Diferència entre les revisions de "Baralla espanyola"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada u numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, [[Espasa|espases]] i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs [[joc]]s se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases). | Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada u numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, [[Espasa|espases]] i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs [[joc]]s se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases). | ||
Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea | Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea Equatorial]] i [[Filipines]]. | ||
== | == Simbologia == | ||
La simbologia dels pals és la següent: | |||
* L'or, representaria la noblea i la burguesia. | |||
* La copa, el clero. | |||
* L'espasa, als cavallers. | |||
* El bastos, al poble pla. | |||
== Jocs freqüents en Espanya == | |||
Entre els numerosos jocs de la baralla de cartes espanyola, podem citar, per orde alfabètic: | |||
* Brisca | |||
* Chinchón | |||
* Cinquet | |||
* Continental o Ramiro | |||
* Gilé, giley o quaranta i una | |||
* Granera | |||
* Guinyot | |||
* Julepe | |||
* Mus | |||
* Pocha | |||
* Ronda | |||
* Solitari | |||
* Truc | |||
* Tute | |||
== Galeria == | |||
[[File:Baraja española completa.png|thumb|center|500px|Baralla espanyola completa (48 cartes)]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe" | * Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe" | ||
* Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005 | * Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005 | ||
Última revisió del 07:51 27 jun 2025
La baralla espanyola consistix en un conjunt de 48 cartes per a jugar.[1]
Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada u numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, espases i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs jocs se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases).
Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 comodins, per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a Espanya: Iberoamèrica, Guinea Equatorial i Filipines.
Simbologia
[editar | editar còdic]La simbologia dels pals és la següent:
- L'or, representaria la noblea i la burguesia.
- La copa, el clero.
- L'espasa, als cavallers.
- El bastos, al poble pla.
Jocs freqüents en Espanya
[editar | editar còdic]Entre els numerosos jocs de la baralla de cartes espanyola, podem citar, per orde alfabètic:
- Brisca
- Chinchón
- Cinquet
- Continental o Ramiro
- Gilé, giley o quaranta i una
- Granera
- Guinyot
- Julepe
- Mus
- Pocha
- Ronda
- Solitari
- Truc
- Tute
Galeria
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe"
- Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005
- Josep Brunet y Bellet. Lo joch de naibs, naips o cartas. 1886, página II
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Baralla espanyola.