Diferència entre les revisions de "Real Senyera"

Revisió de 18:33 3 maig 2010

Real Senyera Valenciana.

Real Senyera en Madrit en 1925

La Real Senyera, Senyera coronada o Senyera de la Comunitat Valenciana és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

Vexilologia

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga Corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un Rat Penat en les ales desplegades.

Orige

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del sigle XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

Archiu:Senyera-Ajuntament.jpg

Copia de l'original Real Senyera Valenciana, custodiada en l'Ajuntament de Valencia

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la Senyera ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en Altura, Castelló, fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la Falange Espanyola i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia valencià, i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per Valéncia ciutat.

Curiositats

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de Valéncia cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a Pere I el Cerimoniós qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el Centenar de la Ploma, que era una milicia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havía alguna batalla contra atres regnes o regions.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el Regne de Valéncia, puix cap atra bandera valenciana fruïa de protocols com estos.

Versions de la Real Senyera

Durant el sigle XX, en el denserroll de les diferents ideologíes polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els nacionalistes valencians crearen l'Estrelada valencianista afegint una estrela blanca; i, en 1931, el partit Esquerra Valenciana, afegí una estrela roja.

Senyera Valenciana simplificada.png

Versió simplificada de la Real Senyera valenciana.

Senyera del nacionalisme valencia.svg

Estrelada valencianista, bandera reivindicativa de principis del sigle XX.

Senyera Estrelada d’Esquerra Valenciana, durant la IIª República Espanyola.

Bibliografia

"Senyera Valenciana: la bandera de tots", Andreu Tintorer/Felip Bens, Ed. Lo Rat Penat, Valéncia, 2005. ISBN 84-89069-93-X
"La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians", Antoni Atienza, Ed. L'Oronella, Valéncia, 2001. ISBN 84-89737-26-6
"Tratado de la Real Señera", Ricart Garcia Moya, Ed. Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 1993. ISBN 84-88639-08-2
"La Senyera dels Valencians", Francisco Molina Pont, Ed. Va Naixer, Valéncia, 1980. ISBN 84-300-3712-8
"Bandera del Reino de Valencia", Fermín Juanto Manrique, Ed. Paraval, Valéncia, 1979. ISBN 84-85673-00-X
"La Senyera Valenciana", Ed. Lo Rat Penat-Marí Montañana, Valéncia, 1977.

Enllaços externs

Recopilació sobre la Senyera valenciana
Real Senyera Coronada
Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera
La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat
La senyera valenciana por Antoni Atienza.
Catàlec de l'exposició Senyera Valenciana. La bandera de tots, publicat per la Diputació de Valéncia.
Portulans migevals en la Real Senyera

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 == Curiositats ==
-La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.
-La Real Senyera Valenciana te la singularitat de que posseïx ranc "Real", es dir, se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.
-La Senyera tenia la seua pròpia guàrdia. Quan eixia de la ciutat de Valéncia, la acompanyava sempre el [[Centenar de la Ploma]], que era un cos militar format per 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguir-se, i la protegien en les batalles.
+La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.
+Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.
+Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milicia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havía alguna batalla contra atres regnes o regions.
+Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.
 == Versions de la Real Senyera ==