Diferència entre les revisions de "Antoni Maria Alcover"
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
{{Cita|''Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice 'no se ha dado cuenta aún la opinión pública española'. Campaña iniciada en 1907. Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d'Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana [...] Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d'Estudis Catalans. Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'.''|''Misterios de la Historia'' (1991, cap. IX) per [[Ricardo de la Cierva]]. Recollida la cita en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}} | {{Cita|''Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice 'no se ha dado cuenta aún la opinión pública española'. Campaña iniciada en 1907. Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d'Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana [...] Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d'Estudis Catalans. Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'.''|''Misterios de la Historia'' (1991, cap. IX) per [[Ricardo de la Cierva]]. Recollida la cita en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}} | ||
+ | |||
+ | == Perdó al poble mallorquí == | ||
+ | |||
+ | Mossén Alcover, més conegut pels mallorquins com ''En Jordi d'es Recó'', feu unes declaracions, el dia 19 de març de 1919, en el periòdic ''La Vanguardia Balear'', a on demanava perdó i disculpes al poble mallorquí per la seua traïció i haver renegat de la seua verdadera llengua mallorquina i la seua entrega a l'indecent i falsejador imperialisme català. | ||
== Vore també == | == Vore també == |
Última revisió del 10:47 23 oct 2024
Antoni Maria Alcover Sureda | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Religiós, escritor i llingüiste. | ||
Naiximent: | 1862 | ||
Lloc de naiximent: | Santa Cirga, Manacor, Illes Balears, Espanya | ||
Defunció: | 1932 | ||
Lloc de defunció: | Palma de Mallorca, Illes Balears, Espanya |
Antoni Maria Alcover Sureda o Mossén Alcover (Santa Cirga, Manacor, 1862 - † Palma de Mallorca, 1932) fon un religiós, escritor moderniste, professor, llingüiste, folcloriste i publiciste balear.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer en Santa Cirga, finca situada entre Manacor i Porto Cristo, fill de llauradors acomodats. Despuix d'estudiar llatí i cultura clàssica es va traslladar, als 15 anys, a Palma per a estudiar en el seu seminari.
Obra[editar | editar còdic]
La seua obra més important és el Diccionari català-valencià-balear, és una obra lexicogràfica que arreplega el conjunt del lèxic de les llengües romàniques de l'arc mediterràneu espanyol: la llengua valenciana, la llengua balear i el català, i de totes les époques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món.
Cites[editar | editar còdic]
En l'any 1920, denunciava Mossén Alcover:
Perdó al poble mallorquí[editar | editar còdic]
Mossén Alcover, més conegut pels mallorquins com En Jordi d'es Recó, feu unes declaracions, el dia 19 de març de 1919, en el periòdic La Vanguardia Balear, a on demanava perdó i disculpes al poble mallorquí per la seua traïció i haver renegat de la seua verdadera llengua mallorquina i la seua entrega a l'indecent i falsejador imperialisme català.