Diferència entre les revisions de "Reboll"
m (Lluísm pàgina traslladada Quercus pyrenaica a Reboll) |
Revisió de 08:46 23 jul 2025
| Reboll | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus pyrenaica | ||
| Autoritat | Willd. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El reboll (Quercus pyrenaica) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcees. És propi del centre i oest de la Península Ibèrica, a on forma boscs nomenats rebollars. S'adapta a climes montans, de transició entre atlàntic i mediterràneu.
Descripció
El Quercus pyrenaica és un arbre de talla mijana, de soca irregular i escorça grisenca i rugosa.
Fulla: grans, alternes, lobulades profundament (de 4 a 8 parells de lòbuls), en pilositat en el revers. A sovint marcescents: es sequen en hivern pero no cauen fins a primavera.
Flor: monoic. Les flors masculines es troben en aments penjants; les femenines, en grupets chicotets. Florix en abril-maig.
Fruït: bellota (núcula indehiscent), més chicoteta que la del roure valencià, en cúpula escamosa. Madura entre setembre i novembre.
Soca: escorça grossa, escamosa i molt resistent al foc. Pot presentar brotació abundant des de la base.
Hàbitat
Preferix sols àcits, pobres en calci, en altituts de 600 a 1.800 m. S'estén sobretot per les serrades del centre peninsular: Serra de Gredos, Serra de Francia, Montes de Toledo, Serra de Guadarrama, etc.
Té una gran resistència al fret, no tolera les sequeres prolongades com atres espècies mediterrànees. Apareix en zones de transició entre el roure atlàntic (Q. robur) i la carrasca (Q. ilex).
Taxonomia
Quercus pyrenaica fon descrit per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4: 451. 1805.
Etimologia
- Quercus: nom llatí clàssic per a roures i carrasques.
- Pyrenaica: ‘dels Pirineus’, encara que el seu domini principal està en atres zones.
Usos
Fusta: dura i pesada, encara que poc apreciada per a fusteria. Tradicionalment usada com a llenya i carbó vegetal, per la seua gran capacitat calorífica.
Rebrot: es regenera fàcilment per soca, sent ideal per a usos ganaders i producció forestal sostenible.
Conservació
No es considera amenaçat a nivell general, l'abandó rural i els incendis forestals han provocat la regressió d'alguns rebollars.