Diferència entre les revisions de "Violeta (flor)"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Orige i distribució == | == Orige i distribució == | ||
| − | La violeta és originaria de climes temperats de l'hemisferi nort, incloent a [[ | + | La violeta és originaria de climes temperats de l'hemisferi nort, incloent a [[Hawai]], Austràlia i [[Els Andes]]. La majoria de les espècies es troben en les regions templades de l'hemisferi nort. |
== Descrició == | == Descrició == | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
</gallery> | </gallery> | ||
</center> | </center> | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | ||
Última revisió del 18:56 12 nov 2024
La Violeta és la flor d'un gènero de plantes en flor de la família de les violàcees.
Orige i distribució[editar | editar còdic]
La violeta és originaria de climes temperats de l'hemisferi nort, incloent a Hawai, Austràlia i Els Andes. La majoria de les espècies es troben en les regions templades de l'hemisferi nort.
Descrició[editar | editar còdic]
La majoria d'espècies de violetes són plantes herbàcees perennes i de mida reduïda. Algunes són arbustives. Les fulles normalment són de forma cordiforme i les flors en un tall llarc i fi, són chicotetes, asimètriques, en forma de cor, lanceolades, ovals, reniformes, sectades, etc. de color violeta, groc o blanc o atres combinacions menys freqüents. Algunes espècies són molt oloroses (Viola odorata) i atres molt poc.
Algunes espècies europees de tamany molt chicotet viuen a l'ombra, mig cobertes de vegetació i florixen a final d'hivern i principi de primavera.
Utilisació[editar | editar còdic]
S'utilisen com a adorno floral i en jardineria i algunes posseïxen un suau aroma molt apreciat en perfumeria, són famoses les violetas de la regió de Toulouse en França i creixen en les montanyes d'Espanya. S'ampren com a plantes d'adorn en jardins i tiestos. Li les reconeix com a símbol de la modèstia degut a que les seues chicotetes flors semblen amagar-se tímidament baix els seus fulls grans i en forma de cor.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos de violetes:
.jpg)
Referències[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Ning, Z. L. (2012). «Viola jinggangshanensis (Violaceae), a new species from Jiangxi, China». Annales Botanici Fennici 49 (5): 383-86
- Zhou, J. S. (2008). «Viola nanlingensis (Violaceae), a new species from Guangdong, southern China». Annales Botanici Fennici 45 (3): 233-36
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Violeta (flor).
Wikispecies té un artícul sobre Violeta (flor).
«Violeta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).