Diferència entre les revisions de "Parc natural del Carrascal de la Font Roja"
(→Fauna) |
(→Fauna) |
||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | La fauna del parc és rica i variada destacant entre els mamífers, el [[gat salvage]], la [[gineta]], la [[fugina]], la [[ | + | La fauna del parc és rica i variada destacant entre els mamífers, el [[gat salvage]], la [[gineta]], la [[fugina]], la [[mustela]], el [[teixó]] o el [[javalí]]. L'avifauna està present en espècies com el [[pit-roig]], l'[[àguila perdiguera]], el [[muçol real]], el [[falcó pelegrí]], el [[gavilà]], l'[[azor]], l'[[àguila real]], el [[càrava]] o el [[voltor lleonat]]. Esta última espècie ha segut introduïda recentment en la zona i encara que no nidifica en este parc sí que s'ha reproduït en èxit durant el [[2005]] en la veïna [[serra de Mariola]], de tal manera que és fàcil observar-la ací. |
En la fauna d'invertebrats és rellevant la presència de la [[palometa]] ''[[Euphidryas desfontanil]].'' | En la fauna d'invertebrats és rellevant la presència de la [[palometa]] ''[[Euphidryas desfontanil]].'' | ||
Última revisió del 02:59 24 oct 2024
El Carrascal de la Font Roja o simplement La Font Roja, és un parc natural situat en Alcoy (Alacant), en la Comunitat Valenciana, Espanya.
Senyes bàsiques[editar | editar còdic]
Este parage de 2.450 hectàrees que fon declarat parc natural pel govern valencià el 13 d'abril de 1987 es troba en la comarca del Alcoyà, al nort de la província d'Alacant.
Municipis compresos[editar | editar còdic]
Construccions típiques[editar | editar còdic]
Els masos són construccions antigues lligades a les explotacions agràries de la zona. L'aprofitament agropecuari del parc no és rellevant a causa de les rigoroses condicions climatològiques i l'agrest del terreny, que han dificultat els cultius en les zones més elevades, per això la major part de les terres cultivades es troben fora dels llímits del parc, on el clima se suavisa i el terreny es fa més pla.
Ademés dels "masos" destaquen atres construccions d'alt valor arquitectònic i també etnològic; són les caves o pous de neu.
Durant el sigle XVIII, el comerç de la neu va tindre un destacat paper en tota la zones de la Serra Mariola i la de Aitana, açò va propiciar el naiximent de la indústria gelatera de Xixona i atres municipis pròxims. Actualment podem trobar sis caves que encara sobreviuen en este parc natural i que són visita obligada per als aficionats a la montanya que transiten la zona.
Orografia[editar | editar còdic]
El parc es troba situat prop de les cims del Menejador (1356 m) i l'alt de la Teixereta (1339 m), uns dels últims contraforts de les Serres Bètiques i de les més altes de la província d'Alacant.
El massiç està compost per roques caliçes del periodo terciari. També cal destacar l'existència d'argiles del Keuper datades en el periodo triàsic, notables pel seu color rogenc, en les quals naix un brollador que és el que dona nom al parc.
Clima[editar | editar còdic]
El parc presenta un clima mediterràneu en influències continentals i d'alta montanya segons l'altura. A causa de l'orientació noroest-sur-oest de la serra els vents humits de la costa es frenen en la vertent nort de la serra produint un major volum de precipitacions en la dita vertent.
En la cima del Menejador es poden trobar restes d'alguns geleres o pous destinats a conservar la neu.
Flora[editar | editar còdic]
A causa de les diferències climàtiques existents en el parc hi ha diversos ecosistemes.
En les zones més fredes i humides del parc (vertent nort) i les zones situades a partir de 1.250 metros d'altura podem trobar el bosc caducifoli format per espècies com el roure chicotet, el fleix, l' erable o la tella . Esta zona del parc és molt important a causa de l'escassea d'este tipos de bosc en la Comunitat Valenciana.
Com és obvi, una part molt important del parc es troba cobert per un bosc de carrasca, en el qual apareixen de manera aïllada eixemplars propis del bosc caducifoli junt en un sotobosc format per la hedra, la mare-selva, la rosa o el llorer bort en les zones més humides i el coixí de monja, la sàlvia de Mariola, la argilaga, la pebrella o el timó en la més seca.
També és possible trobar zones cobertes per boscs de pi blanc a causa de les repoblacions realisades en zones degradades, anteriorment cobertes per carrasques.
Fauna[editar | editar còdic]
La fauna del parc és rica i variada destacant entre els mamífers, el gat salvage, la gineta, la fugina, la mustela, el teixó o el javalí. L'avifauna està present en espècies com el pit-roig, l'àguila perdiguera, el muçol real, el falcó pelegrí, el gavilà, l'azor, l'àguila real, el càrava o el voltor lleonat. Esta última espècie ha segut introduïda recentment en la zona i encara que no nidifica en este parc sí que s'ha reproduït en èxit durant el 2005 en la veïna serra de Mariola, de tal manera que és fàcil observar-la ací.
En la fauna d'invertebrats és rellevant la presència de la palometa Euphidryas desfontanil.
Accessos[editar | editar còdic]
La manera més senzilla d'accedir al parc és per la carretera CV-794 que part des d'Alcoy, localitat situada a uns 11 quilómetros del parc.
Referències[editar | editar còdic]
- «Decreto 49/1987, de 13 de abril, del Consejo de la Generalidad Valenciana, de declaración del Parque Natural de "Carrascal de la Font Roja"». Diario oficial de la Generalidad Valenciana. 1987
- Parque Natural de la Fuente Roja - Boletín Oficial del Estado
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aznar Minguet, Pilar (1998). La Educación ambiental en la sociedad global. Universitat de Valéncia. p. 406. ISBN 978-84-370-3479-9
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural del Carrascal de la Font Roja.
