 1873, 1905, 1920, 1924, 1929,1947, 1954, 1969, 1980 i moltes atres mes que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliteraria a Ariosto, Bandello i Shakespeare.