Diferència entre les revisions de "Benifayó"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el 13 de Juny de 1238, com una de les deu alqueries donades pel rei [[Jaume I]] a homes del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes. | El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el 13 de Juny de 1238, com una de les deu alqueries donades pel rei [[Jaume I]] a homes del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes. | ||
| − | La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Cloches]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys | + | La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Cloches]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]]. |
| − | Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Segle_IV|IV]] després de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. A l'any 2002, durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en la [[Museu de la Beneficència de Valéncia|Beneficència de Valéncia]]. | + | Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Segle_IV|IV]] després de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. A l'any [[2002]], durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en la [[Museu de la Beneficència de Valéncia|Beneficència de Valéncia]]. |
| − | El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El 9 d'Abril de 1238 el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]]. | + | El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El [[9 d'Abril]] de [[1238]] el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]]. |
En el sigle [[Segle_XV|XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal. | En el sigle [[Segle_XV|XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal. | ||
Revisió de 16:26 26 abr 2010
 |
Benifayó és un municipi del Regne de Valencia. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 i després prenent la CV-520. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de Proximitats Valéncia (RENFE).
Localitats llimítrofes
El terme municipal de Benifayó llimita en les localitats següents:
Alfarp, Alginet, Almussafes, Picassent i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.
Història
El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el Llibre del Repartiment el 13 de Juny de 1238, com una de les deu alqueries donades pel rei Jaume I a homes del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.
La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en Alfarp, en la zona de la Font de l'Almaguer. Allí se trobaren restes del periodo epipaleolític, fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'eneolític provenen recialles de la Paridera, Pla de les Cloches, i un estral de pedra polida junt al núcleu urbà. En la Font de Mussa aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'Edat de Bronze, anys 1800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la Font de l'Almaguer.
Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época romana i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles I a IV després de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda Font de Mussa, a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu Mitra. A l'any 2002, durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en la Beneficència de Valéncia.
El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el Llibre del Repartiment. El 9 d'Abril de 1238 el rei Jaume I arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet (Alginet), en eixos temps terme de Valéncia.
En el sigle XV se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule Gonzalo Peris. La població, que depenia eclesiàsticament d'Espioca, junt a la d'Alginet i Almussafes, passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'Espioca a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a Picassent l'autoritat civil, quedant Espioca incorporada al seu terme municipal.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Benifayó de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.