Diferència entre les revisions de "Mercuri (planeta)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 112: | Llínea 112: | ||
|} | |} | ||
|} | |} | ||
| − | '''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es | + | '''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s. |
| − | Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], | + | Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], en dos de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, en la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu periodo[[toanslació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]]. |
| − | Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta | + | Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]]. |
== Formació de Mercuri == | == Formació de Mercuri == | ||
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. | Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. | ||
| − | *La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu | + | *La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al nucleu com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant. |
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref> | *Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref> | ||
Revisió de 00:14 7 dec 2008
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mercuri és el planeta del Sistema Solar més pròxim al Sol, i el més chicotet (a excepció dels planetas nanos). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària Mariner 10, i es varen fer observacions en radarés i radiotelescopis.
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al Sol, situació semblant al cas de la Lluna en la Terra, és a dir, que el seu período de rotació era igual al seu período de translació, en dos de 88 dies. No obstant això, en 1965 es van manar polsos de radar cap a Mercuri, en la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu periodotoanslació. Açò no és coincidència, i és una situació denominada ressonància orbital.
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del Sol, fenomen que es denomina trànsit (vore trànsit de Mercuri). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el periheli gira 43" d'arc més per segle d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de Newton. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, Urbain Li Verrier a pensar que existia un planeta encara més prop del Sol, al qual van cridar Planeta Volcà, que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la Teoria General de la Relativitat.
Formació de Mercuri
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses teories per a explicar açò.
- La primera teoria, que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic (condrito) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un planetesimal d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al nucleu com el component principal de tota l'estructura interna.[1] Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.
- Segons la segona teoria, Mercuri podria haver-se format de la nebulosa planetària originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el protosol es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 K, i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de vapor de roca, que posteriorment el vent solar s'encarregaria de dissipar en l'espai.[2]
- Una tercera teoria proposa que la nebulosa planetària va causar la resistència física sobre les partícules del disc de creixement de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.[3] Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, MESSENGER i BepiColombo, tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.
 |
El text següent és una traducció automàtica sense revisar. Si desiges colaborar en L'Enciclopèdia en valencià, busca l'artícul original i millora esta traducció. |
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBenz - ↑ Cameron, A. G. W.; La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury), Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.
- ↑ Weidenschilling, S. J.; Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury), Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111