Diferència entre les revisions de "Museu Valencià del Joguet"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la comarca de [[ | + | En la comarca de [[L'Alcoyà]], al suroest d’[[Alcoy]] i a 36 quilometros d'[[Alacant]], se troba situada la localitat de [[Ibi]]. U dels edificis singulars d’esta ciutat es el '''Museu Valencià del Joguet''', ubicat en les dependencies d'una edificació que es coneix en el nom de “Casa Gran”, emplaçada prop de la Plaça de l’Iglésia en el centre històric de la ciutat. |
| − | Este museu | + | Este [[museu]] és un reencontre en els temps passats, puix els joguets que s’exponen, elaborats en llanda, són casi centenaris. La colecció de 444 peces, correspon a l’aportació inicial que feu l’empresa Payà S.C.V.L. per a la creació del museu. Les instalacions també acullen una mostra etnologica d’est antic edifici de caracter senyorial. |
| − | + | L'activitat econòmica i industrial d’Ibi en el [[sigle XVII]] estava centrada en la venda de [[gel]], que s’arreplegava en les montanyes situades al voltant d’esta població. Ibi, junt en la veïna [[Xixona]], se convertiren, a partir d’est ofici, en precursores de la producció artesana del [[gelat]]. | |
| − | El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix | + | El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix són un producte lligat a la revolució industrial. Quan se pogue tindre facil accés a l’[[acer]] i a la seua manipulació per part dels artesans, fon possible la fabricació a gran escala d’estos productes. Els joguets eren fabricats en una fina fulla d’acer recoberta d’una capa d’[[estany]]: la coneguda “llanda”. La seua decoració era molt atrevida, en colors intensos i cridaners. |
| − | Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys [[1902]] i [[1904]] pero no | + | Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys [[1902]] i [[1904]] pero no s'ha trobat cap document concloent al respecte. L'història de l'orige del joguet en Ibi conta que a principi del [[sigle XX]] un manyós llanterner construí una tartaneta de llanda per a fer un regal als seus fills, i que sería esta mostra d'afecte la que donaria orige a l'aparició de l'indústria joguetera en esta zona, convertint a Ibi en el centre nacional del joguet. |
| − | La familia '''Payà''' i '''Picó''', de | + | La familia '''Payà''' i '''Picó''', de professió llanterners, aprofitant la tècnica que utilisaven en el seu negoci per a la fabricació d’utensilis de llanda: zetrills, pots, perols, etc, començaren a principis del [[sigle XX]] a crear chicotets joguets; pero sería ya en l'any [[1905]] quan Rafael Payà otorgà, a favor dels seus fills, l'escritura publica de la seua empresa, i esta família es dedicà de ple a la fabricació de joguets d'esta classe, passant a ser la primera fàbrica del sector. |
| − | En | + | En l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], la fabrica Payà se presentà en una representació dels seus joguets, la qual tingué una gran repercussió i marcà l’inici del creiximent de la fabrica Payà a tots els nivells. Ibi, no cap dubte, ha anat creixent i industrialisant-se gracies al joguet del qual, en l’actualitat, és el major productor nacional, en 37 empreses que concentren el 40% de la produccio estatal del sector jogueter. |
| − | [[Categoria:Museus | + | [[Categoria:Museus de la Comunitat Valenciana]] |
Última revisió del 13:08 29 nov 2024
En la comarca de L'Alcoyà, al suroest d’Alcoy i a 36 quilometros d'Alacant, se troba situada la localitat de Ibi. U dels edificis singulars d’esta ciutat es el Museu Valencià del Joguet, ubicat en les dependencies d'una edificació que es coneix en el nom de “Casa Gran”, emplaçada prop de la Plaça de l’Iglésia en el centre històric de la ciutat.
Este museu és un reencontre en els temps passats, puix els joguets que s’exponen, elaborats en llanda, són casi centenaris. La colecció de 444 peces, correspon a l’aportació inicial que feu l’empresa Payà S.C.V.L. per a la creació del museu. Les instalacions també acullen una mostra etnologica d’est antic edifici de caracter senyorial.
L'activitat econòmica i industrial d’Ibi en el sigle XVII estava centrada en la venda de gel, que s’arreplegava en les montanyes situades al voltant d’esta població. Ibi, junt en la veïna Xixona, se convertiren, a partir d’est ofici, en precursores de la producció artesana del gelat.
El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix són un producte lligat a la revolució industrial. Quan se pogue tindre facil accés a l’acer i a la seua manipulació per part dels artesans, fon possible la fabricació a gran escala d’estos productes. Els joguets eren fabricats en una fina fulla d’acer recoberta d’una capa d’estany: la coneguda “llanda”. La seua decoració era molt atrevida, en colors intensos i cridaners.
Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys 1902 i 1904 pero no s'ha trobat cap document concloent al respecte. L'història de l'orige del joguet en Ibi conta que a principi del sigle XX un manyós llanterner construí una tartaneta de llanda per a fer un regal als seus fills, i que sería esta mostra d'afecte la que donaria orige a l'aparició de l'indústria joguetera en esta zona, convertint a Ibi en el centre nacional del joguet.
La familia Payà i Picó, de professió llanterners, aprofitant la tècnica que utilisaven en el seu negoci per a la fabricació d’utensilis de llanda: zetrills, pots, perols, etc, començaren a principis del sigle XX a crear chicotets joguets; pero sería ya en l'any 1905 quan Rafael Payà otorgà, a favor dels seus fills, l'escritura publica de la seua empresa, i esta família es dedicà de ple a la fabricació de joguets d'esta classe, passant a ser la primera fàbrica del sector.
En l'Exposició Regional Valenciana de 1909, la fabrica Payà se presentà en una representació dels seus joguets, la qual tingué una gran repercussió i marcà l’inici del creiximent de la fabrica Payà a tots els nivells. Ibi, no cap dubte, ha anat creixent i industrialisant-se gracies al joguet del qual, en l’actualitat, és el major productor nacional, en 37 empreses que concentren el 40% de la produccio estatal del sector jogueter.