Diferència entre les revisions de "Francisco Mora Berenguer"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En [[1910]] es va plantejar la construcció d'un [[Mercat Central de Valéncia]] i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees [[neo-mudéixar]]s, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en [[1912]], va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees. | En [[1910]] es va plantejar la construcció d'un [[Mercat Central de Valéncia]] i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees [[neo-mudéixar]]s, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en [[1912]], va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees. | ||
| − | I ya en [[1913]] va proyectar la seua obra mestra per excelència: el [[Mercat de | + | I ya en [[1913]] va proyectar la seua obra mestra per excelència: el [[Mercat de Colon]], que ho va finalisar l'any [[1916]]. Un any abans, en [[1915]], fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia. |
Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo [[1924]], i serà l'introductor del [[purisme]] en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en [[1925]] i derruït en [[1970]]. | Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo [[1924]], i serà l'introductor del [[purisme]] en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en [[1925]] i derruït en [[1970]]. | ||
Revisió de 00:37 15 abr 2010
Francisco Mora Berenguer (Sagunt, Valéncia, 7 de setembre de 1875 - Castelló de la Plana, 24 de giner de 1961), fon un arquitecte valencià.
Biografia
Francisco Mora va nàixer en Sagunt (Valéncia), el 7 de setembre de l'any 1875. Va realisar els seus primers estudis en la seua ciutat natal, traslladant-se més tart a Barcelona per a estudiar en l'Escola d'Arquitectura dirigida per Domènech i Montaner. Es matriculà en la dita escola en 1890, obtenint el títul en 1898. Fon companyer d'estudis de Manuel Peris i estigué vinculat en els anys de la seua carrera en Bonaventura Conill, freqüentant a sovint el taller d'Antoni Gaudí. Després d'acabar els seus estudis ocupà la plaça d'arquitecte municipal en Gandesa i en Tortosa.
La seua arribada a Valéncia es va produir en l'any 1901, a l'obtindre el càrrec d'arquitecte municipal de l'Eixample, lloc que ocuparia fins a 1951 i que va combinar en la professió lliure d'arquitecte en el disseny i construcció d'un bon número d'edificis en la ciutat de Valéncia. Dos anys després de la seua arribada va realisar per a Manuel Gómez la casa número 31 del carrer de la Pau, primera de les edificacions conegudes com Cases Sagnier. Estes primeres obres estan molt influïdes pel modernisme de Domenech, i esta concretament beu de la Casa Calvet de Gaudí. En 1905 es va canviar un proyecte, dissenyat en un principi per Antonio Martorell, per un atre de Mora per al mateix Manuel Gómez. Este edifici ubicat en el carrer de la Pau, cantó en el carrer Comèdies, és la segona de les Cases Sagnier.
Un tercer eixemple d'este tipo de decoració l'oferix en el primer proyecte per a la casa de F.Ordeig, en la plaça del Mercat, número 13, datat en 1907 i que més tart fon substituït per un atre diferent d'una llínea neo-gòtica-floral.
A partir de 1908 inicià una fase neo-gòtica, els elements de la qual estaven inspirats en monuments locals d'estil gòtic. D'esta época es el proyecte definitiu de la casa de F.Ordeig, comentada en anterioritat, i la construcció del Palau Municipal de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, una combinació d'elements inspirats en els principals monuments gòtics de la Comunitat Valenciana.
A banda d'estes construccions, Mora es va encarregar de la restauració de la porta dels apòstols de la catedral de Valéncia en 1909.
En 1910 es va plantejar la construcció d'un Mercat Central de Valéncia i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees neo-mudéixars, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en 1912, va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees. I ya en 1913 va proyectar la seua obra mestra per excelència: el Mercat de Colon, que ho va finalisar l'any 1916. Un any abans, en 1915, fon nomenat acadèmic de número de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia.
Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo 1924, i serà l'introductor del purisme en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en 1925 i derruït en 1970.
De 1925 data un dels seus últims proyectes: L'Escola Industrial, de la que era professor d'Estereotomia, pero que no es va construir fins a més tart, patint diverses reformes.
Des de 1920 fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del Colege d'Arquitectes de Valéncia i president del Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya.
També són obra de Mora, l'església parroquial de Nazaret, l'Hospital Asil de Sant Joan de Deu per a chiquets escrofulosos, (en la plaja de la Malva-rosa), la frontera de la Casa Consistorial de Valéncia en 1909 en la colaboració de Carlos Carbonell, la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del classicisme. Es tracta de cassos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920), les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).
Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el 24 de giner de 1961, als 85 anys d'edat.
Obres representatives en la ciutat de Valéncia
1903
- Església Parroquial de La punta.
- Casa per a Manuel Gómez en el carrer de la Pau núm. 31 (Casas Sagnier).
1904
- Casa de Vicente Dalfó en el carrer Corregeria núms. 11 i 13.
- Casa per a Gregorio Vega en el carrer Fresquet.
1905
- Proyecte per a la frontera de l'Ajuntament de Valéncia, en colaboració en Carbonell.
- Casa en el carrer de la Pau cantó Comèdies (Cases Sagnier).
1907
- Hospital Asil de Sant Joan de Deu en la plaja de la Malva-rosa.
- Casa per a F.Ordeig en la plaça del Mercat núm.13.
1908
- Casa i capella per al pastor protestant Jan Uhr en el carrer Palma núm.5.
1909
- Palau Municipal per a l'Exposició Regional Valenciana.
- Casa Noguera en la plaça de l'Ajuntament núm. 22
- Casa Suay Bonora en la plaça de l'Ajuntament núm. 24.
- Restauració de la porta dels apòstols de la catedral de Valéncia.
1910
- Proyecte del Mercat Central.
1911
- Casa de la Democràcia en el carrer Correus núm. 11
1913
- Mercat de Colon.
- Almagasens per a Antonio Noguera en la carretera de Madrit.
- Reformes per a Teresa Martínez en la carretera d'Ademús.
1922
- Reforma de la frontera de l'Ateneu Mercantil de Valéncia.
1924
- Reformes interiors en l'Ajuntament de Valéncia.
- Dos cases per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo.
1925
- Proyecte per a l'Escola Industrial.
- Banc Hispà-Americà en el carrer Barques núm. 8.
Galeria fotogràfica
Mercat de Colon a Valéncia.
Palacio Municipal per a l'Exposició Regional de 1909.
- Exposició.jpg
Palacio Municipal per a l'Exposició Regional de 1909.
Asilo Sant Joan de Deu a Valéncia.
Casa Sagnier, Carrer de la Pau cantó en Bonaire.
Casa Sagnier, Carrer de la Pau cantó en Comèdies.
Casa Suay, plaça de l'Ajuntament.
Bibliografia
- La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925. Benito Goerlich, Ajuntament de Valéncia, 1992.
- Conocer Valencia a través de su arquitectura. Varios autores. Ed. Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana i Ajuntament de València, Valéncia. 2001.